Vilabella
| Vilabella | |
|---|---|
| Municipio de Catalunya | |
 |
|
| Entidat • Estato • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya CatalunyaTarragona Alto Campo |
| Superficie | 18,20 km² |
| Población • Total |
787 hab. (2006) |
| Altaria | 254 m. |
| Distancia • 9 km • 19 km • 102 km |
enta Valls enta Tarragona enta Barcelona |
| Codigo postal | 43886 |
| Chentilicio | vilabellenc / vilabellenca (en catalán) |
 situación de Vilabella en a comarca de l'Alto Campo. |
|
| www.Vilabella.Altanet.org | |
Vilabella ye un municipio catalán situato en a comarca d'Alto Campo y partito chudicial de Valls, en a provincia de Tarragona. A suya población ye de 787 habitants (2006), en una superficie de 18,20 km² con una densidat de población de 43,24 hab/km².
Contenius |
[editar] Cheografía
A localidat de Vilabella ye situata a 254 metros d'altaria sobre o ran d'a mar, a una distancia de 9 km de Valls, a capital d'a suya comarca y d'o suyo partito chudicial, a 19 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia, y a 102 km de Barcelona, a capital de Catalunya.
D'o suyo termin municipal fan parte os lugars de Pedrós y Cabeces, hue despoblatos.
O termin de Vilabella muga a o norte con Montferri, Bràfim y Puigpelat; a l'ueste con Nulles; a o sudeste con Vespella (en a comarca d'o Tarragonés); y a l'este con Salomó (Tarragonés).[1]
| Montferri, Bràfim y Puigpelat | ||
| Nulles |  |
Salomó |
| Vespella |
[editar] Etimolochía
L'orichen de Vilabella podría estar en a presencia d'una antiga villa romana, propiedat d'un tal Abellus, que sería l'orichen etimolochico d'o nombre d'o lugar.[2]
[editar] Historia
Mientres o dominio islamico y as luitas con o condato de Barcelona en a reconquiesta, o lugar yera despoblato, por servir l'amanato río Gaià de muga entre os dos reinos.[2]
A primera cita decumentada d'o lugar ye en o sieglo XI,[2] y yera un dominio d'a familia d'os Castellví.[1]
En 1311 o lugar pasó a mans de l'arcebispato de Tarragona.[2]
En 1377, en una sequera, os habitants de Tarragona espullaron Vilabella ta robar o trigo d'o lugar, l'unico lugar d'a redolada donde bi heba iste cerial.[2]
En 1891 plegó a Vilabella a filoxera, acabando con a vinya d'o lugar, o que fació emigrar, alto u baixo, a 350 vecins d'o lugar.[2]
[editar] Economía
A economía de Vilabella ye basata en l'agricultura: vinya, ta a fabricación de vins y cava, y avellanera.[1]
Bi ha tamién ganadería, con porcín y avicultura.
[editar] Demografía
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
[editar] Administración
[editar] Reparto de concellers
|
|
|||||||||
| Partito | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
| CiU | 3 | 4 | 4 | 5 | 5 | 3 | 2 | 3 | 3 |
| ERC-AM | - | - | - | - | 4 | 5 | 4 | 3 | |
| Independients | 4 | 2 | 2 | 1 | 1 | - | - | - | - |
| PSC-PM | - | 1 | 1 | 1 | 1 | - | - | - | 1 |
| Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 |
Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
[editar] Alcaldes
| Lechislatura | Nombre | Partito politico |
|---|---|---|
| 1979–1983 | Francesc Armengol i Boada | Independients |
| 1983–1987 | Francesc Armengol i Boada | Convergència i Unió |
| 1987–1991 | Francesc Armengol i Boada | Convergència i Unió |
| 1991–1995 | Francesc Armengol i Boada | Convergència i Unió |
| 1995–1999 | Joan Pié i Busquets | Convergència i Unió |
| 1999–2003 | Jesús Aubia i Boada | Esquerra Republicana de Catalunya |
| 2003–2007 | Jesús Aubia i Boada | Esquerra Republicana de Catalunya |
| 2007–2011 | Jesús Aubia i Boada | Esquerra Republicana de Catalunya |
| 2011–- | Joan Maria Sanahuja Segú | Convergència i Unió |
[editar] Molimentos
- Un arco de meyo punto d'a portalada de Sant Pero d'as murallas d'o lugar.
- Una escalera d'estilo gotico, o solo resto de l'antigo castiello.
- Ilesia de Santa María, d'estilo gotico, con bells restos anteriors d'os sieglos XII y XIII.[1]
- Ilesia parroquial de Sant Pero, d'estilo neoclasico, de 1862.[1]
- Cal Cristí, edificio renaixentista.[1]
[editar] Museus
- Museu d'o Campo, un museu etnolochico, establito en 1970.
[editar] Fiestas
- 17 de chinero, fiesta d'ibierno.[1]
- Primer cabo de semana d'agosto: fiestas patronals.[1]
[editar] Vinclos externos
- (ca) Pachina web municipal.
- (ca) Información en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
- (ca) Información en a pachina web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
[editar] Referencias
| Municipios d'a comarca de l'Alto Campo | |
|---|---|
| Aiguamúrcia | Alcover | Alió | Bràfim | Cabra del Camp | Figuerola del Camp | Els Garidells | La Masó | El Milà | Montferri | Mont-ral | Nulles | El Pla de Santa Maria | El Pont d'Armentera | Puigpelat | Querol | La Riba | Rodonyà | El Rourell | Vallmoll | Valls | Vilabella | Vila-rodona |
