The Lord of the Rings: The Return of the King

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
The Lord of the Rings: The Return of the King
Títol O Sinyor d'os Aniellos: A Tornada d'o Rei
Tloftr-rotk-logo.svg
Ficha tecnica
Dirección Peter Jackson
Producción Peter Jackson
Barrie M. Osborne
Fran Walsh
Guión Peter Jackson
Fran Walsh
Philippa Boyens (basato en O Sinyor d'os Aniellos de J.R.R. Tolkien)
Musica Howard Shore
Soniu Michael Edges
Christopher Boyes
Michael Semanick
Hammond Peek
Fotografía Andrew Lesnie
Montache Jamie Selkirk
Annie Collins
Scenografía Grant Major
Dan Hennah
Alan Lee
John Howe
Vestuario Ngila Dickson
Richard Taylor
Efectos especials Jim Rigyel
Randall William Cook
Joe Letteri
Alex Funke
Actors Elijah Wood
Ian McKellen
Viggo Mortensen
Liv Tyler
Sean Astin
Cate Blanchett
Orlando Bloom
Christopher Lee
Datos y cifras
País(es) Estaus Unius
Anyo 2003
Chenero Cine d'aventuras
Cine fantástico
Durada 201 min.
Companyías
Productora New Line Cinema
Destribución Warner Bros.
Presupuesto 94.000.000 de dólars
Ficha en IMDb

The Lord of the Rings: The Return of the King (en aragonés O Sinyor d'os Aniellos - A Tornada d'o Rei), ye una cinta de cine de drama estausunidense de l'anyo 2003, dirichita por Peter Jackson seguntes un guión d'ell mismo, Fran Walsh y Philippa Boyens (basato en O Sinyor d'os Aniellos de J.R.R. Tolkien) con una banda sonora orichinal de Howard Shore, una dirección de fotografía de Andrew Lesnie y un producción de Peter Jackson, Barrie M. Osborne y Fran Walsh ta New Line Cinema, con una durada de 201 minutos, que estió un important exito cinematografico. Entre atros actors, partecipan en a cinta Elijah Wood, Ian McKellen, Viggo Mortensen, Liv Tyler, Sean Astin y Andy Serkis; a cinta recibió once premios Oscar.

Reparto[editar | modificar o codigo]

Argumento[editar | modificar o codigo]

A historia prencipia con un recosiro de cómo l'hobbit Smeágol plegó a poseyer l'Aniello de Poder, dimpués de matar a lo suyo amigo Déagol, qui l'heba trobau en o fondo d'un río (an cayió muitos anyos antis, como se veyió en a primera cinta, quan uns orcos asasinoron a Isildur, qui heba tallau lo dido a Sauron en o Setio de Barad-dûr, que concluyió a Guerra d'a Zaguera Alianza, y heba conservau l'Aniello tot y con as alvertencias d'Elrond). A partir d'alavez contina lo relato an se deixó mientres Gollum leva a Frodo y Sam a traviés d'a dentrada amanada a Minas Morgul, en an veyen a los suyos exercitos partir ent'a guerra.

Dimpués d'a victoria en a batalla d'a Foz d'Helm, o Rei de Rohan, de conchunta con Gandalf, Aragorn, Legolas, Gimli y Éomer s'endrezoron enta Isengard, a ciudadela de Saruman dende la quala heba partiu l'ataque. A troboron de tot destruyida per os Ents, y tornoron a retrobar-se con Merry y Pippin.

Dimpués d'as celebracions d'a victoria, Pippin tenió gran curiosidat per veyer a bola machica de Saruman, y se la saca a Gandalf mientres iste adormiba. Veyió en ella lo uello de Sauron, qui intentó obtener información d'ell, encara que Gandalf aconsiguió intervenir rapidament, sin que Pippin revelase cosa substancial. Pippin, en cambeo, sí plegó a veyer bella cosa important: un arbol blanco. Lo mago entendió que se tractaba de l'Arbol Blanco de Menas Tirith, lo qual quereba decir que Sauron planiaba atacar Menas Tirith. Gandalf partió immediatament a advertir-les, y levando-se tamién a Pippin pa protecher-lo en a ciudat. Pero en arribar se troban a lo Senescal Denethor II apenau per a muerte d'o suyo fillo preferiu, Boromir, y de tot indiferent a lo demás. Sentindo-se en parti responsable, ya que Boromir murió desfendendo-lo, Pippin ofreix os suyos servicios a Denethor como soldau. Denethor malfía de Gandalf sabendo Aragorn acompanya a lo Rei Théoden, qui habrá de recuperar a suya cadiera reyal como hereu d'Isildur, lo que significaría o derrocamiento de Denethor, qui le repropia a Gandalf que quiera usar-lo d'escudo contra l'ataque de Mordor, pa que dimpués Aragorn ocupe a cadiera reyal. Per tot isto Denethor se niega a seguir a recomendación de Gandalf sobre pedir auxilio a Rohan, manimenos Gandalf decide invocar l'aduya de Rohan y manda a Pippin a pretar fuego a las cheras de Menas Tirith. Aragorn en advertir a petición d'aduya la comunica a Théoden, qui a pesar d'haber dubdau en intervenir (ya que Gondor no le auxilio en a Batalla d'a Foz d'Helm ni en atros ataques de Saruman), a la fin decide achuntar a lo suyo exercito pa marchar a la guerra.

As fuerzas de Rohan prenen bells días pa achuntar a los suyos chinets, pa dimpués partir enta Menas Tirith; Théoden se lamenta en veyer que no totz os suyos subditos acuden a lo clamamiento y que no contará con fuerzas suficients pa redotar a Mordor, alavez Gamling le repropia que no aconseguirán tornar con a victoria, pero Théoden le diz a ell y l'atros hombres que ixo no importa, lo que importa ye enfrontinar-los en batalla a pesar de que sían redotaus, asinas decide continar a marcha. Aragorn recibe una misteriosa visita d'Elrond: a suya filla Arwen veyió en un futuro que podría tener fillos con Aragorn y ixo la decidió a quedar-se en a Tierra Meya, per lo que Elrond brindó a suya aduya en a guerra reforchando a gran espada Narsil que i heba redotau a Sauron en o suyo inte (os fragmentos d'a espada que se conservoron per sieglos en Rivendell, estioron reforchaus en una nueva espada con o nombre d'Andúril, "A Flama d'o Ueste"), y recordando-le a Aragorn que con ixa arma aconseguiría a cooperación de l'exercito d'os muertos (que teneban una promesa per complir feita a lo rei Isildur). Con ista espada, Aragorn, Legolas y Gimli albandonan a la resta de l'exercito de Rohan y s'adentran en una espelunga en an mora l'exercito d'os muertos. Istos pantasmas heban prometiu aduya a Isildur pero no se la brindoron, per lo que dimpués d'a suya victoria sobre Sauron os maldició pa que, encara dimpués de muertos, no tenesen paz. Nomás si un día pagaban a suya deuda podrían fer-lo. Aragorn reclamó a suya aduya, prometendo como Rei de Gondor que daría a suya deuda per cumplida.

Gollum, per a suya parti, dimpués d'haber dito a Frodo que Sam quereba quedar-se con l'Aniello, pa lo que le pediría prener-lo en bell inte, prenió o pan que quedaba, deixó medollas en as ropas de Sam y l'inculpó d'haber-se minchau tot. Mientres Sam truca repetidament a Gollum, Frodo sufre un varío y Sam, en veyer-lo s'ofreix aduyar-lo con l'Aniello, asinas Gollum aconsigue fer que Frodo esconfíe de Sam y l'aparte d'o suyo viache, chusto quan lo fació dentrar en o paso de Cirith-Ungol y a lo guariche de Shelob. Con tot y con ixo, aconsiguió liberar-se y atacar a Gollum. Gollum aseguró estar innocent, que l'Aniello l'obligaba a fer lo que fació, y Frodo le dició alavez finalment pa qué iba a Mordor: pa destruyir-lo. Gollum tornó a atacar, pero cayió per una barranquera. Shelob atrapó a Frodo dimpués d'ixo, pero estió espantada per Sam. Sam creyió que Frodo yera muerto per o vereno que le xaringoron y le sacó l'aniello pa continar a misión, pero alavez arriboron uns orcos. Sam s'amagó, y os orcos troboron y se levoron o cuerpo de Frodo, que comentoron que no yera muerto sino nomás inconscient per quantas horas. A resultas d'un conflicto entre os orcos per a cota de malla de mithril de Frodo, istos empecipioron a matar-se mutuament. Sam s'infiltró en a suya fortaleza y lo liberó, manimenos Frodo creyió que l'aniello i heba estau preso per os orcos, dica que Sam le amostró l'aniello, debant d'a negativa de Sam a dar-le l'aniello per o mal que le causaba a Frodo, Frodo le explicó que a misión nomás a podeba complir ell ya que podría arribar a matar a Sam. Dimpués d'isto continoron o suyo viache, disfrazaus d'orcos pa pasar inadvertius.

Denethor ninvió a lo suyo fillo Faramir en una misión destinada a lo fracaso perque le odiaba fundament y le culpaba per a muerte d'o suyo chirmán, pa que recupere un bastión de Menas Tirith, Osgiliath, conqueriu previament per os orcos. Faramir acceptó ixa misión suicida nomás per a suya afán de contrimostrar-le a lo suyo pai que ell tamién yera un guerrero leyal y competent, y doliu per a preferencia ubierta que o suyo pai de cutio tenió per Boromir. Nomás Faramir aconsigue tornar, pero mal feriu y Denethor en veyer a lo suyo fillo feriu per quantas sayetas enlocó, creyendo-lo muerto. Mientres o gruixudo d'as fuerzas de Mordor abanzaban sobre a ciudat, Denethor (ixuplidando esfender Menas Tirith) estió de conchunta con o suyo fillo pa cremar-se vivo en una chera. Más tardi, Pippin le informa a Gandalf lo que va a fer Denethor y precipitadament va a lo palacio pa salvar a Faramir. Gandalf aconsigue retirar d'a chera a Faramir, que encara yera vivo, pero Denethor s'incineró, cayendo a lo vuedo dende a ciudadela.

Per unatro costau, os exercitos de Mordor encomenzan o setio d'a ciudat blanca. Gandalf se las apanyó pa organizar a las tropas de Gondor pa l'esfensa a l'aspera de que plegue Théoden y os suyos chinets, tot y que sía tardi. Mientres tot un día os hombres de Gondor mantienen as suyas posicions frent a l'uembra gracias a la suya rasmia y valor contrimostrada contra Mordor mientres muitos enfrontinamientos anteriors, lo que ocasiona baixas importants en l'exercito de Sauron. Manimenos, a resultas de o suyo gran numero as fuerzas de Mordor tasament si podeban estar contenidas, y con o gran ariet Grond tiroron abaixo as puertas d'a ciudat, dentrando en Menas Tirith y obligando l'os soldaus de Gondor a retacular a lo segundo libel. Con istas faciendas, y a pesar d'a gran resistencia ofrida per Gondor en cada carrera, cada casa, luitando cada hombre dica la zaguera alentada, creyendo perdida a esperanza de sobrevivir y quan ya a victoria de Sauron pareixeba cercana. Debant d'isto Mordor trayió poderosos refuerzes: un exercito d'hombres d'o Sud (Haradrim) con olifants (creyaturas semellants a elefants, nomás que muito mas grans y sobre as qualas se construyiban grans torres an iban arquers), debant d'isto o Rei de Rohan ordena que o suyo exercito se forme pa tornar a cargar contra os hombres d'o Sud y con muito esforzo os hombres de Rohan se libroron de qualques d'ells y amostroron gran resistencia a pesar d'as baixas sofridas.

A batalla pareixeba empecipiar-se a perder, pero Théoden ye feriu mortalment per o Rei Bruixón, qui le ordenó a la suya bestia alada que se dase una lifara con a carne d'o rei cayiu. Éowyn amaneixió pa desfender-lo y estió ferida tamién per l'espectro, lo qual le recordó que garra hombre yera capable de matar-lo. En ixe inte Merry amaneixió per dezaga y le clavó a suya punyal en a pantorrilla; Éowyn se sacó o suyo casco y reveló que no yera un hombre sino una muller, acto seguiu le trascruzó a tozuelo invisible con a suya espada. Lo Rei Bruixón finalment desapareixió, venciu no per un hombre sino per una muller y un hobbit.

Alavez amaneixioron tamién quantos barcos d'os Corsarios d'Umbar que Mordor asperaba, pa atracar en os muelles d'Osgilliath, pero pa sorpresa d'os orcos, d'ixos barcos baixoron Aragorn, Legolas y Gimli, que os heban preso a l'abordache. Con ells veniba l'exercito d'os muertos, que limpió os campos de Pelennor de raso: totas as menas de creyaturas que Mordor i heba levau a la guerra yeran estricalladas en segundos.

En rematar a batalla, o rei d'os muertos reclamó a Aragorn complir a suya promesa de liberar-los. Gimli conselló no fer-lo, Mordor encara yera un periglo y ells yeran muit utils, pero Aragorn cumplió con a suya promesa y consideró pagada a suya deuda. Os espectros desapareixioron.

Gandalf aseguró que Sauron luego recuperaría l'Aniello y que resistir os ataques yera inutil, ya que Mordor yera muito mas poderoso y finalment prevalería. A suya unica esperanza yera que Frodo tenese exito en destruyir l'Aniello, alavez Aragorn consella que reunan a los hombres y marchen a la Puerta Negra pero Éomer diz que no vencerán a Sauron. Manimenos se preparan pa que l'exercito mantienga a ficacio de Sauron enfocada sobre ells, y distraito d'a presencia de Frodo y l'Aniello en o suyo propio territorio. Totz os supervivients marchoron a la Puerta Negra, an Aragorn exichió a Sauron que se rindiese, pero en cuenta d'ixo as puertas s'ubrioron y per ella amaneixió l'exercito d'o Sinyor Fosco, y una mar d'enemigos os rodió.

Desafiando a Sauron per zaguera vegada, os hombres d'o Ueste cargoron lideraus per Aragorn contra os exercitos de Sauron. Mientres un tiempo mantenioron a suya posición, pero o numero d'enemigos no pareixeba acotolar-se y as fuerzas d'os hombres empecipiaban a decayer.

Frodo y Sam arriboron finalment a lo Mont d'o Destín, an Gollum reaparixe pa recuperar l'aniello. Pero, una vegada chunto a lo canto per an Frodo podría tirar l'aniello a lo fuego y destruyir-lo, finalment sucumbe debant d'o suyo poder y lo reclama pa ell mesmo. Gollum dentró alavez y, encara que Frodo yera invisible, le arranca o dido pa sacar-le l'aniello. Entre totz dos se lo disputoron a lo canto d'a cingla, y cayioron per ella. Frodo se podió gafar a lo canto, pero Gollum y l'Aniello cayioron a las flamas y estioron destruyius. Chusto en ixe mesmo inte, quan a fin d'os hombres pareixeba inevitable, a torre de Barad-dûr se vinió abaixo, o Gran Uello esclató, Mordor se fundió en o solero y totz os orcos fuyioron u murioron.

Gandalf rescató a Frodo y Sam d'Orodruin (Mont d'o Destín) amontando en a lomera de Gwaihir, o Sinyor d'os Aires, y os hobbits recibioron honors en Gondor mientres a coronación d'Aragorn como rei per parti de totz os suyos habitants y tamién de Rohan, pus gracias a ells o suyo mundo se salvó y teneban una oportunidat de prencipiar a vivir a la fin en paz. Dimpués tornoron a la Comarca. Frodo escribió as suyas memorias, deixando-le a Sam lo final d'o libro; finalment s'embarcó a las Tierras Imperibles de conchunta con Bilbo, Gandalf, Elrond, Galadriel y os elfos restantes. A cinta remata con a tornada de Sam a la suya casa, an l'asperan a suya filla, a suya muller y o suyo chicot ninón, dimpués de despedir d'os suyos amigos en os Puertos Grisos. Sam diz: "Bueno. Soi de tornada", (parolas con as que tamién remataba a novela), dentran chuntos en casa, y zarra a puerta.

Premios[editar | modificar o codigo]

Premios Oscar[editar | modificar o codigo]

Premio Persona
Premiato:
Millor Cinta Peter Jackson
Barrie M. Osborne
Fran Walsh
Millor Director Peter Jackson
Millor Guión Adaptato Peter Jackson
Fran Walsh
Philippa Boyens
Millor Scenografía Grant Major
Dan Hennah
Alan Lee
John Howe
Millor Vestuario Ngila Dickson
Richard Taylor
Millor Montache Jamie Selkirk
Millor Maquillache Peter King
Richard Taylor
Millor Sonito Michael Edges
Christopher Boyes
Michael Semanick
Hammond Peek
Millors Efectos Visuals Jim Rigyel
Randall William Cook
Joe Letteri
Alex Funke
Millor Banda Sonora Howard Shore
Nominato:
Millor Canta Orichinal Howard Shore
Fran Walsh
Annie Lennox

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]