Ir al contenido

Chad

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Republica de Chad
République du Tchad
Bandera de Chad Escudo de Chad
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional: Unité - Travail - Progrès
(francés; Unidat - Treballo - Progreso)
Himno nacional: La Tchadienne
Situación de Chad
Situación de Chad
Capital N'Djamena[1]
Mayor ciudat
Idiomas oficials L'arabe y o francés1
Forma de gubierno Republica
Mahamat Déby Itno
Succès Masra
Independencia
 - Actual gubierno
 - Constitución
11 d'agosto de 1960
2 d'aviento de 1990
31 de marzo de 1996
Superficie
 • Total
 • % augua
Posición 20º
1.284.000 km²
1,9%
Población
 • Total
 • Densidat
Posición 66º
18.523.865 (2023)
14,4 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total ([[]])
 • PIB per capita
Posición º

Moneda Franco CFA
Chentilicio Chadiano/a
Zona horaria UTC+1
Dominio d'Internet .td
Codigo telefonico +235
Prefixo radiofonico
Codigo ISO 148 / TCD / TD
Miembro de: UA, OIF, ONU
1Son as luengas oficials, pero antimás bi ha una gran variedat de luengas y dialectos locals, estando lo mas espardito lo sara (en a rechión d'o sud).

A Republica de Chad (تشاد en arabe y alfabeto arabico) ye un país y estato africano que muga con Libia a lo norte, con Sudán a l'este, con a Republica Centroafricana a lo sud, Camerún y Nicheria a lo sudueste y Nícher a l'ueste. D'antis mas estió una colonia francesa, plegando en a suya independencia d'ixe país l'11 d'agosto de 1960. Politicament organizato como una Republica, o suyo president ye Idriss Déby, estando-ne o suyo primer ministro Saleh Kebzabo. A capital de Chad se troba en a ciudat de N'Djamena.

Chad recibe o suyo nombre d'o laco Chad, que ye o segundo cuerpo d'augua mas important d'Africa y se ye situau a lo sud d'o país; tanimientres, o norte de Chad fa parte d'o desierto d'o Sahara. Encara que en o país i viven alto y baixo 200 etnias diferents, as luengas mas estendillatas son l'arabe y a luenga d'os antigos colonizadors, o francés, que son as dos luengas oficials de Chad. Antiparte, dende o punto d'anvista d'a relichión son mayoritarios l'Islam y lo Cristianismo.

Organización politico-administrativa

[editar | modificar o codigo]

Dende 2012, Chad ye dividiu en 23 rechions. Y estas a la suya vegada en departamentos.

As rechions de Chad dende 2012
Mapa de población d'as rechions de Chad
No. Rechión Pob.
(2009)
Poob.

(1 Chulio 2023)

Aria
(km/2)
Dens.

(/km2, 2023)

Capital Departmentos
1 Batha 488 458 748 395 93 732 8.0 Ati Batha Est, Batha Ouest, Fitri
22 Chari-Baguirmi 578 425 884 924 47 226 18.7 Massenya Baguirmi, Chari, Loug Chari
23 Hadjer-Lamis 566 858 870 231 31 376 27.7 Massakory Dababa, Dagana , Haraze Al Biar
5 Wadi Fira 508 383 792 394 56 362 14.0 Biltine Biltine, Dar Tama, Kobé
2 Bahr el Gazel 257 267 407 256 58 525 7.0 Moussoro Barh El Gazel Nord, Barh El Gazel Sud
3 Borkou 93 584 154 865 271 513 0.6 Faya-Largeau Borkou, Borkou Yala
8 Ennedi-Est 107 302 175 321 81 696 2.1 Am-Djarass Am-Djarass, Wadi Hawar
12 Rechión d'Ennedi-OuestEnnedi-Ouest 60 617 109 753 117 686 0.9 Fada Fada, Mourtcha
9 Rechión de GuéraGuéra 538 359 824 161 62 678 13.1 Mongo Abtouyour, Barh Signaka, Guéra, Mangalmé
13 Rechión de KanemKanem 333 387 505 839 70 516 7.2 Mao Kanem, Nord Kanem, Wadi Bissam
14 Rechión de LacLac 331 496 509 258 20 543 24.8 Bol Mamdi, Wayi
11 Rechión de Logone OccidentalLogone Occidental 689 044 1 053 958 8969 117.5 Moundou Dodjé, Guéni, Lac Wey, Ngourkosso
7 Rechión de Logone OrientalLogone Oriental 779 339 1 184 567 24 119 49.1 Doba La Nya, La Nya Pendé, La Pendé, Kouh-Est, Kouh-Ouest, Monts de Lam
15 Rechión de MandoulMandoul 628 065 1 002 346 17 761 56.4 Koumra Barh Sara, Mandoul Occidental, Mandoul Oriental
6 Mayo-Kebbi Est 774 782 1 179 260 18 458 63.9 Bongor Kabbia, Mayo-Boneye, Mayo-Lémié, Mont d'Illi
10 Rechión de Mayo-Kebbi OuestMayo-Kebbi Ouest 564 470 858 593 12 787 67.1 Pala Lac Léré, Mayo-Dallah
19 Moyen-Chari 588 008 902 311 42 307 21.3 Sarh Barh Kôh, Grande Sido, Lac Iro
4 Rechión d'OuaddaïOuaddaï 721 166 1 102 467 30 790 35.8 Abéché Abdi, Assoungha, Ouara
17 Rechión de SalamatSalamat 302 301 470 256 69 631 6.8 Am Timan Aboudeïa, Barh Azoum, Haraze-Mangueigne
18 Rechión de SilaSila 387 461 591 300 36 745 16.1 Goz Beïda Djourf Al Ahmar, Kimiti
20 Rechión de TandjiléTandjilé 661 906 1 007 812 17 891 56.3 Laï Tandjilé Est, Tandjilé Ouest
21 Rechión de TibestiTibesti 25 483 52 626 135 896 0.4 Bardaï Tibesti Est, Tibesti Ouest
16 N'Djamena (capital) 951 418 1 434 592 408 3,516.1 N'Djamena 10 dawāʾir u arrondissements

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. (de) Das aktuelle Buch der Allgemeinbildung. 550.000 Daten und Fakten. 10.000 Einzelthemen, Bertelsmann Lexikon Institut, 2003, ISBN 3-577-13530-1, p. 612 - 675

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]


Estaus d'Africa
Alcheria | Angola | Benín | Botsuana | Burkina Faso | Burundi | Cabo Verde | Camerún | Chad | Chibuti | Comoras | Costa de Vori | Echipto1 | Eritrea | Eswatini | Etiopia | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bissau | Guinea Equatorial | Kenya | Lesoto | Liberia | Libia | Madagascar | Malawi | Mali | Marruecos | Mauricio | Mauritania | Mozambique | Namibia | Nícher | Nicheria | Republica Centroafricana | Republica d'o Congo | Republica Democratica d'o Congo | Ruanda | Sahara Occidental2 | Sant Tomé y Prencipe | Senegal | Seychelles | Sierra Leone | Somalia | Somalilandia2 | Sudafrica | Sudán | Sudán d'o Sud | Tanzania | Togo | Tunicia | Uganda | Zambia | Zimbabwe
Dependencias: Ascensión | Canarias | Ceuta | Madeira | Mayotte | Melilla | Pantelleria | Reunión | Santa Helena | Socotra | Tristán da Cunha
1 Parcialment en Asia. 2 Parcialment reconoixito u en disputa