Ir al contenido

Sierra d'Alano

De Biquipedia
Versión d'o 11:30 2 chul 2023 feita por AraBot (descutir | contrebucions)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sierra d'Alano
Cheografía
Cordelera Sierras interiors pirenencas
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 2.391
Cimas importants Penya Forca
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas Calsineras.[1]
Administración
Estau
País Aragón
{{{tpdivisión}}} {{{división}}}
Cheolochía
Edat Cretacio, Paleocheno
Materials
Tipo
Mapa

La sierra d'Alano ye una sierra interior pirenenca[2] situada en a Chacetania, en os municipios d'Ansó y Val d'Echo.

Altarias

La altaria principal d'esta sierra ye penya Forca (2.391 m), seguida d'Achar d'Alano, Achar de Forca, Agullas d'Alano, Alano d'Aralla, Forca d'Alano, Lenito, Lenito Central, penya d'Alano, penya d'o Cuello Marcón, penya Fumia, pico Ruzquía, punta Estriviella, punta Mazandú, punta Tacheras, puntal de Lenito, Rincón d'Alano, Trasveral, Trasveral Occidental y Zotarola.

Toponimia

Bel autor ha relacionau lo nombre d'a sierra con l'antigo pueblo d'os alanos, que invadió Hispania a primers d'o sieglo V travesando lochicament os Pireneus.[3]. Sindembargo, Alano (u la suya forma apocopada Alán ye un antroponino documentau en a baixa Edat Meya (lo zaguer principe de Viana estió Alán de Labrit). En Francia este antroponimo ye muito común (Alain).

Referencias

  1. (es) Antonio Higueras Arnal (coordinador): Geografía de Aragón Tomo I. Editorial Guara. pp. 28-29.
  2. (es) Julio Muñoz Jiménez, Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995, p. 289.
  3. (es) Rafael Lapesa: Historia de la lengua española, Editorial Gredos, 2001. p 116.

Bibliografía


Sierras interiors pirenencas
Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas