Pinus pinaster

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Pinus pinaster
Pinus pinaster mesogeensis.JPG
Pinus pinaster
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Plantae
División: Pinophyta
Clase: Pinopsida
Orden: Pinales
Familia: Pinaceae
Chenero: Pinus
Especie: P. pinaster
Nomenclatura binominal
Pinus pinaster
Ait., 1789

A pinastra u pinastre/o (d'o latín <PINASTER; scientificament Pinus pinaster (Ait. 1789)), tamién dita pin de vesque (per a suya producción de resina), ye una especie de pin d'o chenero Pinus, en a familia Pinaceae, natural d'a cuenca mediterrania occidental. Sen troba poblacions naturals quasi que exclusivament en Portugal, Espanya, Italia, Francia, Marruecos y Archelia.

En Aragón no yera una especie guaire abundant (anque ye autoctona) dica que con os prochectos de repoblación forestal d'a primera metat d'o sieglo XX s'en emprencipioron a plantar grans extensions. Como ye un árbol que s'adapta bien a lo clima aragonés, y enantes se trobaba restrinchito per a presencia de carrascals y caixigars en a més gran parte d'o territorio, se ye distribuito per gran parte d'a cheografía aragonesa en sustitución d'ixas formacions de planifolios que ya en heban desapareixito. En qualques zonas d'a Comunidat Autonoma, como en o Sobrarbe, o Sarrablo u en as sierras de Teruel, a pinastra fa parte d'extensas formacions chóvens (50-70 anyos d'antigas) que son produeito d'as repoblacions masivas en o sieglo pasato.

En a Peninsula Iberica, sustituye a la «pinarra» Pinus halepensis en altitut (dillá d'os 200 m) y tamién en continentalidat, estando més sofridera que no ixa especie con o frido y las chelatas d'hibierno.

A pinastra tiene as fuellas d'una color verda més vitarisca que no en P. halepensis, anque la suya mida y lonchitut podesen fer-las pareixer. A crosta sole estar grisa anque la suya coloración en as zonas chóvens ye més royisca que en altras especies de pins (treito, lochicament, d'o pin royo, Pinus sylvestris, que tamién abunda en Aragón). As pinyas, sin guaires particularidatz, son més chaparretas que no en P. halepensis, y las flors més que més as femeninas, son amariellas u naranchencas prou envistables quan son brostadas.

Imachens[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]