Acer monspessulanum

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Acer monspessulanum
Acer monspessulanum fg02.jpg
Acer monspessulanum
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Plantae
División: Magnoliophyta
Clase: Magnoliopsida
Orden: Sapindales
Familia: Aceraceae
Chenero: Acer
Especie: Acer monspessulanum
Nomenclatura binominal
Acer monspessulanum
L.

Acer monspessulanum (L.) ye una especie d'acirón que se troba en climas mediterranios, dende lo Prepireneu dica lo norte d'Africa, abitando en as rechions més secas que no altras especies d'o chenero Acer, y per ixo ye la especie d'acirón que més abunda en a tierra baixa d'Aragón y las sierras meridionals, estando la més sobentera en os Monegros y Chabalambre.

Ye un arbolet de mida chiqueta, que no gosa pasar t'alto d'os 10 u 15 metros. A tranco suyo ye griso fusco, de crosta tierca en os arboletz més chóvens, pero tanuda en os viellos. As fuellas las tiene més chicas (3–6 cm) que no en as altras especies d'Acer, con tres lobulos que tienen as laderas arronchadetas. Son más coriacias (duras) que no en a resta d'especies d'acirons, y se palpan como porosas.

A especie ye gosato tener diferents nombres scientificos que le i han meso diferents autors en os años: Acer commutatum y Acer loscosii, que se pueden considerar sinonimos pero que a sobén amaneixen en a bibliografía. En aragonés, encara que no se sole fer garra distinción d'entre las diferents especies d'acirons, decindo-ne acirón u escarroner como en a resta d'especies d'o chenero, se ye puesto documentar a variant local «acirón royo»[1] ta destinguir-la d'as familiars.

Acerals d' Acer monspessulanum[editar | editar código]

Acer monspessulanum per un regular se presenta como un arbolet y ye una especie més xerofila que resiste millor a sequera y os extremos termicos que Acer granatense. Ye més tepico d'o noreste que d'o sudeste d'a Peninsula Iberica. Forma selvetas en Chabalambre y sectors de Gúdar a on que no bi ha A. granatense, y en enclaus intermeyos como lo barranco del hocino, siempre d'entre os 1000 y 1450 m. No gosa ser present chunto con A. granatense en Teruel y només se'n troba chuntos en os arredols d'o cuello a on naixen o barranco de las Torres y l'arroyo de la Pasqueta, (termins de Nogueruelas y Linars de Mora). En Sestrica el trobamos en chunto con fraixins d'una selva de ribera sobre substrato silicio.

Por un regular A. monspessulanum se troba en os dominios d'a carrasca u/y la sabina, y a vegatas con Pin royo (en o barranco del Val de La Puebla de Valverde, en Chabalambre, a on que bi ha un aceral muit bien conservato). Un altro aceral d'intrés tamién ye en La Puebla de Valverde, ye lo un d'o barranco de La Cederilla (toponimo prou explicativo), a on l'aceral ye conservato de tot en o suyo barranco segundario. En o Mas del Manzano y Mas del Peral de La Puebla de Valverde en a part alta d'o Barranco de la Vallomba, aciron grans. En la Puebla de Valverde bi ha un altro aceral de consideración, o d'o barranco del Focino en chunto con un caixicar a on que bi ha a sola cita de Sorbus torminalis d'o sudeste d'a provincia de Teruel.

O matical (sotobosque) que acompanya a A. monspessulanum ye composato per Juniperus communis, Juniperus phoenicea, Juniperus sabina, Lonicera xylosteum u rosacias como Crataegus monogyna, Prunus spinosa, Prunus mahaleb, Rosa sp., Amellanchier ovalis, Cornus sanguinea, ecetra...

Quan se degrada l'aceral y i amaneixen orlas arbustivas se fan os allacars de Genista scorpius y Genista hispanica, y si se contina degradando se i fa un matical baixo de plantas labiatas con Satureja montana, Lavandula latifolia, Thymus vulgaris (tremonciello), ecetra...

D'entre as herbacias més representativas i trobamos Saponaria ocymoides, Stachys heraclea, Primula veris, Geum sylvaticum, ecetra. Ye común o lastonar de Brachypodium phoenicoides en as zonas secas y Brachypodium sylvaticum en os paraches frescos, asinas como Briza media y Dactylis glomerata. Entre as orquidias podemos trobar Ophrys sphegodes, Ophrys lutea, Orchis purpurea, Cephalantera rubra, Cephalantera damasonium, Epipactis parvifolia, Epipactis microphyla, Epipactis helleborine, Listera ovata, ecetra...

Imachens[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]

  1. (an) VIDALLER TRICAS, Rafael; O Libro d'as Matas y os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals; Ed. Bal de Onsera. Zaragoza, 2004. ISBN 978-84-89862-35-7