Capra pyrenaica pyrenaica

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Esta pachina tracta sobre o bucardo d'os Pireneus, que s'extinguió en l'anyo 2000. Ta altros emplegos d'a parola bucardo se veiga Bucardo.
Capra pyrenaica pyrenaica
Pyrenean Ibex.png
Estato de conservación
Status iucn2.3 EX.svg
Extinguito de 2000.
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Mammalia
Orden: Artiodactyla
Familia: Bovidae
Subfamilia: Caprinae
Chenero: Capra
Especie: C. pyrenaica
Subespecie: C. p. pyrenaica
Nomenclatura trinomial
Capra pyrenaica pyrenaica
Schinz, 1838

O bucardo pirenenco (Capra pyrenaica pyrenaica (Schinz, 1838)) estió a subespecie de Capra pyrenaica que gosaban referir-se os medios de comunicación quan deciban "o bucardo". O motivo ye que prenioron ixa parola aragonesa (que fa referencia a totas as especies de crabas salvachinas) como a sola en castellano ta referir-se-be.

Iste animal, enantes abundant en totz os Pireneus, heba reblato poblacionalment per enchaques d'a cacera dica o sieglo XX, quan el protechioron definitivament. Yera, chunto con o Mueyu (Capra pyrenaica lusitanica, un bucardo portugués), que yera ya ausidito dende 1892, o bucardo de Gredos (Capra pyrenaica victoriae) y o bucardo d'a costa mediterrania (Capra pyrenaica hispanica), una d'as quatro subespecies coneixitas de bucardos ibericos.

Historia y extinción[editar | editar código]

Bi ha vestichios que heba sito una pieza de caza prou común en os Pireneus dende a prehistoria. O rechistro d'ista subespecie deixa d'estar contino con o paso d'os sieglos en as partes més ta lo sud d'a Peninsula, dica que quedó restrinchita ta os monts d'o Pireneu, a on, encara bells sieglos dimpués estió prou abundant dica la fin d'o sieglo XIX.

En a segunda metat d'ixe sieglo, muitos cazataires europeus, fundamentalment d'Espanya, Francia y lo Reino Unito yeran venitos enta ixos monts ta abatir-ne exemplars. O feito que es bucardos fuesen cada vegada més escasos en o mundo, alavez restrinchitos t'as montanyas d'Espanya, Francia y norueste de Portugal, y la mida destacada d'os cuernos d'os masclos d'a bucarda local fación més atractivas como trofeus as crabas salvachinas d'ista man que no pas as unas d'os Alpes (Capra ibex).

A presión de caza sobre ista subespecie estió prou intensa ta que, arredol de l'anyo 1900, la b'hesen acotolato en a versant francesa d'os Pireneus, quedando només bells 50 exemplars en Espanya; una población masiato chica como ta sobrevivir guaire tiempo. A más, a protección estatal no s'imposó dica 1973, y anque o Ordesa s'heba declarato como Parque Nacional bell tiempo entazaga, a sola aria a on que iste animal habitaba ya per ixe tiempo, estió de tot insuficient ta evitar a suya extinción. Altras mesuras, como a suya crianza en captividat y posterior soltada d'animals en o medio, que podrían haber refrenato as posibilidatz d'extinción, no se prenioron dica 1996, quan se capturó una fembra que dimpués morió en captividat sin haber deixato garra exito reproductivo.

A mas de tot ixo, a población d'a valle d'Ordesa remanió estable sobre os 30 exemplars antes de 1981. Dimpués, sin que se sepa qué pasó, ixa población minguó rapidament dica os 10 exemplars en 1993, y ne yeran si que 2 en 1997. Quan l'anyo 1999 o zaguer masclo morió per a suya edat, sólo bi heba una fembra, Celia, que estió a zaguera bucarda d'os pireneus sobre la Tierra. Celia morió en chinero de 2000 quan, desenfortunadament, le i cayó un árbol dencima.

Prochectos de clonación[editar | editar código]

Antes que no morise l'animal, o Gubierno d'Aragón heba capturato enfortudament a Celia en 1999 ta quitar-ne un escandallo de teixitos y crionizar-los per si fuese posible una clonación en o futuro. Se concheloron celulas d'a orella de l'animal, que dimpués, en agosto de 2000 se trespasoron ta l'empresa Advance Cell Technology, a que agora espera estar a primera en clonar un animal ausidito.

Os responsables d'A.C.T. han prebato ya de fusionar os nuclios d'ixas celulas con oocitos anucleyatos d'altros animals; bucardos ibericos d'a subespecie mediterrania (Capra pyrenaica hispanica) y d'hibridos d'altros bucardos con crabas domesticas (Capra aegagrus hircus). Per ixe mesmo metodo, a empresa heba conseguito clonar un embrión de Gaur (Bos gaurus, un buei asiatico amenazato) y implantar-los dintro d'a matriz de vacas domesticas, per o qual no s'heba d'esperar que garra clonación d'ixes bucardos fuese guaire més dificil.

O prencipal problema ha d'estar, pues, que dimpués d'una clonación totz os nuevos animals obtenitos tendrán o mesmo material chenetico y per ixo, naixerán todas fembras. Os responsables d'o Gubierno d'Aragón esperan poder cubrir ixas femallas con masclos d'altras subespecies de bucardos ta fer-ne, dimpués, una triga d'os exemplars con caracteristicas més tipicas d'os bucardos pirenencos, qualcosa que, dimpués de l'esfuerzo, tampoco no fará que naixcan exemplars purament pirenencos.

A primera preba seria remató en 2003 con 285 nuevos embrions, d'os quals només 58 pudioren estar implantatos en l'utero de crabas domesticas, y d'ixes, només dos be plegoren dica os 2 meses de chestación. A partir d'ixe momento, as dos crabas sofrioron un alborto. Con as actuals limitacions d'ista tecnica, tampoco no se piensa que siga un resultato guaire negativo y s'espera poder fer altras prebatinas en o futuro.

Vinclos externos[editar | editar código]