Banská Bystrica

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Banská Bystrica
Localidat d'Eslovaquia
Bandera Escudo d'armas
Banska Bystrica SNP Square.jpg
Estato
 • Rechión
 • Rechión historica
 • Districto
Flag of Slovakia.svg Eslovaquia
Banská Bystrica
Zólyom
Banská Bystrica
Superficie 103,38 km²
Población
 • Total

78.635 hab. (2016)
Altaria 362 m.
Ríos Hron
Coordenatas
48°44′07″N 19°08′43″E
Banská Bystrica en Eslovaquia
Banská Bystrica
Banská Bystrica
Situación de Banská Bystrica en Eslovaquia
www.banskabystrica.sk

Banská Bystrica (en hongaro Besztercebánya, en alemán Neusohl, en latín Neosolium) ye una ciudat d'Eslovaquia situada a cantos d'o río Hron. Seguntes o numero d'habitants ye a cinquena en Eslovaquia.

A ciudat ye capital d'a rechión de Banská Bystrica (Banskobystrický kraj) y ye a ciudat prencipal d'o districto homonimo.

Historicament ha estau un important centro menero dende a Edat Meya y se i troban a-saber-los molimentos de gran riqueza historica y artistica.

Historia[editar | editar código]

A primera mención d'a ciudad data de 1255, quan o rei d'ixas envueltas, Bela IV d'Hongría, aceptó a ciudat y le'n atorgó o poder d'estableixer as leis propias d'una ciudat y una industria menera simpla. Mas que mas bi heba arambre, fierro y archent. En os siguients anyos os alemans formarían una gran parti d'os habitants que fuoron atrayius por a riqueza menera.

En l'anyo 1494, as adineradas familias Fugger y Thurzo establioron a companyía Ungarischer Handel (Comercio Hongaro en alemán). Ista interpresa creixió, dica o sieglo XVI en que estió una d'as mayors y d'as mas enantadas de menería.

Dimpués, quan os eixercitos d'o Imperio otomán prencipioron a pasar por Hongría (en l'anyo 1519), s'ordenó fortalecer a ciudat.

A ciudat, como un centro protestant, estió un foco de conflicto entre os hongaros, os turcos y tamién con o Papa. En 1620 se coronó aquí o prencipe hongaro, Gabriel Bethlen. Dimpués, a ciudad continó estando important como a tercera mayor en Eslovaquia seguntes o numero de gremios.

A conexión ferroviaria con a ciudat de Zvolen se construyió en l'anyo 1873.

Mientres a Segunda Guerra Mundial, Banská Bystrica tenió un papel important en a oposición a o nazismo, en encetar-se astí o Devantamiento Nacional Eslovaco (Slovenské Národné Povstanie) de 1944.

Dende 1950 ha estau una important ciudat universitaria. En 1992 s'establió a que ye a universidat mas gran d'a ciudat, a Universidat Matej Bel.

Vinclos externos[editar | editar código]