Ir al contenido

Eliomys quercinus

De Biquipedia
Eliomys quercinus
Denominacions populars
mincharra / mincharla, bicharra, pincharra, mincharra roya, moregol royet, charra / charla, chirla, rata charra / rata chirla, rata cillarda / rata fillarda, rata guillarda, rata careta, rata faixada, rata freixera, rata grillera, rata muscarda
Estau de conservación

Cuasi menazau (IUCN)
Clasificación cientifica
Animalia
Chordata
Mammalia
Rodentia
Gliridae
Eliomys
E. quercinus
Descripción
Eliomys quercinus
Linné, 1766
Distribución cheografica
Distribución d'a mincharra
Eliomys quercinus

A mincharra[1][nota 1] u charra[nota 2] (nombre cientifico Eliomys quercinus) ye una especie de radedor d'a familia Gliridae inconfundible por o dibuixo d'a suya cara con un antifaz negro.

Como atros gliridos recibe a denominación de "mincharra" en muitos puestos de l'Alto Aragón, especialment en as parlas centro-occidentals y d'o semontano occidental. En Labata se diz "mincharra" u mincharra roya[1], diferenciando-lo d'a "mincharra blanca", que ye a especie Glis glis. Atra denominación ye moregol royet[1] (en Sarllé). En as parlas orientals, centro-orientals y en arias on ha desapareixiu l'aragonés substituyiu por o castellano se fa servir denominacions con l'archilexema rata: rata careta[1] (en Biescas, a Fueva, Pina, Toledo d'a Nata), rata dormidera[2] (Castilló de Sos), rata faixada[1] (en a val de Vio), rata freixera[1] (en Benás y Sarllé), rata cillarda[1][nota 3] (y as suyas variants en puestos como Buera, Lanacha, Ontinyena, a Perdiguera u a val de Vio), rata muscarda[nota 4] (en Toledo d'a Nata), rata murganyosa (en a val alta de Xiloca), rata grillera[1] (en Salas Altas) y rata paniquesa[2] (Capella, Estadilla y Fonz).

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]
  1. Con as variants mincharla, bicharra y pincharra.
  2. Con as variants charla y chirla. Tamién rata charra y rata chirla.
  3. Con as variants rata fillarda, rata guillarda y rata gallarda.
  4. Con a variant rata mascarda.

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
  2. 2,0 2,1 (an) Rafel Vidaller Tricas: Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals, Editorial Val d'Onsera, 2004, ISBN 978-84-8986-235-7, p. 109.