Lampyris noctiluca
| Lampyris noctiluca | |
|---|---|
 | |
| Denominacions populars | |
| Clasificación cientifica | |
| Animalia | |
Filo:
|
Arthropoda |
| Insecta | |
| Coleoptera | |
| Lampyridae | |
| Lampyris | |
| L. noctiluca | |
| Descripción | |
O cuco de luz (Lampyris noctiluca (Linnaeus, 1767)[3]) ye una especie d'insecto d'a orden d'os Coleoptera y familia Lampyridae que se troba en Europa, Africa y Asia dica China. Tamién sobrevive mas a lo norte que cualsiquier atra especie de cuqueta de luz, plegando cuasi a lo Cerclo Polar Arctico. Manimenos no se troba en America, o sud d'Asia, Australia y l'Antarctida.
A Lampyris noctiluca presenta un marcau dimorfismo sexual. Os masclos son alaus mientres que as fembras son larviformes, lis mancan as alas y gosan tener o dople d'a grandaria d'os masclos (dica 25 milimetros).
Istos escarabachos fan servir a suya bioluminiscencia pa atrayer parellas. As fembras adultas son sobretot famosas per a suya brilor, encara que todas as etapas d'o suyo ciclo de vida son capables de brilar.
L'insecto puede regular a suya producción de luz en controlando lo furnimiento d'oxicheno a las bienzas emisoras de luz que contienen luciferina. A reacción quimica que produz a luz d'a luciferina ye catalizada per a luciferasa, que la suya estructura quimica exacta ye determinada per a estructura chenetica individual d'as cuquetas de luz, que a la suya vegada determina diferencias subtils en a luz producida d'un individuo a unatro. Practicament toda la enerchía producida ye luz; nomás o 2 % ye calor.
Os masclos fan servir o brilo d'a luminaria como indicador d'a fecundidat femenina.[4] Ye mas prebable que os masclos vuelen enta una fembra mas brilant, perque ye mas gran y tien mas uegos. A resultas d'isto, as fembras compiten entre ellas per l'apareamiento.[5]
Os masclos a vegadas se sienten atrayius per as lampas feitas per o ser humán.
Lo periodo de maxima luminosidat son as tardes de chunio y chulio.[6]
Referencias[editar | modificar o codigo]
- ↑ (an) Rafel Vidaller Tricas: Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals, Ed. Val d'Onsera, 2004, ISBN 978-84-8986-235-7, p.142.
- ↑ (an) Diccionario ortografico de l'aragonés (Seguntes la Propuesta Ortografica de l'EFA). Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. ISSN 1988-8139. Octubre de 2022.
- ↑ (la) C. Linnaeus C: Systema Naturae per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis, Tomus I. Editio decima, reformata, 1758. Holmiæ: impensis direct. Laurentii Salvii. i–ii, 1–824 pp.
- ↑ (en) Hopkins, Juhani; Baudry, Gautier; Candolin, Ulrika; Kaitala, Arja (2015). I'm sexy and I glow it: female ornamentation in a nocturnal capital breeder, en Biology Letters. 11 (10): 20150599. doi:10.1098/rsbl.2015.0599. PMC 4650175. PMID 26490414.
- ↑ (en) Borshagovski, Anna-Maria; Baudry, Gautier; Hopkins, Juhani; Kaitala, Arja (January–February 2019). Pale by comparison: competitive interactions between signaling female glow-worms, en Behavioral Ecology, 161. doi:10.1093/beheco/ary161.
- ↑ (en) Hickmott, W; Tyler J. (2011). Seasonal variation in the female display period of the glow-worm Lampyris noctiluca L. (Coleoptera: Lampyridae), en Lampyrid, 1: 14–21.
Vinclos externos[editar | modificar o codigo]
Se veigan as imáchens de Commons sobre Lampyris noctiluca.
| Especies d'o chenero Lampyris | |
|---|---|
|
L.algerica | L.ambigena | L.angustula | L.brutia | L.fuscata | L.germariensis | L.hellenica | L.iberica | L.lareynii | L.monticola | L.noctiluca | L.orientalis | L.pallida | L.pseudozenkeri | L.raymondi | L.sardiniae | L.zenkeri |