Denya
| Denya | |||
| Municipio d'o País Valenciano | |||
|
| |||
| Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Alicant Marina Alta | ||
| Superficie | 66,2 km² | ||
| Población • Total |
46 942 hab. (2024) | ||
| Altaria • Meyana |
22 m. | ||
| Distancia • 100 km • 106 km |
enta Alicant enta Valencia | ||
| Alcalde | Vicent Grimalt | ||
| Codigo postal | 03700 | ||
| Coordenadas | |||
| Web oficial | |||
Denya (Dénia en catalán y oficialment, Denia en castellano) ye un municipio y ciudat en a comunidat autonoma valenciana, en a comarca d'a Marina Alta (en ye la suya capital) y provincia d'Alicant
A suya población ye de 44.498 habitants (2010) en una superficie de 66,2 km², con una densidat de población de 672,18 hab/km².
Toponimia
[editar | modificar o codigo]Denya provién de l'arabe Daniya y lo toponimo arabe a la vegada d'o latín Dianium ("villa de Diana"), nombre romano d'esta ciudat que traduciba u s'inspiraba en o toponimo griego Artemision.
En a Cronica de Sant Chuan d'a Penya escriben Denya.
Historia
[editar | modificar o codigo]Estió una colonia griega en o sieglo IV aC. Seguntes Estrabón o suyo nombre yera Hemeroscopion, que dimpués cambió por Artemision (por o templo d'Artemisa). La ciudat griega fació liga con Roma cuan las guerras punicas. Los romanos li posoron Dianium ("villa de Diana", diosa que interpretaban como equivalent d'Artemisa).
Dimpués d'a conquiesta arabe a partir d'o sieglo VIII, en Pechina y dimpués en Denya s'organizó una flota de piratas que funcionó de manera autonoma de l'armada d'o Califato de Cordoba, convertindo-se cuasi en una republica independient en practicando la piratería en as costas d'a mar Mediterrania.[1]
Denya estió la capital d'un important reino taifa en o periodo d'as primeras taifas de dominio musulmán. A taifa de Denya estió una taifa eslavona, y perdió la suya independencia por cuan fue ocupata por o rei Al-Muqtadir d'a Taifa de Zaragoza en l'anyo 1076.
La reconquiesta cristiana se produció en l'anyo 1244.
Demografía
[editar | modificar o codigo]
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1990- : población de dreito. Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidaz poblacionals en l'INE. | ||||||||||||||||||
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (es) Lucien Musset: Las invasiones. El segundo asalto contra la Europa cristiana. Editorial Labor, S.A., Barcelona, 1982, 1a reimpresión, p.99. ISBN 84-335-9321-8
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]
| Municipios d'a comarca Marina Alta | |
|---|---|
| Alcalalí | l'Atzúvia | Beniarbeig | Benidoleig | Benigembla | Benimeli | Benissa | Calp | Castell de Castells | Denya | Gata de Gorgos | Llíber | Murla | Ondara | Orba | Parcent | Pedreguer | Pego | El Poble Nou de Benitatxell | Els Poblets | El Ràfol d'Almúnia | Sagra | Sanet i els Negrals | Senija | Teulada | Tormos | La Vall d'Alcalà | La Vall d'Ebo | La Vall de Gallinera | La Vall de Laguar | El Verger | Xaló | Xàbia |