Llengües Vives

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

Llengües Vives ye una publicación bimestral que dende 1996 informa sobre l'actualidat lingüistica d'o sud-oeste europeu. Centra lo suyo interés en las luengas galaico-portuguesa, asturiana, basca, aragonesa, occitana, catalana y sarda. Se coordina y s'edita dende Barcelona, y conta con siete corresponsalias, una per cada luenga. Ye una publicación heptalingüe, ya que cada sección ye redactada en la luenga de la qual se parla.

A més de l'editorial y d'una sección per cada luenga, lo Llengües Vives tiene una achenda d'actos, un vocabulario tematico heptalingüe y un apartau d'opinión de los lectors. Lo numero 71 d'o Llengües Vives (marzo de 2009) será lo zaguero en versión papel, convertindo-se dende setiembre de 2009 en un blog.

Obchectivos[editar | editar código]

Tiene como obchectivos:

  • Facilitar la connexión y l'interconoiximiento entre los siete dominios lingüisticos minorizaus d'o sud-oeste d'Europa.
  • Difundir lo proceso de normalización de las siete luengas, a fin que las experiencias que se'n derivan sigan aprofitadas a la resta d'ambitos con miras a alcorzar-les lo camino enta la plena normalidat.
  • Denunciar las agresions que sufren cada una de las comunidatz per parte de los gubiernos, partius y entidatz estatals.
  • Difundir las activitatz de'l mundo cultural de cada ambito.

Historia[editar | editar código]

L'anyo 1993 Frederic Perers –fundador y editor de Llengües Vives- visita per primer vez Euskal Herria y Galícia, l'actualidat lingüistica de las quals sigue de cerca. Lo trachecto enta la nación galaica le fa escubrir per casualidat las luengas aragonesa y asturiana. De tornada ta casa y debant de las dificultatz ta aconseguir información continua y actualizada d'estas luengas –i tamé de l'occitano- fa que se planteye la creación d'un rete que aplegue militants lingüisticos de los seis territorios. Con este obchectivo l'anyo 1994 funda l'asociación L6, Acción pro-Luengas y encomienza a establir los primeros contactos en los seis dominios lingüisticos. L'anyo 1995 L6 ye inscrita en o Rechistro d'Asociacions de la Generalitat de Catalunya con lo numero 16.616.

Las fins de la entidat son:

  1. Posibilitar l'escambio d'opinions, experiencias, estudios, documentación y tot lo relativo a las diversas luengas d'o sud-oeste europeu entre los diferents miembros de cada comunidat lingüistica.
  2. Portar a cabo proyectos encaminaus a difundir la realidat plurilingüe d'o sud-oeste europeu dintro y fuera d'este territorio.
  3. Emparar a campanyas en favor de la normalización de l'aragonés, l'asturiano, lo catalán, l'euskera, lo galaico-portugués y l'occitano.
  4. Emparar a campanyas en favor de la oficialidat de ditas luengas en la totalidat de los respectivos ambitos cheograficos.

L'anyo 1996 miembros d'L6 participan activament en actos y manifestacions que tienen lugar en la mayoría de los seis dominios lingüisticos: Corsa Aran per sa lengua, Kilometroak, Día de les Lletres Asturianes, L'Aragonés en a carrera...

L'amplo territorio cheografico que abraca l'asociación en dificulta muito la operatividat y l'actividat de la entidat acaba concretando-se basicament en la edición d'o boletin Llengües Vives. Lo numero 0 de la publicación s'edita lo mes de chuliol de 1996. Pensau como una puerta de dentrada a las seis luengas, aquell primer numero conta con la participación de los filologos Isaac Alonso Estraviz, Lourdes Álvarez, Francho Nagore y Jacme Taupiac.

L'anyo 1997 L6 se desplaza ta Arbona (Euskal Herria) y Turri (Cerdenya) ta participar en dos trobadas de chovens de nacions europeas sinse Estau y con luenga minorizada. En Uesca L6 asiste a la primera trobada d'estudios sobre la luenga aragonesa.

L'anyo 1998 lo Llengües Vives y lo boletin Synergia impulsan una campanya ta la modificación de l'articlo 2 de la Constitución francesa, que recibe l'emparo de la mayoría de las principals entidatz occitanas, bascas y catalanas. Coincidindo con o numero 9 Llengües Vives edita un suplemento especial con motivo d'o segundo Día europeu de las luengas minorizadas, que conta con la participación de las principals autoridatz normativas de las seis luengas: Maria do Carmo Henríquez Salido (Presidenta de l'Associaçom Galega da Língua), Xosé Lluís García Arias (President de l'Academia de la Llingua Asturiana), Jean Haritschelhar (President d'Euskaltzaindia), Francho Nagore (President d'o Consello d'a Fabla Aragonesa), Joan Thomas (miembro de l'Institut d'Estudis Occitans), Joan Albert Argenter (President de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans).

L'anyo 1999 lo Llengües Vives participa en las chornadas de las luengas d'Aragón, organizadas per l'asociación Nogará.

L'anyo 2000 lo Llengües Vives edita lo CD Llengües vives del tercer mil·lenni, un treballo discografico editau con la colaboración d'Esan Ozenki Records que replegaba una canción con cada una de las seis luengas. I participan los grupos "Nenos da revolta" (Galícia), "Mus" (Astúrias), "Kashbad" (Euskal Herria), "Mallacán" (Aragon), "Mescladissa" (Occitánia) y "Tots sants" (Países Catalans).

L'anyo 2004 lo Llengües Vives impulsa una campanya de promoción d'o "Dia europeu de las luengas" (26 de setiembre) instituiu tres anyos antes per la UE con miras a fomentar l'aprendizache d'idiomas y la sensibilización de la ciudadanía sobre la diversidat lingüistica y cultural de'l continent. Con la intención de dotar de més conteniu este dia, y sobretot, de posibilitar que lo gran publico tamé tienga acceso —lo menos una vegada a l'anyo— a las luengas minorizadas d'o sud-oeste europeu, lo boletín proposa a los principals rotativos escritos en estas luengas que promuevan ixa chornada. I participan Les Noticies (Astúrias), l'Avui (Païses Catalans), Berria (Euskal Herria) y La Setmana (Occitánia). A Nosa Terra (Galícia) i participa de manera muito especial, encartando lo numero 44 d'o Llengües Vives al penultimo numero d'o mes de setiembre (lo tirache d'o numero 44 sobrepasa los 15 000 exemplars).

L'anyo 2005 lo Llengües Vives repite la campanya de l'anyo anterior, esta vegada con la participación de La Setmana (Occitánia) y Qriterio (Aragon). L'Avenç y El Punt (Países Catalans) i participan con la maxima implicación, encartant lo numero 50 d'o Llengües Vives los días 16 y 26 de setiembre respectivament, convertind-lo en lo numero més difundiu de la historia d'o boletin (30 000 exemplars). Aprofitando la ocasión de la edición del nimero 50, lo Llengües Vives ye convidau a charrar sobre las luengas minorizadas en los programas "Si més no" y "Escolta la nit" de Catalunya Ràdio.

L'anyo 2006 lo Llengües Vives edita lo CD Llengües Vives 1996-2006, un treballo discografico que celebra los diez anyos de la publicación. I participan los grupos no residents, Marful, Ecléctica Ensemble (Galícia); Mus, K-Nalón, Xera (Astúrias), Fermin Muguruza, Sorkun, MAK (Euskal Herria); Mallacán, La Orquestina del Fabirol, Eleutroxiloca (Aragon); Massilia Sound System, Mauresca, Gai Saber (Occitánia); Sisa & La Verbena Galàctica, Joan Miquel Oliver, Niu (Países Catalans).

Dende lo numero 57 enta lo 71, lo Llengües Vives ubre una corresponsalía a Cerdenya y incorpora la luenga sarda. O numero 71 (marzo de 2009) estió o zaguero en versión paper. Dende setiembre de 2009, o boletín se torna en un blog, perdendo a sección en sardo pero mantenendo os de demás.

Vinclos externos[editar | editar código]