Mataró

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Mataró
Municipio de Catalunya
Bandera
A Casa d'a Villa de Mataró
A Casa d'a Villa de Mataró.
Entidat
 • Estato
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Spain.svg Espanya
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Barcelona
Maresme
Superficie 22,53 km²
Población
 • Total

119,780 hab. (2008)
Altaria 28 m.
Distancia
 • 30 km

enta Barcelona
Codigo postal 08301 a 08304
situación de Mataró en o Garraf
situación de Mataró en o Garraf.
www.mataro.cat

Mataró ye un municipio catalán situato en la provincia de Barcelona, capital d'a comarca d'o Maresme.

La suya población ye de 119.780 habitants(2008), en una superficie de 22,53 km² con una densidat de población de 5.316,47 hab/km².

Cheografía[editar | editar código]

Mataró ye situata a 28 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 30 km, alto u baixo, d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya.

Mugas[editar | editar código]

O suyo termin municipal muga con Dosrius y Sant Andreu de Llavaneres a lo norte; con Sant Andreu de Llavaneres y a mar Mediterrania a l'este; con Cabrera de Mar a lo sur y con Argentona a l'ueste.

Comunicacions[editar | editar código]

Mataró ye comunicata con Barcelona por l'autopista C-32, y ye trescruzata por la N-II ta Francia. Ye comunicata con Granollers por l'autopista C-60, que conecta con l'AP-7.

Mataró estió o punto de partita d'o primer ferrocarril d'Espanya, de Mataró ta Barcelona.

Historia[editar | editar código]

Mataró ye l'antigua ciudat romana de Iluro y n'hi heba una villa romana, Vil·la Torre Llauder, d'o sieglo I aC.

L'anyo 1480 o rei Ferrando II d'Aragón le concedió a incorporación a la Corona, suprimindo as relacions feudals.

A muralla de Mataró fue construita entre 1569 y 1600.

En 1839 s'establió en Mataró a primera maquina de vapor, inicio d'a industria textil en la ciudat.

Demografía[editar | editar código]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
123 - 237 5.918 9.657 16.595 17.413 18.425 19.704
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
19.918 24.125 28.034 29.920 31.642 41.128 73.129 96.467 101.882
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
101.527 102.117 102.018 103.265 104.659 109.298 114.114 118.748 119.780
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
- - - - - - - - -
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito


Administración[editar | editar código]

Alcaldes[editar | editar código]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19721973 Antoni Martí Coll
19731977 Francisco Robert Graupera
19771979 Francisco Salas Moret
19791983 Joan Majó i Cruzate Partit dels Socialistes de Catalunya
19831987 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
19871991 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
19911995 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
19951999 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
19992003 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
20032004 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
20042007 Joan Antoni Baron Espinar Partit dels Socialistes de Catalunya
20072011 Joan Antoni Baron Espinar Partit dels Socialistes de Catalunya
2011-(2015) Joan Mora i Bosch [1] Convergència i Unió

Localidatz achirmanatas[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]

  1. (ca)Mataró constitueix el nou Ajuntament i nomena Joan Mora com a nou alcalde.

Vinclos externos[editar | editar código]


Municipios d'a comarca d'o Maresme
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | El Masnou | Mataró | Montgat | Òrrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premià de Dalt | Premià de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebrià de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicenç de Montalt | Santa Susanna | Teià | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar