Wikipedia:Biquiprochecto:Grafía/Grafía B/Equus asinus

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
U Barrata.PNG Iste articlo ye escrito con una grafía alternativa experimental propuesta por bells biquipedistas aintro d'o Biquiprochecto:Grafía. Puet veyer-se a versión escrita con as normas de l'Academia aquí.
Burro / Somero
Burro
Equus asinus, o pollin domestico.
Estato de conservación
Status iucn2.3 LC.svg
Domestica.
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Mammalia
Orden: Perissodactyla
Familia: Equidae
Chenero: ''Equus''
Especie: ''E. asinus''
Nomenclatura binominal
Equus asinus
Linnaeus, 1758

O burro u somero / somer (Equus asinus (L., 1758)), tammien dito burro, ye un mamifero domestico d'a família d'ös equidos, mës chicot e con orellas mës luengas que no ös cavallos. Se diz pollin (G.U. pollín) l'animal joven, emplegando-se o termin guaran (G.U. guarán) ta ös mastos semêntals.

Hibridacion con altros equidos[editar código]

O guaran catalan; en l'Alto Aragon como en tot o territorio pirenenco ös pollins de pelo fôsco yeran predominants.

O somer masclo puet côbrir fembras d'altras espécies emparentatas, como una eugua, e dar poltrez hibridos viables (anque estérils). O entrecrôz d'o guaran con una eugua s'ha feto clasicament ta librar mulasmastos quan son masclos) que son animals extraordinariament fuertes, resistents e dócils, ragon pör a cual s'aconsidéran animals particularment valiosos ta portar caregas pesantas en distáncias luengas, sobretot en terrens montanyencos ó deserticos. Ös mulez naixitos d'una somera côbièrta pös un barto son mës chicoz e feplos, e se mira sièmpre de fer l'entrecrôz pör l'altra vía.

Anque de tot menos comuns, tammien son aconseguitos bels hibridos de pollin domestico e diversas espécies de zebra, conöixitos com'á "Zeedonks". Com'á toz ös hibridos d'equidos diferents, ös unos d'o guaran son esterils pörque tota as espécies d'o genero Equus tiénen numbros diferents de cromosomas. Ös cavallos en tienen 64 e ös someros 62, produixindo asinas hibridos (as mulas e mastos) con si que 63, que pör tener o numbro impar no pueden fer a segregacion medyotica d'ös suyos gametos e remanen asinas estérils.

Existe una espécie (con diversas sozespécies) de guarans salvages ennas estepas d'Ásia, clamato onagro u hemion.

Utilidat economica[editar código]

D'ös orígens d'a istória ös somers s'han feto marchar en Europa e Ásia mës occidental ta trësladar caregas, estivar carros e trësportar personas. Anque no son de luen tan rapedos como ös cavallos, son animals mës longevos, o mantenimiento suyo ye menos costoso e tienen gran resistencia e agilidat quan ös camins son dêficils. Encara en l'actualidat son animals d'una gran importáncia en paises en vïas de desarrollo.

Pollins de transporte en Afganistan.

Ös pollins tiénen una gran reputacion d'estar toçolons, pero ixo ye debito ent'a malinterpretacion de bel·las personas sobre o suyo sentito de l'autopreservacion. Ye muito dêficil de forçar un pollin a fer cosa quan vei que no en ha d'itar bel negócio. Môdernament, han proliferato ös estudêos sobre o suyo comportamiento anque encara son prou lêmitatos. Ös guarans pareix que son animals cautelosos, amicables e jugateros, e prou mës inteligents que no se'n heva considerato tradicionalment. Talment, quan s'ha aganato ra suya confiança puèden estar buens companyers de trêballo e recreïacion. Dembas d'ixo, les-se conserva a bels paises occidentals com'á animals de granja e como mascotas quan o suyo emplego com'á béstias de carega ya ye desapareixito. Tammien son béstias populars a puestos tôristicos e de recreïacion ta paseyar ös ninos.

Aspectos historicos[editar código]

  • O guaran estiore o simbolo d'o dioz egipciano Ra.
  • O guaran estiore o simbolo d'o dioz griego Dionísio.
  • O guaran amanix repetidament enna Biblia ebrea.
  • En l'Antiga Roma, o guaran yera l'animal vinclato con Príapo, e ta er s'ofreciva en sacrifício pörque diz que ixe dioz en heva havito de matar uno en o suyo viage ent'as Índias junto con Baco pör haver-le osato a dêsputar o prémio d'a fuerça.

Se veiga tammien[editar código]

Vinclos externos[editar código]

Biquiespecies
Se veiga a información de Biquiespecies sobre Equus asinus.