Mar Balear

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Mar Balear
Ocián u mar d'a IHO (n.º id.: 28c)
Anvista dende satelite d'a mar Balear.
Anvista dende satelite d'a mar Balear.
Localización administrativa
Estau Espanya
División Catalunya
Balears
País Valenciano
Cheografía
Mar Mar Mediterrania
Continents Europa
Archipelagos Islas balears y Columbretz
Mars mugants Mar Mediterrania y mar de Cerdenya
Ríos que i cayen Ebro (930 km), Xúcar (497 km), Guadalaviar (280 km), Ter (208 km), Llobregat (170 km) y Millars (156 km).
Accidents
 • Golfos y badías Golfo de Valencia, golfo de Sant Chorche, badía de Palma, badía d'Alcúdia y badía de Pollença
 • Cabos Cabo de Sant Antón, cabo de la Nau (ALI); cabo d'Orpesa (CAS); cabo de Tortosa (TAR); cabo de Sant Sabastián (CHI)
 • Atros Delta de l'Ebro
Mapa
Mapa d'a mar Balear.
Mapa d'a mar Balear.

A mar Balear ye una mar que fa parte d'a mar Mediterrania y se troba en a Cuenca Occidental d'a Mar Mediterrania entre as islas Balears y a peninsula iberica. En a mar Balear desauguan bellos ríos d'importancia, destacando-ne os ríos Ebro (930 km), Xúcar (497 km), Guadalaviar (280 km), Ter (208 km), Llobregat (170 km) y Millars (156 km). Tamién banyan as suyas auguas destacatas ciudaz, en destacando-ne Xàbia y Denya (provincia d'Alicant); Gandia, Cullera, Valencia y Murviedro (provincia de Valencia); Castellón de la Plana, Orpesa, Peniscola, Benicarló y Vinaroz (provincia de Castellón); Tarragona (provincia de Tarragona); Vilanova i la Geltrú, Sitges, Castelldefels, Barcelona y Mataró (provincia de Barcelona); Blanes y Palamós (provincia de Chirona); y Palma de Mallorcay Eivissa (Balears).

A presencia d'ista mar ye importantisma en a historia d'a Corona d'Aragón, en estar en realidat una mar interior d'a Corona que comunicaba y a la vegata deseparaba o reino de Valencia, o reino de Mallorca y o condau de Barcelona y a resta de condaus catalans.

Cal destacar que en istas zagueras anyadas bellos cartografos y cheografos charran d'a mar balear no en o sentito en que la define a Organización Hidrografica Internacional, sino que en referindo-se as auguas d'arredol d'as islas Balears, emplegando o nombre de mar Catalán t'a mar que desepara as Balears de Catalunya y o nombre de mar de Cerdenya t'as auguas que deseparan as Balears de Cerdenya.