Vicia faba
| Vicia faba | |
|---|---|
| Debuixo de Vicia faba en a obra d'Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz (1885). | |
| Denominacions populars | |
fabera, beturracio | |
| Estau de conservación | |
| Clasificación cientifica | |
| Eukaryota | |
| Plantae | |
| Magnoliophyta | |
| Magnoliopsida | |
| Fabales | |
| Fabaceae | |
| Vicia | |
| V. faba | |
| Descripción | |
Vicia faba Linnaeus, | |
| Especies | |
Especies de Vicia faba
| |
A fabera[1] u beturracio[1] (nombre cientifico Vicia faba) ye una especie de plantas d'o chenero Vicia y familia d'as Fabaceae, a qui dan o suyo nombre. Ye una especie anyal y herbacia, orichinaria d'as rechions d'a mar Mediterrania u d'Asia Central, y hue ye cultivata en tot o mundo porque as suyas simients, que fan parte d'as legumbres, s'emplegan como alimento d'animals y d'hombres. A variedat Vicia faba var. equina se conoixe como fabonera[1].
Ye una planta que puet plegar dica os 1,5-1,6 metros d'altaria, y a suya color ye verde.
Fitonimia
[editar | modificar o codigo]O fitonimo faba[1] ye d'orichen latín[2] y ye documentable en todas as parlas alto-aragonesas por conservar a F- inicial latina d'acuerdo con a fonetica aragonesa. Se fa servir tamién pa fer mención d'o glan u part final d'o pene metaforicament.[3]
Bi ha refrans y expresions sobre as fabas:
- Si quiers fabas muitas, sembrarás ta sant Lucas.[4]
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]
Se veigan as imáchens de Commons sobre Vicia faba.
Wikispecies tiene un articlo sobre Vicia faba.
Referencias
[editar | modificar o codigo]- 1 2 3 4 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
- ↑ (es) José María Enguita Utrilla:Un vocabulario agrícola turiasonense de 1382, Turiaso n°8, 1989, ISSN 0211-7207, p.139-178
- ↑ (es) Ángel Ballarín Cornel: Diccionario del Benasqués. Institución Fernando el Católico, Zaragoza, segunda edición 1978. p 183.
- ↑ (an) Resurrección María de Azkue: Replega de domenallas e mazadas populars d'Echo.