Ir al contenido

Tàrrega

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Tàrrega
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Leida
Urchel (comarca)
Superficie 88,38 km²
Población
 • Total

18 268 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

373 m.
Distancia
 • 45 km

enta Leida
Alcalde Maria Alba Pijuan i Vallverdú
Codigo postal 25300
Chentilicio targarí (en catalán
Coordenadas
Tàrrega ubicada en Catalunya
Tàrrega
Tàrrega
Tàrrega en Catalunya
Web oficial
Ilesia de Santa María de L'Alba

Tàrrega (en castellano Tárrega) ye un municipio catalán situato en la provincia de Leida, capital d'a comarca d'Urchel. A suya población ye de 16.546 habitants (2008), en una superficie de 88,38 km² con una densidat de población de 188,96 hab/km².

Tàrrega ye situata a 373 metros sobre o livel d'a mar, a una distancia de 45 km de Leida. O suyo termin municipal muga con Puigverd d'Agramunt y Ossó de Sió a lo norte; con Els Plans de Sió, Granyanella y Granyena de Segarra a l'este; con Verdú a lo sud y con Vilagrassa, Anglesola, Barbens y Tornabous a l'ueste.

D'o suyo termin municipal fan parte os lugars de Altet, Claravalls, la Figuerosa , Riudovelles , Santa Maria de Montmagastrell, el Talladell y la ciudat de Tàrrega.

Historia[editar | modificar o codigo]

Os suyos orichens estieron en o sieglo XI, en ser conquerito por o conte de Barcelona Remón Berenguer I o suyo castiello.

Dimpués, a suya localización en una rota estratechica empentó o suyo creiximiento. En a Edat Meya, en a villa de Tàrrega bi habió una important comunitat chodiga. En 1242, o rei d'Aragón Chaime I reguló a suya administración municipal, y o rei Chuan II d'Aragón li concedió lo privilechio de celebrar un mercato semanal os lunes. Carlos I d'Aragón li concedió lo dreito a emplegar en o escudo d'armas l'alica bicefala, simbolo imperial.

Por a suya propia situación en o camín d'Aragón y Leida ta Igualada y Barcelona, bi habió a sobén presencia de soldatos en as diferents guerras dende o sieglo XIV dica o sieglo XIX: Guerra Civil Catalana, Guerra d'os Segadors, Guerra de Succesión Espanyola, Guerra d'o Francés y Guerras Carlistas.

Demografía[editar | modificar o codigo]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
- - - - - - - - 6.477

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
- 7.413 7.884 7.783 8.622 - 10.281 10.959 11.438

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
11.281 - 11.855 - - 13.210 14.000 15.155 16.546
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 17.810 - - - -

 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]