Ir al contenido

Candidatures d'Unitat Popular

De Biquipedia
(Reendrezau dende Candidatura d'Unitat Popular)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Candidatures d'Unitat Popular (CUP)
Datos chenerals
Líder {{{líder}}}
Periodo {{{periodo}}}
Establiu 1986
Desaparición {{{desaparición}}}
Seu Plaça de Gispert, 4, 1r, Manresa.
Ideolochía Independentismo catalán, Ecolochía, Anticapitalismo.
Colors Amariella, roya y negra
Ambito politico
Estau {{{estau}}}
País Catalunya
Comunidat autonoma {{{ccaa}}}
Rechión {{{rechión}}}
Coalición de {{{coalición}}}
Afillatura europea {{{europa}}}
Afillatura internacional {{{internacional}}}
Partiu politico {{{partiu}}}
Chovenalla {{{chovenalla}}}
Web
Web www.CUP.cat

As Candidatures d'Unitat Popular (Candidaturas d'Unidat Popular en aragonés, tamién conoixidas por as suyas siglas de CUP) son un partiu politico catalán. Tradicionalment, s'han centrau en la politica municipal, y son composadas por asambleas autonomas que representan diferents llugars y vicos d'o que claman Países Catalans.[1] Dende la suya fundación, a presencia d'as CUP en a politica municipal catalana ha creixiu notablement. Actualment, tienen 104 consellers en os municipios de Catalunya y 11 consellers en as comarcas de Catalunya. 4 municipios catalans tienen un alcalde d'as CUP.[2][3] En 2012, decidioron presentar-se por primera vegata t'as eleccions t'o Parlamento de Catalunya.[4]

As CUP son d'ideolochía independentista y pancatalanista. Esfienden a unidat d'os territorios de luenga catalana y la suya conversión en una republica independient. Os fundamentos d'o suyo programa són l'anticapitalismo (han esfensau, entre d'atras cosas, la nacionalización d'as entidaz financieras que haigan recibiu diners publicos), l'ecolochía, l'igualdat (como, por eixemplo, plenos dreitos ta toz os habitants d'os Países Catalans), y la democracia participativa.[5]

En as eleccions a o Parlamento de Catalunya de 2012, o 25 de noviembre de 2012, as Candidatures d'Unitat Popular, con 3 deputatos, dentroron por primera vegata en o Parlamento de Catalunya.[6]

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]

Referencias

[editar | modificar o codigo]