Ir al contenido

Campana de Uesca

De Biquipedia
(Reendrezau dende A campana de Uesca)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
A Campana de Uesca por José Casado del Alisal

A Campana de Uesca ye una leyenda aragonesa que naixió arredol d'a problematica succesoria que heba planteyato o Testamento d'Alifonso I d'Aragón y narra como o rei Remiro II d'Aragón escabezó a 15 nobles que s'oposoron a la suya voluntat. A leyenda fa parti d'a cultura popular d'Aragón, mas que mas en a ciudat de Uesca.

Dimpués d'a muerte en 1134 d'o rei Alifonso I d'Aragón en a Batalla de Fraga, heredó o Reino d'Aragón o suyo chirmán Remiro II d'Aragón "o Monche"", Bispe de Roda d'Isabana. Aragón teneba por ixas envueltas diversos problemas internos y externos.

Seguntes diz a Cronica de Sant Chuan d'a Penya (sieglo XIV), estando o rei Remiro II d'Aragón preocupato por a desobediencia d'os nobles, ninvió un mensachero a o suyo antigo mayestro, l'abat d'o monesterio occitán de Sant Ponz de Tomeras, demanando-le consello. Iste portió a o mensachero a o huerto y talló unas cuantas cols (en bellas versions posteriors se parla de rosas), aquellas que mas sobresaliban. De contino ordenó a o mensachero repetir a o rei o chesto que heba visto. Informato o rei d'o consello, fació gritar a os prencipals nobles ta que s'amanasen a Uesca con a enchaquia de querer fer una campana que s'ascuitase por tot o reino. Una vegata astí, fació tallar o tozuelo a toz os nobles culpables, sofocando a revuelta.

A versión popular desembolica encara mas a historia: o rei convocó corz y fació venir a toz os nobles ta que veyesen un campana que s'ascuitaría por tot o reino. A os nobles que s'heban rebelato les fació dentrar en una sala y les fació escabezar mientres que iban dentrando-ie. Una vegata muertos, pillo os tozuelos y los metió en cerclo, y a o Bispe de Uesca, o mas rebelde, lo colocó en o centro. Finalment fació dentrar a la resta de nobles ta mirar de carmenar-los. Efectivament, a "campana de Uesca" s'ascuito por tot o reino.

A lista de nobles rebelatos sería a siguient: Lope Ferrench de Luna, Rui Ximenez de Luna, Pero I Martínez de Luna, Ferrando de Luna, Gómez de Luna, Ferriz I de Lizana, Pero de Vergua, Chil I d'Atrosillo, Pero Cornel I, García de Vidaure, García de Penya, Remón de Foces, Pero de Luesia, Miguel Azlor y Sancho de Fontova.

Bibliografía

[editar | modificar o codigo]

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]
Wikisource
Wikisource
En Wikisource bi ha un texto sobre Campana de Uesca en a Cronica de Sant Chuan d'a Penya.


Mitolochía aragonesa
Dioses Anayet - Arafita - Balaitús - Bébrix - Culibiellas - Gabardiella - Gabardón - Gratal - Hercules - Pyrene
Chigants Aneto - Atland - Ciclope de l'aniello - Cherión - Chenios d'as nieus - Chigant de Muyed - Chuan Ralla - Fotronero - Guara - Home granizo de Turbón - Home granizo d'a Val d'Onsella - Rondán - Silván
Sers Basaharau - Bilbiana - Belaín - Diaple - Diaplerons - Moras - Encantaria - Ensundiero - Fada - Filadera - Follez - Furtaperas - Hebe - Lainas - Mamés - Mariuena - Martinico - Minairons - Home choto - Home granizo - Pastor de lupos - Peinadora - Sacamantecas - Unyazas
Bruixas y bruixons Amaría d'Arbués - Catalina Aznar - Cristineta d'Alcoleya - Devinaire - Guirandana de Lai - Gracia Bielsa - Gracia de Valle - Glaudonetas - Martina Gen - Maut - Narbona d'Arcal - Pedro Arruebo - Pedro de Ysabal - Tía Casca - Tía Galga - Tía Picolla - Urganda
Animals Babieca - Buco - Caballo - Can - Craba - Dragón (Ambel, Bronchales, Dugo) - Gato - Lacuerco - Liebre - Lupo - Marta - Onso - Sirpient
Pantasmas Abad d'Alquezra - Almetas de Roldán - Berenguer de Bellvis - Celina - Cura de Benás - Doncella de Buera - Lumbretas - Guzpatas - Pantasma d'Asba - Pantasma d'a lungara - Pantasma de Sarinyena - Pantasma de Sant Chuan d'a Penya - Pantasmas de Sopeira - Pantasma d'a villa de Sos - Prior d'Urmella
Elementos

Almetas - Aniello machico - Brinzoner - Cardincha - Durendart - Esconchurador - Espantabruixas - O Libret - Religada

Leyendas

Amants de Teruel - Árbol de Sobrarbe - Barón Artal de Mur - Barón d'Escrich - Barón d'Espés - Campana de Uesca - Campana de Viliella - Cuento d'os cheposos - Fustero de Bara - Cazataire maldito - Ferrero de Serradui - Fortún de Vizcarra - Franceset de Castanesa - Fundación de Sant Chuan d'a Penya - Galino Galinás - Marieta - Palafox - Santo Gredal - Tío Apolinar - Trachinero d'Espés - O toro y a estrela - Soterrada viva d'Alfambra - Viellas pervivients

Paraches

Basa de la Mora - Pozo de Sant Lazaro - Turbón