Lampyris noctiluca

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Lampyris noctiluca
Lampyris noctiluca.jpg
Un cuco de luz (Lampyris noctiluca).
Denominacions populars
cuco de luz, cuqueta de luz, gusarapo de luz, cuqueta de sant Chuan, cuqueta de estrella, linterna, linterneta, lumbreta, luminoso, luzerneta, luzero, llumeneta, relumbrado
Clasificación scientifica
Animalia
Arthropoda
Insecta
Coleoptera
Lampyridae
Lampyris
L. noctiluca
Descripción
Lampyris noctiluca
Linnaeus, 1767

O cuco de luz[1] (Lampyris noctiluca (Linnaeus, 1767)[2]) ye un insecto d'a orden d'os Coleoptera y familia Lampyridae que se troba en Europa, Africa y Asia dica China. Tamién sobrevive mas a lo norte que qualsequier unatra especie de cuqueta de luz, plegando quasi a lo Cerclo Polar Arctico. Manimenos no se troba en America, o sud d'Asia, Australia y l'Antarctida.

A Lampyris noctiluca presienta un marcau dimorfismo sexual. Os masclos son alaus mientres que as fembras son larviformes, les mancan as alas y gosan tener o dople d'a grandaria d'os masclos (dica 25 milimetros).

Istos escarabachos fan servir a suya bioluminiscencia pa atrayer parellas. As fembras adultas son sobretot famosas per a suya brilor, encara que totas as etapas d'o suyo ciclo de vida son capables de brilar.

L'insecto puede regular a suya producción de luz controlando lo furnimiento d'oxichén a las bienzas emisoras de luz que contienen luciferina. A reacción quimica que produz a luz d'a luciferina ye catalizada per a luciferasa, que la suya estructura quimica exacta ye determinada per a estructura chenetica individual d'as cuquetas de luz, que a la suya vegada determina diferencias subtils en a luz producida d'un individuo a unatro. Practicament tota la enerchía producida ye luz; nomás o 2 % ye calor.

Os masclos fan servir o brilo d'a luminaria como indicador d'a fecundidat femenina.[3] Ye mas prebable que os masclos vuelen enta una fembra mas brilant, perque ye mas gran y tien mas uegos. A resultas d'isto, as fembras compiten entre ellas per l'apareamiento.[4]

Os masclos a vegadas se sienten atraitos per as lampas feitas per o ser humán.

Lo periodo de maxima luminosidat son as tardes de chunio y chulio.[5]

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (an) Rafel Vidaller Tricas: Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals,Ed. Val d'Onsera, 2004, ISBN 978-84-8986-235-7, p.142
  2. (la) Linnaeus C (1758) Systema Naturae per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis, Tomus I. Editio decima, reformata. Holmiæ: impensis direct. Laurentii Salvii. i–ii, 1–824 pp
  3. (en) Hopkins, Juhani; Baudry, Gautier; Candolin, Ulrika; Kaitala, Arja (2015). "I'm sexy and I glow it: female ornamentation in a nocturnal capital breeder". Biology Letters. 11 (10): 20150599. doi:10.1098/rsbl.2015.0599. PMC 4650175. PMID 26490414.
  4. (en) Borshagovski, Anna-Maria; Baudry, Gautier; Hopkins, Juhani; Kaitala, Arja (January–February 2019). "Pale by comparison: competitive interactions between signaling female glow-worms". Behavioral Ecology. 161. doi:10.1093/beheco/ary161.
  5. (en) Hickmott, W; Tyler J. (2011). "Seasonal variation in the female display period of the glow-worm Lampyris noctiluca L. (Coleoptera: Lampyridae)". Lampyrid. 1: 14–21.

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]