Enerchía hidraulica

Un molín d'augua

A enerchía hidraulica u enerchía hidrica ye una enerchía renovable que promana de l'aprofitamiento d'a enerchía mecanica d'a caita de l'augua. Dende tiempos muit antigos s'ha feito molins hidraulicos movitos por a fuerza d'una corrient d'augua. Dende o sieglo XIX a capacidat potencial y enerchía cinetica de l'augua s'ha transformato en enerchía eletrica en una instalación dita central hidroeletrica.

Ta poder aprofeitar l'augua con finalidatz de producción d'enerchía ye menester establir un circuito hidraulico composato por a obra de presa que fa de barrera a l'augua y as canals de dentrada, de conducción forzata y de salita d'augua. L'augua ye derivata a presión dica la central, a on que fa chirar as turbinas que fan chirar os alternadors, que, en vultiar, cheneran a enerchía eletrica.

Enerchía hidraulica en Aragón

As prencipals centrals idroeletricas d'Aragón por producción d'enerchía son:

Central	Municipio	Río	Producción (MWH)	Cabal meyano (m³/s)	Salto bruto (m)	Potencia (MW)
Mequinenza	Mequinenza	Ebro	743.000	600,0	61,0	310
Biescas I	Biescas	Galligo	187.000	38,0	223,0	62
Lo Grau II	Lo Grau	Cinca	173.000	40,0	81,150	27
La Enfortunada-Cinca	La Enfortunada	Cinca	171.045	12,0	454	42
Grist	Grist	Esera	150.000	36,9	284	100
Escalés	Sopeira	Noguera	131.500	19,86	117,5	37
Santa Ana	Castillón Roi	Noguera	115.566	31,28	72,5	25,4
Lanuza	Sallén	Galligo	110.000	34,1	197	52
Mediano	Palo	Galligo	110.000	120,0	76,0	83
Seira II	Seira	Esera	100.000	24,0	146,0	37
Sesué	Sesué	Esera	99.610	16,2	146,5	36
Barasona	La Puebla de Castro	Esera	90.000	26,0	70,0	22,1
La Infortunada-Cinqueta	La Infortunada	Cinqueta	86.891	12	360,0	41,4
Moralets	Montanui	Noguera	86.000	30,45	762,5	246
La Sarra	Sallén	Aguas Limpias	60.000	3,5	673,3	24,00
Ip	Canfranc	Aguas Limpias	27.000	10,0	936	103,050

As centrals hidroeletricas més antigas d'Aragón son as de Los Fayos, Morés y Albalat de l'Arcebispe.