Ir al contenido

Albanyà

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Albanyà
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
O lugar de Lliurona (Albanyà)
O lugar de Lliurona (Albanyà).
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Chirona
Alto Empordán
Superficie 94,43 km²
Población
 • Total

171 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

239 m.
Distancia
 • 23 km
 • 72 km
 • 163 km

enta Figueras (Chirona)
enta Chirona
enta Barcelona
Alcalde Joan Fàbregas Jordà
Codigo postal 17733
Chentilicio albanyenc / albanyenca (en catalán)
Coordenadas
Albanyà ubicada en Catalunya
Albanyà
Albanyà
Albanyà en Catalunya
Web oficial

Albanyà (Albanyà en catalán y oficialment, Albañá en castellano) ye un municipio catalán situato en a comarca d'Alto Empordán y partiu chudicial de Figueras, en a provincia de Chirona.

A suya población ye de 149 habitants (2010), en una superficie de 94,43 km² con una densidat de población de 1,60 hab/km².

Cheografía

[editar | modificar o codigo]

Albanyà ye situato a 239 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a una distancia de 23 km d'a ciudat de Figueras, a capital d'a suya comarca y partiu chudicial; a 72 km de Chirona, a capital d'a suya provincia (provincia de Chirona) y a 163 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

D'o suyo termin municipal fan parte os lugars de Bassegoda, Carbonills, Cursuvell, Lliurona, Molí de Baix, Molí de Dalt, Pincaró, Ribelles y Sous.

O termin municipal d'Albanyà ye trescruzato por o sender de Gran Recorrito GR 11 y por dos rutas BTT.[1]

Encara que o territorio d'Albanyà yera habitato en l'antigüidat (bi ha restas arqueolochicas megaliticas), a primera cita documentata d'o lugar ye de 844, con o nombre d'Albanianum, en un diploma d'o rei franco Carlos II O Calvo que cedeba tierras a l'abat Domnulo, que estió o fundador en o lugar en 820 d'uno d'os monesterios beneditins mas antigos de Catalunya, o monesterio de Sant Per d'Albanyà, que dende 869 pendió d'o monesterio de Santa María d'Arles, en o Vallespir.

A prencipal actividat economica d'Albanyà estió historicament l'agricultura, con cerials, trunfa, legumbres u ferraina; amás amás d'a ganadería.

Bi habió tamién silvicultura, encluyindo-ie a elaboración de carbón vechetal, encara que a industrialización fació desapareixer ista actividat.

O incremento d'o turismo y d'atras actividaz d'ocio (recollida de fongos u cazata) ha desenvolicato modernament, dende a segunda mitad d'o sieglo XX, o sector d'a hostelería.

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
- - - - - - - - -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- 149 - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 180 - - - -

1990- : población de dreito

Administración

[editar | modificar o codigo]

Reparto de concellers

[editar | modificar o codigo]
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011[2]
Convergència i Unió - 5 3 5 5 5 5 - 3
Independients 5 - 2 - - - - 5 2[3]
Total 5 5 5 5 5 5 5 5 5

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 Vicenç Campsol i Terrades Independient

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
17 13 28 298 594 1.059 935 921 769

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
795 753 705 528 442 334 187 121 108

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
113 122 123 131 128 110 135 137 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- 149 - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito
A Portalada d'a ilesia de Sant Andreu de Lliurona, d'estilo romanico (sieglo XII).

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. (ca) Información d'o turismo d'a Naturaleza en a pachina web d'o Consorcio Salines-Bassegoda.
  2. (es) Resultatos d'as eleccions municipals de 2011 en Albanyà en a pachina web d'o Ministerio d'o Interior.
  3. En a candidatura de Progrès Municipal, vinclata a o Partit dels Socialistes de Catalunya.
  4. (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.132.

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]


 
Municipios de l'Alto Empordán
Agullana | Albanyà | L'Armentera | Avinyonet de Puigventós | Bàscara | Biure | Boadella i les Escaules | Borrassà | Cabanelles | Cabanes | Cadaqués | Cantallops | Capmany | Castelló d'Empúries | Cistella | Colera | Darnius | L'Escala | Espolla | El Far d'Empordà | Figueres | Fortià | Garriguella | Garrigàs | La Jonquera | Lladó | Llançà | Llers | Masarac | Maçanet de Cabrenys | Mollet de Peralada | Navata | Ordis | Palau de Santa Eulàlia | Palau-saverdera | Pau | Pedret i Marzà | Peralada | Pont de Molins | Pontós | El Port de la Selva | Portbou | Rabós | Riumors | Roses | Sant Climent Sescebes | Sant Llorenç de la Muga | Sant Miquel de Fluvià | Sant Mori | Sant Pere Pescador | Santa Llogaia d'Àlguema | Saus, Camallera i Llampaies | La Selva de Mar | Siurana d'Empordà | Terrades | Torroella de Fluvià | La Vajol | Ventalló | Vila-sacra | Vilabertran | Viladamat | Vilafant | Vilajuïga | Vilamacolum | Vilamalla | Vilamaniscle | Vilanant | Vilaür