Val de Tena
| Val de Tena | |
|---|---|
|
Anvista d'a val de Tena | |
| Administración | |
| Estau | |
| País | |
| Comarca | Alto Galligo |
| Cabecera | Sallent |
| Capital | O Pueyo de Tena (tradicionalment) |
| Localidaz | {{{localidatz}}} |
| Chentilicio | Tensino/a[1] |
| Cheolochía | |
| Acceso | |
| Ríos | Río Galligo |
| Largaria | |
| Orientación | Norte-Sud |
| Cheolochía | |
| Tipo | Val glacial |
| Macizo | Pireneus |
| Mapa | |
A val de Tena se troba en a vesant sud de lo Pireneu, en a comarca de l'Alto Galligo y la trescruza o río Galligo de norte ta sud. Bi ha dos entibos en o río: o de Lanuza y o de Búbal. O estreito Closura u de Santa Elena sinyala la dentrata en a val dende a Tierra de Biescas. Ye comunicata con a val d'Osal, en o Biarn, por o puerto d'o Portalet d'a Nieu.
Os lugars d'a Val son O Fornigal, Sallent de Galligo, Lanuza, Escarriella, Pandicosa, O Pueyo de Tena, Sandiniés, Tramacastiella, Piedrafita, Oz de Tena, Búbal, Saqués y Polituara.
A suya economía ye tradicionalment ganadera con bella cosa d'agricultura y actualment tamién s'alaceta en o turismo, sobre tot relacionato con a nieu, y en os recursos hidroelectricos.
Ye rodiata de monts de mas de 3.000 metros, como son o pico Moros, Vachimanya u Os infiernos.
O chentilicio d'a val ye tensino/a, igual como lo dialecto de l'aragonés que charran os suyos habitants.
División administrativa tradicional
[editar | modificar o codigo]Dica 1836 a val se trestallaba oficialment en tres quinyons estando Sallent a unica villa y capecera d'a val:
- Quinyón de Sallent: formato por as localidaz de Sallent y Lanuza.
- Quinyón de Partacua: formato por as localidaz de Escarriella, Tramacastiella, Sandiniés, Piedrafita, Saqués y Búbal.
- Quinyón de Pandicosa: formato por as localidaz de Pandicosa, O Pueyo y Oz.
A Chunta Cheneral d'a Val de Tena yera la institución que s'encargaba d'os afers entre os distintos quinyons. A suya seu yera en as Casas d'a val, en O Pueyo, capital administrativa d'a val.
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).