Ir al contenido

Clematis vitalba

De Biquipedia
Clematis vitalba
Vetiquera
Vetiquera (Clematis vitalba)
Denominacions populars
vetiquera / vetiguera, petiguera, petiquera, meliquera, meliquera, veliguera, velliguera, petillera, villiguera, taviquera, tiviquera, villuertera / viluertera
Clasificación cientifica
Eukaryota
Plantae
Magnoliophyta
Magnoliopsida
Ranunculales
Ranunculaceae
Ranunculoideae
Clematis
C. vitalba
Descripción
Clematis vitalba
L.,
Clematis vitalba

A vetiquera[1] u vetiguera[1] (nombre cientifico Clematis vitalba (L. 1758)) ye una enreligadera natural d'Europa que creixe en selvas, barzals y marguins, con preferencia per a tierra calsinosa.

S'enfila en os árbols, parez y baranas creixendo-be muito per dencima, a ormino gosando fer l'altura d'éstes. En as marguins, forma una capa cobertera en a resta d'a vechetación. Se reconeixe mas que mas per as simients flotaderas que produce, con forma d'anchelez (aquenios) plumosos de color blanca, que fa en grans cantidaz.

En as zonas mediterranias d'a val d'Ebro se troba restrinchida en os sotos fluvials (urmeras, choperas) estando substituyida en as selvas y matucals mediterranios por Clematis flammula.

Vetiquera seca con as simients.

En Aragón tiene diferents formas d'o mesmo fitonimo, y ye una d'as parolas que mas s'han estudiato en función d'a suya distribución, pos pendendo d'os puestos la i dicen con conservación d'as consonants xordas u sonorización d'éstas. Una relación aproximata d'as rechions a on la i dicen de cada maniera ye: vetiquera[1] en a Chacetania, Alto Galligo y Sobrarbe a l'ueste d'o río Cinca, vetiguera[1] a l'este d'o río Cinca (val de Chistau, val d'a Fueva y Ribagorza), velliguera[1][nota 1] en a val de Benás, meliguera[1][nota 2] ocasionalment en o sud de Ribagorza, Litera y Cinca Meya, botiquera en o Semontano de Balbastro, y petiquera[1][nota 3] en a Plana de Uesca y Alcanyiz. En a val d'Ansó le i dicen villuertera[1][nota 4], que ye un termino posiblement influiu per l'antigo romance navarro.[2]. Tamién existe a forma taviquera[1][nota 5]

  1. Con as variants villiguera y veliguera.
  2. Con a variant meliquera.
  3. Con as variants petiguera y petillera.
  4. Con a variant viluertera.
  5. Con a variant tiviquera.

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
  2. ELCOCK, W. D. Algunas afinidades fonéticas entre el aragonés y el bearnés. Xordica Editorial e Prensas Universitarias de Zaragoza. Zaragoza 2005. ISBN 84-96457-09-5

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]