Wikipedia:Biquiprochecto:Grafía/Grafía B/Sus scrofa scrofa
| Jabalin | ||||||||||||||||||
 Sus scrofa scrofa, o jabalin | ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| Sus scrofa | ||||||||||||||||||
| Linnaeus, 1758 | ||||||||||||||||||
 Dêstribucion d'ös jabalins en o mundo. | ||||||||||||||||||
O jabalin (de l'arabe jabalí, G.U.: chabalín; Sus scrofa scrofa (L., 1758)) ye un mamifero salvage d'Eurásia, d'a família d'ös suidos, omnivoro, prolifico e oportunista, muito frecuent en o continent, e que ha estato introducito ta altros países, especialment pör estar apreciato com'á presa de caça mayor. Enantes d'imposar-se l'arabismo jabalín se deciba en aragonés meyeval puerco u puerco montés.
Tien una capeça gran, con huellos chicos e o cuèllo mui desarrollato. As patas suyas son côrtas, e se tróban mës desarrollatas as unas de debant que no ras de deçaga, a diferéncia d'o tocin domestico, en o cual ta obtener-ne o mêllor resultato economico, s'ha seleucionato geneticament ta que ös animals môdernos en tiéngan as çaguereras mës grans, pörque ye d'allá d'á on ne obtiénen as mêllors pieças de carne. A vista ye extremadament pobre, e ta compensar-se-ne, ös jabalins han desarrollato un olfato prou mës buèno que les permit de ixolomar alimentos êncluso a baixo d'a tiërra.
.jpg)
© Eva Hejda.
Ös pelos tiénen midas e colors diferents pendendo d'o puesto d'o cuèrpo d'on se míren. En alto d'a crinera fan de 10 ta 13 cm de longitut (dica 16 cm en a coda) e son fôscos e bastos, en a cara e ras patas els tienen mës fôscos que en a resta d'o cuèrpo, e pör ös cantos mës que mës bi predomínan colors mës claretas. En as crias chiquetas, o pelage ye caracteristicament rayato longitudinalment, cosa per a cual se'n diz rayencos d'ös jabalins chicoz. Con a edat en múdan a color, e arredol d'ös primeros 6 meses (fraixencos) ya son quasi de tot d'a mesma color que ös adultos.
Enna peninsula ye especialment abundant, e nomës que en era ya bi tien dos sozespécies: Sus scrofa castilianus, d'a metat norte e con o pelage caracteristicament compuesto de cerras e bôrda, e Sus scrofa baeticus, d'a metat sud, que tien o pelage unicament compuesto de cerras duras. Una tercena sozespécie d'o mesmo animal ye ro tocin domestico.
Ös masclos tienen una mida d'á redol d'ös 70 cm d'altária enna crôz, plegando-be ent'ös 120 cm de longitut e 70–90 kg de peso, excepcionalment superando ös 100 kg, e ras fembras son mica mës chicotas, con pesos d'entre ös 40 e ös 60 kg.
Hábitat[modificar o codigo]
Ös jabalins abítan a cualsiquier puesto a on que no manque cobertura vegetal ó alimentos. Ös puestos a on ye mës abitual de trobar-los son as selvas d'árbols caducifolios con sotabosque a on que poder-se amagar. Os carrascals, fabars e caixigars ne fan d'hábitat mës a sovent, anque se tróban tammien en matôllars meditarránïos e marismas. En as árïas rurals no ye dêficil de trobar-los en campös caultivatos quan no bi son guaire luén ös arbolatos. Ye un gran nëdador e se-en han trobato a alta mar a sabelas vegatas; se sape que d'ixa mesma traça bi plegorön ent'as Islas Balêars e ent'as Canárias.
Banyos en fango[modificar o codigo]
O costumbre de banyar-se ye important ent'a ecologia d'a espécie, e se considera que tien diversas funcions; D'una man asegúran a regulacion termica d'o cuèrpo de l'animal, pörque ös jabalins no pueden pas sudar pörque mancan-les as glandulas sudoriparas, e tammien se considera que ös banyos en o fango tienen importants implicacions ent'as relacions socials d'a especie, plegando t'a mës important implicacion en referéncia ent'a seleucion sexual, a on que, d'aucordö con el que se-en conoix, as pilonas las emplegan toz ös jabalins a mièntres de tota l'anyada, en plegar o celo as balsetas las emplegan nomës que ös masclos adultos, asinas s'ha considerato que ös banyos puéden estar durantes d'ixe periodo vinclatos con a persisténcia d'olor corporals. Pör el regular, a preséncia de fango a l'alto d'a piel els proteche d'ös inseutos e d'ös parasitos cutánïos.
Comportamiento[modificar o codigo]
O jabalin ye un animal de comportamiento sociable, no territorialista, e migra nomadicament en collas matriarcals lure estrutura central la compónen de 3 ta 5 fembras con crias. A fembra dominanta ye ra una de mës edat (qui gosa, de vez, a ser a una mës gran tammien), ös masclos jovenons (fraixencos) que no supéran l'anyo de vida las acompányan anque no gósan a formar partê d'o grupo. Ös masclos, en canvêo, son solitarios e nomës que ös mës viellos gósan a disponer d'altro masclo mës jóven que els acompanya, dito escudero, de traça sêmilar a como fan ös lupos.
Côtiënament[modificar o codigo]
O jabalin durantês d'o dïa ye regularment sedentário, encara que a ra nuèit puet fer grans distáncias que bailan d'ös 2 ent'ös 14 km de camin, a paso cruçato ó trote levero (J. Reichholf, 1995), a mièntres que en fuyir puet pretar una galopada rapêda que no dura pas guaire, que no ye guaire resistent.
En as selvas emplega quasi sièmpre ös mesmos pasages ta fer-be as brivatas suyas. Ye clasico trobar pistas d'ixas que bi fan en o sotabosque, que remátan marcando-se en a vegetacion de tan a sovent como en fan uso.
Periodo de celo[modificar o codigo]
A mièntres d'o periodo de celo, d'entre noviembre e gênero, o jabalin masclo mira as fembras que sían receptivas ta côbrir-las con tanta d'esma que a sovent s'oblida de mênjar. En trobar una porcada, n'encëta ra conquiesta enrestindo ös fraixencos naixitos de l'anyo anterior, que de l'inte han d'ixopar-se, e quan cal tammien se concara con altros masclos adultos prevando de conseguir o mës gran numbro de côtas que puet. Ös harens generalment ênclúyen dos ó tres fembras, anque ocasionalment se n'han visto que en tenevan dica huèito.
