Sierras interiors pirenencas

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
A sierra Tendennera ye una d'as más prominents d'entre as sierras interiors d'o Pireneu.

As sierras interiors pirenencas[1][2] u sierras prepirenencas interiors[3] son una linia de relieus topograficos adintro d'a cordelera d'o Pireneu paralelas a l'eixe central pirenenco, conoixito como Pireneu Axial, que tienen normalment altarias menors y de regular son constituitas de materials cheolochicament más modernos que os d'aquéll atro.[1]

Anque o criterio no ye unanime, muitos autors consideran que o limite septentrional a on rematan as sierras interiors coincidiría con o limite norte d'o que puede dicir-se Prepireneu, de forma que as sierras interiors, en chunto con as sierras exteriors, estarían os limites cheograficos d'o Prepireneu y incluidas en ell. O Prepireneu, a la suya vegada, fa parte d'o sistema montanyoso d'o Pireneu.

Lista de macizos y sierras interiors[editar | modificar o codigo]

Sierras d'o Flysch[editar | modificar o codigo]

Sierras d'o flysch pirenenco cretacio-eoceno (transición enta la depresión meya intrapirenenca):

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. 1,0 1,1 (es) El Relieve Aragonés. Descripción del territorio. Geografía de Aragón., consultada o 23 de noviembre de 2015.
  2. (es) Voz Pirineos en a edición en linia d'a Gran Enciclopedia Aragonesa, consultada o 23 de noviembre de 2015.
  3. (es) Var. Aut. Procesos biofísicos actuales en medios fríos: estudios recientes. Universidat de Barcelona. P. 208. ISBN 84-475-1923-6. [1]
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 4,32 4,33 4,34 4,35 4,36 4,37 4,38 4,39 4,40 4,41 4,42 4,43 4,44 4,45 4,46 4,47 4,48 4,49 (es) Julio Muñoz Jiménez, Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995, pp 286-289.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 (es) Antonio Higueras Arnal (coordinador): Geografía de Aragón Tomo I. Editorial Guara. pp. 28-32.

Se veiga tamién[editar | modificar o codigo]


Sierras interiors pirenencas
Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas