Present d'indicativo en bavaro
|
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
| Tiempos verbals en bavaro |
| Modo indicativo |
|
- Formas simplas |
| Modo conchuntivo |
|
- Formas simplas |
| Modo imperativo |
| Impresonals |
|
Infinitivo present |
O present d'indicativo en bavaro (Indikativ Präsens) se fa servir ta expresar accions presents, asinas como tamién accions que ocurrirán en un esdevenidero amanau u que prencipioron en o pasau y continan en o present.
Verbos regulars
Verbos febles
Os verbos febles constituyen a mayoría d'os verbos en bavaro y son aquels que en a construcción d'as suyas formas de preterito no fan cambeo vocalico en vocal d'a suya radiz. Asinas toz os verbos febles son regulars. Un eixemplo de conchugación sería o verbo machà (en aragonés "fer"):
| Persona | Conchugación | Rematanza | Alemán | Aragonés |
| 1ª Sing. | i mach | -ø | ich mache | yo foi |
| 2ª Sing. | du machsd | -sd | du machst | tú fas |
| 3ª Sing. | eà/sie/es machd | -d | er/sie/es macht | él/ella fa |
| 1ª Plur. | mià machà(n) | -n | wir machen | nusatros femos |
| 2ª Plur. | ià machds | -ds | ihr macht | vusatros fez |
| 3ª Plur. | de machà(n) | -n | sie machen | éls fan |
Cal parar cuenta que os verbos con o infinitivo rematau en -à, como ye iste caso, tienen una doble forma d'a primera y tercera persona de plural, rematando en -à (forma irregular) u en -àn (forma regular) seguntes o dialecto. Son eixemplos mià/de dreffà u mià/de dreffàn (trobamos/troban), mià/de hoffà u mià/de hoffàn (asperamos/asperan), mià/de kàffà u mià/de kàffàn (mercamos/mercan).
Asinas en os dialectos en que adhiben ixa -n final iste feito constituyiría una irregularidat, ya que como hemos dito fueras de bellas excepcions as formas d'a primera y tercera persona de plural y o infinitivo d'o verbo son as mismas.
| Persona | dreffà | hoffà | kàffà | dringgà |
| 1ª Sing. | i dref | i hof | i kàf | i dringg |
| 2ª Sing. | du drefsd | du hofsd | du kàfsd | du dringgsd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es drefd | eà/sie/es hofd | eà/sie/es kàfd | eà/sie/es dringgd |
| 1ª Plur. | mià dreffà mià dreffàn |
mià hoffà mià hoffàn |
mià kàffà mià kàffàn |
mià dringgà mià dringgàn |
| 2ª Plur. | ià dreffds | ià hoffds | ià kàffds | ià dringgds |
| 3ª Plur. | de dreffà de dreffàn |
de hoffà de hoffàn |
de kàffà de kàffàn |
de dringgà de dringgàn |
En istos verbos existe tamién a opción de formar a primera persona de plural metendo o pronombre personal -mà dezaga. Asinas tenemos machmà, drefmà, hofmà, kafmà, dringmà...
Podemos observar bellas caracteristicas importants en iste modelo cheneral de conchugación:
- En a primera persona de singular d'a conchugación de l'alemán la rematanza ye -e. En o bavaro, igual que en l'alemán coloquial charrau se pierde ista -e. Por eixemplo i geh (me'n voi), i red (charro), i dråg (levo), i schbui (chugo).
- A segunda persona d'o plural remata en -ds. Asinas por eixemplo tenemos ià rauchds (fumaz), ià leds (leyez), ià schaugds (uellaz), ià essds (minchaz).
- A primera y a tercera persona de plural coinciden con o infinitivo d'o verbo, por eixemplo schreim (escribir) y mià/de schreim (escribimos/escriben), làffà (correr) y mià/de làffà (corremos/corren), dringgà (beber) y mià/de dringgà (bebemos/beben).
- Existe una forma rural d'a tercera persona de plural que cambea a rematanza -n por -nd. Por eixemplo de fahrn u de fahrnd (adugan), de leem u de leemd (viven).
Verbos fuertes
Os verbos fuertes son aquels que experimentan un cambeo en a vocal d'a suya radiz en formar os tiempos de preterito. No toz os verbos fuertes son regulars. Un eixemplo de chugación regular d'un verbo fuerte se puet veyer en o verbo biddn (en aragonés "pedir"):
| Persona | Conchugación | Rematanza | Alemán | Aragonés |
| 1ª Sing. | i bidd | -ø | ich bitte | yo pido |
| 2ª Sing. | du biddsd | -sd | du bittest | tú pides |
| 3ª Sing. | eà/sie/es bidd | -d | er/sie/es bittet | él/ella pide |
| 1ª Plur. | mià biddn | -n | wir bitten | nusatros pedimos |
| 2ª Plur. | ià bidds | -ds | ihr bittet | vusatros pediz |
| 3ª Plur. | de biddn | -n | sie bitten | éls piden |
En iste eixemplo cal parar cuenta que en a tercera persona de singular y a segunda de plural no se adhibe una -d dezaga d'a radiz, ya que ista ya remata en doble -d. Sí que se adhibe en o caso de que remate nomás en una -d, por eixemplo brådn/eà brådd/ià brådds.
Verbos regulars en bavaro y irregulars en alemán
A mayoría de verbos fuertes con a vocal -a en a suya radiz cambean ista en alemán por una -ä en a segunda y tercera persona de singular, asinas laufen/ich laufe/du läufst/er läuft ("correr"/"corro"/"corres"/"corre") u fangen/ich fange/du fängst/er fängt ("prener"/"prengo"/"prenes"/"prene"). En bavaro no cambea ixa vocal, por o que istos verbos son regulars de tot:
| Persona | bråddn | fangn | gråm | lassn | schdoßn schdässn |
| 1ª Sing. | i brådd | i fang | i gråb | i lass | i schdoß i schdäss |
| 2ª Sing. | du bråddsd | du fangsd | du gråbsd | du lasssd | du schdoßd du schdässd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es brådd | eà/sie/es fangd | eà/sie/es gråbd | eà/sie/es lassd | eà/sie/es schdoßd eà/sie/es schdässd |
| 1ª Plur. | mià bråddn | mià fangn | mià gråm | mià lassn | mià schdoßn mià schdässn |
| 2ª Plur. | ià brådds | ià fangds | ià gråbds | ià lassds | ià schdoßds ià schdässds |
| 3ª Plur. | de bråddn | de fangn | de gråm | de lassn | de schdoßn de schdässn |
Como puet veyer-se o verbo schdoßn/schdässn ("empentar") tien una doble variant, pero en os dos casos ye regular.
Verbos irregulars
Verbos con a primera y tercera persona de plural irregulars
Como ya hemos dito por un regular a primera y tercera persona d'o plural coinciden con o infinitivo d'o verbo. Son excepcions a iste regle os verbos geh, schdeh, doà, håm y sei y tamién en son os verbos remataus en -à cuan adhiben a -n en a rematanza d'istas personas. En istos verbos a primera y tercera persona de plural son diferents d'o infinitivo: geh y mià/de gengà (u gengàn u gehnà, n'imos/en van), schdeh y mià/de schdengà (u schdengàn u schdehnà, i somos/i son), doà y mià/de deàn (femos/fan), håm y mià/de ham (habemos/han) y sei y mià/de sàn (somos/son).
| Persona | geh | schdeh | doà | håm | sei |
| 1ª Sing. | i gäh | i schdäh | i duà | i håb | i bin i bi |
| 2ª Sing. | du gähsd | du schdähsd | du duàsd | du håsd | du bisd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es gähd | eà/sie/es schdehd | eà/sie/es duàd | eà/sie/es håd | eà/sie/es is |
| 1ª Plur. | mià gengà mià gengàn mià gehnà |
mià schdengà mià schdengàn mià schdehnà |
mià deàn mià dàn |
mià ham | mià sàn mià hàn |
| 2ª Plur. | ià gähds | ià schdähds | ià deàds ià dàds ià duàds |
ià habds | ià seids |
| 3ª Plur. | de gengà de gengàn de gehnà |
de schdengà de schdengàn de schdehnà |
de deàn de dàn de duàn de doàn |
de ham | de sàn de hàn de hànd |
Existen tamién as formas de primera persona de plural con o pronombre personal -mà dezaga: gemmà, schdemmà, deammà, hammà y sàmmà.
Os verbos con a radiz rematada en vocal + f doblan ista f en plural, infinitivo y participio perfecto. En royo se marcan as formas irregulars:
| Persona | schlaffà | kàffà | sauffà | häiffà |
| 1ª Sing. | i schlaf | i kàf | i sauf | i häif |
| 2ª Sing. | du schlafsd | du kàfsd | du saufsd | du häifsd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es schlafd | eà/sie/es kàfd | eà/sie/es saufd | eà/sie/es häifd |
| 1ª Plur. | mià schlaffà | mià kàffà | mià sauffà | mià häiffà |
| 2ª Plur. | ià schlaffds | ià kàffds | ià sauffds | ià häiffds |
| 3ª Plur. | de schlaffà | de kàffà | de sauffà | de häiffà |
| Participio | gschlaffà | kàffd | gsauffà | koiffà |
Verbos con cambeo en a rematanza d'a radiz
Os verbos con radiz rematada en -g en alemán fan un cambeo de posición d'ixa consonant por a n siguient en o infinitivo y a tercera y primera persona de plural, quedando asinas a rematanza -ng. Son eixemplos leeng (en alemán legen, meter), såång (en alemán sagen, decir) u lieng (liegen, chitar-se). En a resta de personas desapareixe a -n, por o que no se produce iste fenomeno.
| Persona | såång | lieng | leeng |
| 1ª Sing. | i sååg | i lieg | i leeg |
| 2ª Sing. | du såågsd | du liegsd | du leegsd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es såågd | eà/sie/es liegd | eà/sie/es leegd |
| 1ª Plur. | mià såång | mià liegng | mià leegng |
| 2ª Plur. | ià såågds | ià liegds | ià leegds |
| 3ª Plur. | de såång | de liegng | de leegng' |
Os verbos con radiz rematada en -b la transforman en -m en chuntar-se a b con a n en o infinitivo y a tercera y primera persona de plural. En a resta de personas contina apareixindo a -b en a conchugación. Por eixemplo leem (leben, vivir), schdeàm u schiàm (schieben, meter).
| Persona | leem | schdeàm | schiàm |
| 1ª Sing. | i leeb | i schdeàb | i schiàb |
| 2ª Sing. | du leebsd | du schdeàbsd' | du schiàbsd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es leebd | eà/sie/es schdeàbd | eà/sie/es schiàbd |
| 1ª Plur. | mià leem | mià schdeàm | mià schiàm |
| 2ª Plur. | ià leebds | ià schdeàbds | ià schiàbds |
| 3ª Plur. | de leem | de schdeàm | de schiàm' |
Verbos con a primera y segunda persona de singular irregulars
Os verbos que en alemán rematan en -eln u -ern adhiben una -d dezaga d'a radiz en a conchugación d'a primera y segunda persona de singular y d'o imperativo. En bavaro os primers pierden a -e en o suyo infinitivo, por eixemplo segln (en alemán segeln), någln ("clavar", en alemán nageln), bindln ("atar", en alemán bündeln) u sammen ("replegar", en alemán sammeln), estando iste zaguero una excepción, ya que conserva a -e y pierde a -l. En o siguient eixemplo de conchugación se veyen en royo as irregularidaz:
| Persona | segln | sammen | någln | bindln |
| 1ª Sing. | i segld | i sammld | i någld | i bindld |
| 2ª Sing. | du segldsd | du sammldsd | du någldsd | du bindldsd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es segld | eà/sie/es sammld | eà/sie/es någld | eà/sie/es bindld |
| 1ª Plur. | mià segln | mià sammen | mià någln | mià bindln |
| 2ª Plur. | ià seglds | ià sammlds | ià någlds | ià bindlds |
| 3ª Plur. | de segln | de sammen | de någln | de bindln |
O mesmo pasa con verbos con a suya radiz rematada en -n u -m precedida d'un atra consonant (fueras d'h, l, m y n). Aquí se puet veyer un eixemplo en que vegada mas se marcan en royo as formas que son irregulars:
| Persona | zeichnen | admen |
| 1ª Sing. | i zeichned | i admed |
| 2ª Sing. | du zeichnedsd | du admedsd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es zeichned | eà/sie/es admed |
| 1ª Plur. | mià zeichnen | mià admen |
| 2ª Plur. | ià zeichneds | ià admeds |
| 3ª Plur. | de zeichnen | de admen |
Verbos con todas as personas de singular irregulars
Muitos verbos fuertes alemans que tienen a vocal -e u -ö en a suya radiz cambean ista vocal en a segunda y tercera persona de singular por una -i, por eixemplo lesen/ich lese/du liest/er liest ("leyer"/"leigo"/"leyes"/"leye"). O bavaro fa iste cambeo tamién en a primera persona de singular.
| Persona | säng | geem | essn | schdeàm | wiaffà | kemà |
| 1ª Sing. | i siech i siehg |
i giib | i iiß | i schdiàb | i wiàf | i kim |
| 2ª Sing. | du sigsd | du gibsd | du issd | du schdiàbsd | du wiàfsd | du kimsd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es sichd | eà/sie/es gibd | eà/sie/es issd | eà/sie/es schdiàbd | eà/sie/es wiàfd | eà/sie/es kimd |
| 1ª Plur. | mià säng | mià geem | mià essn | mià schdeàm | mià wiaffà(n) | mià kemà(n) |
| 2ª Plur. | ià sängds | ià geeds | ià essds | ià schdeàds | ià wiaffds | de kemàds |
| 3ª Plur. | de säng | de geem | de essn | de schdeàm | de wiaffà(n) | de kemà(n) |
En bels verbos puet producir-se o cambeo vocalico u no fer-lo, existindo asinas dos variants:
| Persona | lesn |
| 1ª Sing. | i les i lies |
| 2ª Sing. | du lesd du liesd |
| 3ª Sing. | eà/sie/es lesd eà/sie/es liesd |
| 1ª Plur. | mià lesn |
| 2ª Plur. | ià lesds |
| 3ª Plur. | de lesn |
Forma analitica d'o present
Amás d'a forma sintetica d'o present existe tamién una forma analitica que se fa con o verbo auxiliar doa y o infinitivo d'o verbo:
| Persona | Forma analitica | Forma sintetica | Aragonés |
| 1ª Sing. | i duà biddn | i bidd | yo pido |
| 2ª Sing. | du duàsd biddn | du biddsd | tú pides |
| 3ª Sing. | eà/sie/es duàd biddn | eà/sie/es bidd | él/ella pide |
| 1ª Plur. | mià deàn/dàn biddn | mià biddn | nusatros pedimos |
| 2ª Plur. | ià deàds/dàds/duàds biddn | ià bidds | vusatros pediz |
| 3ª Plur. | de deàn/dàn/duàn/doàn biddn | de biddn | éls piden |
Bibliografía
- "Bairische Grammatik". Ludwig Merkle. Hugendubel. Múnich, 1975. ISBN 3-88034-127-3
- (de) Bairische Grammatik www.bayrisch-lernen.de