Galera

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Iste articlo ye sobre un vaixiello. Se veiga garchola ta o correccional.
Miniatura d'una galera d'a Orden de Sant Chuan de Malta (s. XVI).

A galera estió un modelo de vaixiello prepulsato con remos u dualment con remos y velamen. As galeras s'emplegoron dende la Edat Antiga en o Mar Mediterranio tant como vaixels de comercio y esploración como en tipos més grans de tamanyo, de vaixiellos de guerra. O suyo uso estió principal en tota l'Antiguedat, y en tota la Edat Meya, en a qual estioron quasi que lo unico tipo de vaixiello emplegato masivament en o Mediterranio. Experimentoron un decliu progresivo dende lo sieglo XVI per a introducción d'altros tipos de vaixels con bordas més alteras que's permeteban de lievar piezas d'artillería, pero no gosoron ausidir-se de tot dica la remodelación de l'armada espanyola a principios d'o sieglo XVIII. Espanya estió lo zaguer país d'emplegar-ne.

En os principios se crei que as galeras teneban una ringla de remeros nomás, pero diz que os fenicios amillororon ixe modelo introducindo-be una segunda ringla per cada costato, la una exterior posatos més a baixo que os de cruixiga, perque ixo las feba d'ir més rapido. En a Grecia antiga las costruyoron y emplegoron mayoritariament de 3 remeros («trirremes») per cada remo. Os romans y cartachineses ne emplegoron de quatre y dica cinco per remo («quinquirremes») pero no bi ha garra certeza que ya batesen guaire més rapido.

As galeras yeran optimas quan teneban unas dimensions concretas, perque la ganancia la feban per a maniobrabilidat que teneban, y alavez cas que fuesen masiato grans la mida les podeba fer més estorbo que servicio. Per ixo, dende la Edat Meya se tornoron a fer con 3 remeros per boga, y suprimindo-be la diferencia d'altura d'entre las posicions d'uns y d'altros, remaban chuntos en o mesmo banco. B'abioron casos particulars de galeras en o Renaiximiento que sí que teneban quatre ombres per cada remo, como la Real de Don Chuan d'Austria (una reproducción a escala real se puet besitar en o Museu Maritimo de Barcelona), que estió la capitana en a flota crestiana que combatió en Lepanto (1571), pero yeran posiblement casos millor diseñatos ta lucir-se fendo lo cabo d'una esquadra que no ta combatir.

En a Espanya d'o renaiximiento bi heba una gran tradición de nabegación y guerra con galeras, venita a traviés d'a Corona d'Aragón, que como las altras potencias mediterranias las heban emplegato en tota la Edat Meya. As galeras d'Aragón se construiban en as reyals tarazanas de Valencia y Barcelona, y muitas tamién en a Corona las feban en Napols pos i yera muita la necesidat de defensa que teneban las auguas d'entre los suyos territorios ta que la piratería y corso que i podesen fer as nacions enemigas no fese presa en o comercio propio.

Etimolochía[editar | editar código]

O termin "galera" ye un helenismo provinient d'o griego bizantín galea, d'etimolochía desconoixita. A forma galea se troba en textos medievals aragoneses pero evolucionó ta "galera", a l'egual que o galicismo chamineya evolucionó ta "chaminera".

Estructura d'a galera[editar | editar código]

Sección de popa y prova y plano d'a cubierta d'una galera renaixentista de ventiquatre bancos.

As galeras yeran embarcacions de poquet calado, con a cubierta poco per alto d'a superficie de l'augua, y ixo las feba poco practicas con as ondas de maregaza de l'oceano u mesmo con l'ibierno mediterranio que forzaba que se deixasen en puerto qualques meses cada anyo (la «invernada» que dicen fuents como Cervantes que conoixioron ixa vida). Per ixo s'emplegoron sobretot en as mars interiors como la Mediterrania en don no i yera guaire corrient que bi esen temporals.

As galeras teneban una bodega en a parte inferior, debaixo d'a cobierta, que ye on i lievaban a provisions y munición (á partir d'o renaiximiento, la infantería embarcata gosaba lievar armas de fuego, como enantes b'heban lievato arcos y ballestas) y tamién as armas que se guardaban en arcons dechós. L'acceso enta la bodega se feba per dos escalinatas, la una per prova y l'altra per popa, per dos trapas que b'heba en o suler d'a cobierta. A bodega quedaba a sobén per debaixo d'a linia de flotación.

A cubierta principal d'as galera yera ocupata principalment per a cambra de boga, con os bancos on i-yiban encatenatos os remeros, y tansament en heba que tenesen garra tolato ta guareixer-los d'o tempero, o fuego enemigo u os mals datos naturals. Qualques galeras teneban pasadizos per dencima d'os remos on se be podese estar a infantería, en altras, o pasamans yera d'estar-se de piet con os remos d'entre las garras y mesmo b'heban de combatir asinas. Lo unico corredor yera la cruixiga[1] que ye o nombre que teneba o pasadizo en l'eixe central d'a cubierta, d'entre os bancos, per on se pasaba d'entre la popa y la prova.

As galeras teneban un fogaril chicot en o costato de babor, en sostitución d'un banco, que ye a on se feba la comida ta totz os embarcatos, con cheta en mont d'una plancha de fierro ta no cremar-be lo suler, y una olla penchata con cremallos d'un fustet.

Popa[editar | editar código]

Enviesta d'a carroza de popa en una reconstrucción d'a galera espanyola Real de Chuan d'Austria (decada de 1570).

As galeras d'o Renaiximiento gosaban tener un solo castiello per a par de popa. Ixe castiello, per contra que en altros tipos de naus no teneba garra cobierta per alto, si que gosaba componer-se de la dita carroza que yera una estructura a sobén no teneba si que un toldo que la cubrise, plano en muitos casos de galeras europeas, u con una bastida de fustetz con forma de vuelta ta que l'aguantasen. La misión yera poder-la descubrir ta las batallas. A Real de Don Chuan d'Austria ye un eixemplo de galera que excepcionalment teneba la carroza con una vuelta de madera per cuentas de toldo.

Qualques galeras especials, capitanas u sinyorials, que se construyoron en os sieglos XVI y XVII teneban, amés, una cambra de popa ta los oficials, ta que se podesen alpartar de la muita chent que b'heba en o vaixel.

Per os dos costatos d'a carroza de popa, en o final d'os pasamans, as galeras teneban una escala que s'emplegaba t'acceder enta la galera quan yera en puerto u ta baixar enta os botes («esquifes») cas que s'esen d'emplegar.

As galeras teneban un fanal en a popa que les marcaba la posición quan iban fendo parte d'una esquadra, y tres fanals en o caso d'as capitanas.

Velas[editar | editar código]

Una galera nabegando con as velas.

O velamen d'as galeras yera d'apariello latín, ixo ye, con velas triangulars, una en cada palo. Una galera teneba de regular dos árbols de velas, o «trinquet» en a carroza de prova, y l'«astil mayor» en o centro, anque bi n'abió que no ne lievaban si que una en l'árbol mayor y no teneban trinquet.

As antenas yeran luengas y s'apuyaban con poleyas enta las cofas. Como ye que pasa de regular en l'apariello latino, no yeran fixas y se be podeban puyar u baixar quan convenise.

En caso de combate, as cofas yera costumbre que se fesen servir de plataformas d'á on os mariners ne podeban arrullar potes de gudrón en flamas u tiedas ta mirar de chetar-le fuego a os vaixiellos enemigos.

Prova[editar | editar código]

A prova d'una maqueta d'a galera francesa La Réale, con as piezas d'artillería en puesto.

A prova en as galeras yera principal perque ye per astí per a on gosaban atacar y concentraban o poder de fuego que teneban. En a galera renaixentista, tot b'estaba pensato ta que enrestisen frontalment;

A estructura d'o casco yera reforzata per a par de debant t'aguantar a enrestida, y l'esperón, que serviba ta trencar-les as maximas fustas posibles a l'enemigo, yera reforzato de fierro u acero ta fer-lo més contundent. l'Obchectivo yera que la infantería embarcata podese fer-le albordache a l'enemigo a traviés d'a tamboreta (ixo ye, la terraceta que queda per debant de l'artillería) mientres os arcabuzers les tiraban buena tongada d'escopetazos dende las arrambadas, pos ixa yera la manera d'entrar-les fendo-les més mal.

Como las galeras no teneban garra pieza d'artillería per as bandas, la millor manera d'albordar-se d'entre ellas yera buscando con maniobras un flanco de l'enemigo per on dentrar-le-be con l'esperón.

Amés d'ixa fuerza, as galeras a partir d'o Renaiximiento soleban lievar un canyón de gran calibre u bombarda en a linia de cruixiga, y dos u quatre falconez en a carroza de corullas, que feban fuego mientres l'aproximación a l'enemigo, y quedaban inutils en a distancia més curta quan a infantería se concentraba per debant de l'artillería en a tamboreta aguardando-be ya l'albordache.

Chent de remo[editar | editar código]

A traviés d'a historia os remers (en a Corona d'Aragón se les soleba decir galeyotz, en catalán «galiots», parola que ye pasata enta lo castellano como «galeotes») tenioron diferents naturalezas. No bi ha garra constancia que en Roma y Grecia b'hesen puesto estar esclavos como a sobén s'ha quiesto considerar, sino que se sape que yeran ombres libres que s'empleaban ansinas a truca d'un sueldo.

A introducción d'os esclavos ta fer ixa fayena estió puntual en l'Imperio Romano, sobretot tardana en os sieglos. En a Edat Meya se tiene poca constancia de como yera composata la boga d'as galeras, pos a disminución d'o numer de campanyas maritimas y la falta de relacions escritas que per se ye inherent d'ixe periodo no mos alportan guaire información d'ixe aspecto. Se sape, no obstante, que en as galeras que comandó Rocher de Lauria, a infantería be yera bersatil y tamién remaba y feba fayenas de mariners quan conveniba, y per ixo s epiensa que lo menos en a Corona d'Aragón en ixe periodo historico quasi totz os embarcatos en galeras yeran hombres libres, con sueldos talment per navegar y per combatir, anque tamién podesen haber-be presioners de guerra.

Meniatura d'una galera veneciana con as empabesaturas.

A partir d'o Renaiximiento, as potencias mediterranias prenciporon a emplegar més y més remeros forzatos. S'instauró la condena de galeras ta os delincuents, que yera una d'as més duras, y se fayó mirando de liberar lo pleno d'os presidios d'ixa época, emplegando ixa man d'obra ta una fayena més proveitosa. En o sieglo XVI y XVII as galeras de qualques nacions (d'entre ellas, Espanya) teneban una mayoría de chent forzata fendo boga, delincuents y no pocos casos de presioners de guerra de nacions enemigas (soldatos y mariners), que tal como se capturaban en a batalla, s'encatenaban en o banco.

Qualques potencias, como la Republica de Venecia gosaban emplegar-be més galeyotz libres a truca de sueldo. A ixes, en a terminolochía d'ixes tiempos, se's deciba buena boya (de l'italiano buona voglia, «buena voluntat»). A proporción de buena-boyas en as galeras espanyolas pareix que nunca no pasó d'estar anecdotica.

Os galeyotz en as galeras composaban a casta més baixa, precisament per estar delincuents y enemigos capturatos muitos d'ellos, y se deciban Chusma ta diferenciar-los. Amés, per estar a fuerza motriz d'a galera, en as batallas a sobén se miraba de matar-le-ne lo maximo numer que fuese posible a l'enemigo, ta impedir a maniobrabilidat d'ixa nau, y a la contra que os soldatos que gosaban posar pavesas ta protecher-se d'os tiros de l'enemigo, a chusma a sobén no teneba garra protección. Per ixo, como se puet pensar, as baixas d'ixe colectivo gosaban estar numerosismas. En as galeras que teneban muitos buena-boyas se meteban pabesas tamién en as bordas, ta guardar-los lo maximo posible.

Galeyotz, d'a cucha enta la dreita bogavant, mediano y tercerol.

En cada banco d'a galera, os galeyotz preneban diferents nombres seguntes a posición que ocupasen. Ansinas, o bogavant (d'o catalán bogar «remar» y avant «t'adebant») yera lo un en o canto de cruixiga, y tamién lo més cutio perque en a fayena de remar heba d'incorporar-se y tornar-se a sentar de contino. O mediano en o centro, y lo tercerol que iba sentato á'l canto lo pasamans de borda.

Referencias[editar | editar código]

  1. Cronica de Ramon Muntaner.

Vinclos externos[editar | editar código]