Cerdenya
| Rechión Autonoma de Cerdenya Regione Autonoma della Sardegna Regione Autonoma de sa Sardigna |
|||||
|---|---|---|---|---|---|
| Rechión autonoma d'Italia | |||||
|
|||||
Mapa de situación en Italia |
|||||
| Entidat • Estato • Zona • Capital |
Rechión Italia insular Cáller |
||||
| Luenga vernacla | Italián, Sardo, Sasarés Corso Galurés, Alguerés, Tabarquín | ||||
| President | Ugo Cappellacci (PdL) | ||||
| Subdivisions • Comunas • Provincias |
377 Cáller Nùgoro Oristán Sasser Ogliastra* Su Campidanu de Mesu* Terranòa-Tèmpiu* Carbònia-Igrèsias* * provincias creyatas en mayo de 2005 |
||||
| Superficie • Total • Porcent. |
Posición n° 3º 24.090 km² 8,0% |
||||
| Población • Total • Porcent. • Densidat |
Posición n° 11 1.637.639 hab. 2,9% 68 hab/km² |
||||
Cerdenya (Sardigna en sardo; Sardegna en italiano) ye una isla d'Italia situata en o centro d'a mar Mediterrania occidental.
Cerdeya tien una superficie de 24.090 km² y una población de 1.600.000 presonas.
A capital ye a ciudat de Cáller, situata a o sud d'a isla.
Cheografía[editar]
Cerdenya ye, por a suya amplaria, a segunda isla d'a Mediterrania dimpuesas de Secilia. Corcega y Cerdenya formaban una microplaca tectonica que en a era Cenozoica s'ha deseparato de Liguria y o sud de Francia. O sud de Cerdenya tiene relación cheolochica con os Pireneus y a lo principio yera a lo sud d'o Lenguadoc ocupando o golfo de Lion.
Organización politico-administrativa[editar]
A rechión ye dividita en 8 provincias:
Luengas[editar]
As luengas más charratas en Cerdenya son a luenga italiana y a luenga sarda, a más d'o Sasarés y Corso Galurés, y d'o catalán en L'Alguer (provincia de Sasser) y d'o dialecto tabarquín d'o idioma ligur en Carloforte (isla de San Pietro) y Calasetta (isla de Sant'Antioco).
| Rechions d'Italia | |
|---|---|
| Abruzos | Basilicata | Calabria | Campania | Cerdenya | Emilia-Romanya | Friuli-Venecia Chulia | Lazio | Liguria | Lombardía | Marcas | Molise | Piemont | Pulla | Secilia | Toscana | Trentino-Alto Adigio | Umbría | Val d'Aosta | Veneto |