Wikipedia:Biquiprochecto:Grafía/Grafía B/Sus scrofa scrofa

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
U Barrata.PNG Iste articlo ye escrito con una grafía alternativa experimental propuesta por bells biquipedistas aintro d'o Biquiprochecto:Grafía. Puet veyer-se a versión escrita con as normas de l'Academia aquí.
Jabalin
Jabalin
Sus scrofa scrofa, o jabalin
Estato de conservación
Status iucn2.3 LC.svg
Seguro.
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Mammalia
Orden: Artiodactyla
Familia: Suidae
Chenero: ''Sus''
Especie: ''S. scrofa''
Subespecie: ''S. scrofa scrofa''
Nomenclatura binominal
Sus scrofa
Linnaeus, 1758
Leefgebied wild zwijn.JPG
Dêstribucion d'ös jabalins en o mundo.

O jabalin (de l'arabe jabalí, G.U.: chabalín; Sus scrofa scrofa (L., 1758)) ye un mamifero salvage d'Eurásia, d'a família d'ös suidos, omnivoro, prolifico e oportunista, muito frecuent en o continent, e que ha estato introducito ta altros países, especialment pör estar apreciato com'á presa de caça mayor. Enantes d'imposar-se l'arabismo jabalín se deciba en aragonés meyeval puerco u puerco montés.

Tien una capeça gran, con huellos chicos e o cuèllo mui desarrollato. As patas suyas son côrtas, e se tróban mës desarrollatas as unas de devant que no ras de deçaga, a diferéncia d'o tocin domestico, en o cual ta obtener-ne o mêllor resultato economico, s'ha seleucionato geneticament ta que ös animals môdernos en tiéngan as çaguereras mës grans, pörque ye d'allá d'á on ne obtiénen as mêllors pieças de carne. A vista ye extremadament pobre, e ta compensar-se-ne, ös jabalins han desarrollato un olfato prou mës buèno que les permit de ixolomar alimentos êncluso a baixo d'a tiërra.

Rayencos, as crías d'o jabalin.
© Eva Hejda.

Ös pelos tiénen midas e colors diferents pendendo d'o puesto d'o cuèrpo d'on se míren. En alto d'a crinera fan de 10 ta 13 cm de longitut (dica 16 cm en a coda) e son fôscos e bastos, en a cara e ras patas els tienen mës fôscos que en a resta d'o cuèrpo, e pör ös cantos mës que mës bi predomínan colors mës claretas. En as crias chiquetas, o pelage ye caracteristicament rayato longitudinalment, cosa per a cual se'n diz rayencos d'ös jabalins chicoz. Con a edat en múdan a color, e arredol d'ös primeros 6 meses (fraixencos) ya son quasi de tot d'a mesma color que ös adultos.

Enna peninsula ye especialment abundant, e nomës que en era ya bi tien dos sozespécies: Sus scrofa castilianus, d'a metat norte e con o pelage caracteristicament compuesto de cerras e bôrda, e Sus scrofa baeticus, d'a metat sud, que tien o pelage unicament compuesto de cerras duras. Una tercena sozespécie d'o mesmo animal ye ro tocin domestico.

Ös masclos tienen una mida d'á redol d'ös 70 cm d'altária enna crôz, plegando-be ent'ös 120 cm de longitut e 70–90 kg de peso, excepcionalment superando ös 100 kg, e ras fembras son mica mës chicotas, con pesos d'entre ös 40 e ös 60 kg.

Ös jabalins son animals gregarios.

Hábitat[editar código]

Ös jabalins abítan a cualsiquier puesto a on que no manque cobertura vegetal ó alimentos. Ös puestos a on ye mës abitual de trobar-los son as selvas d'árbols caducifolios con sotabosque a on que poder-se amagar. Os carrascals, fabars e caixigars ne fan d'hábitat mës a sovent, anque se tróban tammien en matôllars meditarránïos e marismas. En as árïas rurals no ye dêficil de trobar-los en campös caultivatos quan no bi son guaire luén ös arbolatos. Ye un gran nëdador e se-en han trobato a alta mar a sabelas vegatas; se sape que d'ixa mesma traça bi plegorön ent'as Islas Balêars e ent'as Canárias.

Banyos en fango[editar código]

Un masclo aintrö d'una balsa fangosa.

O costumbre de banyar-se ye important ent'a ecologia d'a espécie, e se considera que tien diversas funcions; D'una man asegúran a regulacion termica d'o cuèrpo de l'animal, pörque ös jabalins no pueden pas sudar pörque mancan-les as glandulas sudoriparas, e tammien se considera que ös banyos en o fango tienen importants implicacions ent'as relacions socials d'a especie, plegando t'a mës important implicacion en referéncia ent'a seleucion sexual, a on que, d'aucordö con el que se-en conoix, as pilonas las emplegan toz ös jabalins a mièntres de tota l'anyada, en plegar o celo as balsetas las emplegan nomës que ös masclos adultos, asinas s'ha considerato que ös banyos puéden estar durantes d'ixe periodo vinclatos con a persisténcia d'olor corporals. Pör el regular, a preséncia de fango a l'alto d'a piel els proteche d'ös inseutos e d'ös parasitos cutánïos.

Comportamiento[editar código]

Pisatas de jabalin, enna rivera d'a Cinca.

O jabalin ye un animal de comportamiento sociable, no territorialista, e migra nomadicament en collas matriarcals lure estrutura central la compónen de 3 ta 5 fembras con crias. A fembra dominanta ye ra una de mës edat (qui gosa, de vez, a ser a una mës gran tammien), ös masclos jovenons (fraixencos) que no supéran l'anyo de vida las acompányan anque no gósan a formar partê d'o grupo. Ös masclos, en canvêo, son solitarios e nomës que ös mës viellos gósan a disponer d'altro masclo mës jóven que els acompanya, dito escudero, de traça sêmilar a como fan ös lupos.

Côtiënament[editar código]

O jabalin durantês d'o dïa ye regularment sedentário, encara que a ra nuèit puet fer grans distáncias que bailan d'ös 2 ent'ös 14 km de camin, a paso cruçato ó trote levero (J. Reichholf, 1995), a mièntres que en fuyir puet pretar una galopada rapêda que no dura pas guaire, que no ye guaire resistent.

En as selvas emplega quasi sièmpre ös mesmos pasages ta fer-be as brivatas suyas. Ye clasico trobar pistas d'ixas que bi fan en o sotabosque, que remátan marcando-se en a vegetacion de tan a sovent como en fan uso.

Periodo de celo[editar código]

Fraixencos de jabalin.

A mièntres d'o periodo de celo, d'entre noviembre e gênero, o jabalin masclo mira as fembras que sían receptivas ta côbrir-las con tanta d'esma que a sovent s'oblida de mênjar. En trobar una porcada, n'encëta ra conquiesta enrestindo ös fraixencos naixitos de l'anyo anterior, que de l'inte han d'ixopar-se, e quan cal tammien se concara con altros masclos adultos prevando de conseguir o mës gran numbro de côtas que puet. Ös harens generalment ênclúyen dos ó tres fembras, anque ocasionalment se n'han visto que en tenevan dica huèito.

Vinclos externos[editar código]

Commons-logo.svg
Se beigan as imachens de Commons sobre o jabalin.