Wikipedia:Biquiprochecto:Grafía/Grafía B/Equus caballus

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
U Barrata.PNG Iste articlo ye escrito con una grafía alternativa experimental propuesta por bells biquipedistas aintro d'o Biquiprochecto:Grafía. Puet veyer-se a versión escrita con as normas de l'Academia aquí.
Cavallo
Cavallo
Equus caballus, o cavallo domestico
Estato de conservación
Status iucn2.3 LC.svg
Domestica.
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Mammalia
Orden: Perissodactyla
Familia: Equidae
Chenero: Equus
Especie: E. caballus
Nomenclatura binominal
Equus caballus
Linnaeus, 1758

O cavallo (G.U.: caballo, Equus caballus (L., 1758)) ye un mamifero domestico d'a família d'ös equidos. Ye un animal herbivoro, de mida regularment gran, con cuello luengo e arquêïato, e pör enjáquias evolutivas con grans adaptacions ta correr en espácios ôbièrtos.

As fembras son ditas euguas ó yeuguas, ös jovenons son ös potros ó lechals, ös jovens pre-adultos purrôgeros ó purrôgeras e ös masclos adultos destinatos ta reproducion, ös bartos. A domesticacion d'ös purrugeros t'as fainas de labor s'emprencipa arredol d'a suya cuatrena anyada de vida, e ös animals no están adultos dic'a quinta.

Anatomia[editar código]

Anatomia d'o cavallo en un döcumento egipciano (arabe) d'o sièglo XV.

Com'á toz ös equidos, tiénen as extremidaz rematatas a un unico dido, a on que ös altros s'han vistos reducitos dic'a desaparicion total con a evolucion. O dido central remata en una firme ungla (o casco) que recôbre cuasi totalment a çaguera falange d'a estremidat, con o semblant d'ixe estrato cornio, l'animal carega tot o suyo peso a l'alto d'a ungla e ta privar-ne d'o dêsgaste, ennös animals que tívan u caregan pesos, se mete una ferradura pör baixo d'era.

A capeça ye bièn gran, con orellas chicotas e una mandibla fuerta e liërga que pör a basê suya liga ös ponderosos musclos maseteros de l'animal, e pör o cabo suyo tien as êncisivas que o cavallo emplega ta redallar a ierba. A denticion completa de l'adulto tien 40 pieças, entre d'as cuals exísten dos caninas muito rudimentárias que nomës que gósan a amanixer en ös masclos.

O tubo digestivo ye mica mës complexo que no ennös carnivoros, encara que no tanto com'á ös remugants. Pör contra que no ös remugants, ös equidos en general, e especialment ös cavallos, tiènen o bôdiello especialment voluminoso (d'entre ös 80 e ös 130 ls. nomës que enno cólon, con 35 ls. mës en o cieco, pör contra d'ös menos de 15 ls. de l'estomago)

Estrutura osêia[editar código]

Estrutura osêia d'un cavallo.

A evolucion ha feto que sôfra unas modificacions osêias importants, como l'aumento d'a mida suya ó, especialment, d'as suyas extremidaz; a on que s'ha reducito o numbro d'ös didos ta un de solo que ye embolicato de material cornêio (o casco). En as estremidaz devanteras o cubito e ro rádio son soldatos en un solo ueso, mesmo enna tíbia e ro peroné, que êmpide que l'animal pueda girar de tot as suyas mans e piez.

Ös uesos d'a capeça son liërgos, e ös unos d'a cara fan una longitut dople que en o cránêio. A mandibla ye tammien liërga e tien una superfície ampla e planera en a partê inferior de l'árêia posterior. A espinada tien 51 vertebras.

Evolucion[editar código]

Evolucion d'ös equidos.

Ös suyos orígens s'han de mirar a America d'o Norte, a on que yeran extinguitos dic'a plegata d'ös españols. Se-bi trobiorön êixemplars de 55 millons d'anyos enta çaga, d'o genero HyracotheriumEohippus), have ixes tiempos l'avantepassato de toz ös Equus môdernos. l'Eohippus teneva una mida chica, que bailava d'ös 20 t'ös 40 cm d'altária, con quatre didos en as estremidaz anteriors e 3 ennas de posteriors, con un aspecto externo sêmilar a un can ó talment una rabosa actuals. Tammien se'n han trobato êixemplars d'ixa espécie en Europa.

A evolucion de l'Eohippus el faciore medrar en altária ent'ös 115 cm e perder ös didos dica que estiore monodactilo. Poquet a poquet, o suyo unico dido se faciore mës e mës duro dica que teniore o casco en le feva posible de fuyir d'ös predadors.

l'Eohippus havria alavez d'evolucionar posteriorament enta una espécie dita Mesohippus, que ya teneva ös piez con forma de casco. Dêmpués, o Meryhippus e ro Pliohippus haverian o puesto ta o genero Equus.

Patrons de suénio[editar código]

Quan ös cavallos duèrmen, en bi ha siëmpre uno que mira pör ös altros sin de cayer a suénio profundo.

Ös cavallos puèden dormir de piez ó liërgos enno suelo. Tiènen a capacidat de dormir-se leverament mientres que s'êstán d'alto de piez ó de fer sestedetas, que diz que ye una adaptacion t'a vida com'á animal de presa en libertat, pörque quan ös animals se jítan tumbos ye prou mës fácil que els cace un depredador. A capacidat suya ta dormir de piez jace d'un "sistema de contencion" ennas patas suyas que els permit de relaxar ös musclos suyos en dormir-se sin de cayer redondos.

A diferéncia d'ös humans, ös cavallos no precísan de garra periodo de suénio ininterrupto, si que puèden juntar toz ös periodos de suénio que les cálen de dormideta en dormideta curtas. Ös cavallos puèden dormir a cualsiquier puesto mientres o dïa e dormir d'entre 4 e 14 horas diárias de suenio levero interrupto quan son de piez, e d'entre bels minutos dica diversas horas quan son liërgos. Se crei, tammien, que de tot ixes tiempos que ös cavallos s'êstan pareix que dormitos, a mës gran partê no en son pas, estando pör un regular o periodo diário de suenio d'entre bels minutez e un par d'horas. Diz que s'aconsidera que ta ös cavallos en ye prou con un par de horas e medya de dormir regularment en un periodo total de 24 horas, a mës gran partê d'a dormida s'escaix a miëntres de bôtiadetas de 15 minutos cadaguna.

Ös cavallos han de tômbar-se regularment ta dormir pröfundament, e mës s'estiman de suelos blandos ta fer-lo.

Ös cavallos precísan de ser tumbos ta plegar ent'a fasê REM. Nomës en precísan que una hora ó dos cada diversos dïas t'acòmplir ös suyos requerimientos de suénio REM. S'ha observato que quan un cavallo le-se mantien forçadament de piez e nunca no le-se dêixa de tômbar-se, amuestra ös simtomas de manca de suenio en pocos dïas, e eventualment puet plegar dic'a fallar-le ras fuerças e cayer involuntariament en suénio REM a miëntres d'una fasê de suénio levero. Ixes casos son diferents d'ös casos de narcolépsia, que ös cavallos tammien puèden sôfrir.

Ös cavallos duèrmen mêllor quan se tróban en grupos pörque, en ixas ciercumstáncias, a miëntres que bels d'ös animals duèrmen ös altros puèden mantêner a guárdia ta privar d'eventuals ataques de depredadors. Un cavallo que se mantienga totalment solo no plegará nunca ta dormir a bièn, pörque ös suyos instintos el fan siempre cauto e de mirar que no el viengan a sorprender altros periglos.

Se veiga tammien[editar código]

Vinclos externos[editar código]

Viquiespécies
Se veiga ra informacion de Visquiespécies sobre Equus caballus.