Enerchía hidraulica

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Un molín d'augua

A enerchía hidraulica u enerchía hidrica ye una enerchía renovable que promana de l'aprofitamiento d'a enerchía mecanica d'a caita de l'augua. Dende tiempos muit antigos s'ha feito molins hidraulicos movitos por a fuerza d'una corrient d'augua. Dende o sieglo XIX a capacidat potencial y enerchía cinetica de l'augua s'ha transformato en enerchía eletrica en una instalación dita central hidroeletrica.

Ta poder aprofitar l'augua con finalidatz de producción d'enerchía ye menester establir un circuito hidraulico composato por a obra de presa que fa de barrera a l'augua y as canals de dentrada, de conducción forzata y de salita d'augua. L'augua ye derivata a presión dica la central, a on que fa chirar as turbinas que fan chirar os alternadors, que, en vultiar, cheneran a enerchía eletrica.

Enerchía hidraulica en Aragón[editar | editar código]

As prencipals centrals idroeletricas d'Aragón por producción d'enerchía son:[1]

Central
Municipio
Río
Producción (MWH)
Cabal meyano (m³/s)
Salto bruto (m)
Potencia (MW)
Mequinenza Mequinenza Ebro 743.000 600,0 61,0 310
Biescas I Biescas Galligo 187.000 38,0 223,0 62
Lo Grau II Lo Grau Cinca 173.000 40,0 81,150 27
La Enfortunada-Cinca La Enfortunada Cinca 171.045 12,0 454 42
Grist Grist Esera 150.000 36,9 284 100
Escalés Sopeira Noguera 131.500 19,86 117,5 37
Santa Ana Castillón Roi Noguera 115.566 31,28 72,5 25,4
Lanuza Sallén Galligo 110.000 34,1 197 52
Mediano Palo Galligo 110.000 120,0 76,0 83
Seira II Seira Esera 100.000 24,0 146,0 37
Sesué Sesué Esera 99.610 16,2 146,5 36
Barasona La Puebla de Castro Esera 90.000 26,0 70,0 22,1
La Infortunada-Cinqueta La Infortunada Cinqueta 86.891 12 360,0 41,4
Moralets Montanui Noguera 86.000 30,45 762,5 246
La Sarra Sallén Aguas Limpias 60.000 3,5 673,3 24,00
Ip Canfranc Aguas Limpias 27.000 10,0 936 103,050

As centrals idroeletricas més antigas d'Aragón son as de Los Fayos, Morés y Albalat de l'Arcebispe.

Referencias[editar | editar código]