Marsiella
| Marsiella Marseille |
||
|---|---|---|
| Localidat de Francia | ||
|
|
||
|
Ilesia de Notre Dame de la Garde |
||
| Estato • País |
||
| • Rechión | Provenza-Alpes-Costa Azul (capital) | |
| • Departam. | Bocas d'o Roine (prefectura) | |
| • Destrito | Marsiella (capital) | |
| • Cantón | Capital de 25 cantons | |
| Mancomunidat | Mancomunidat urbana metropolitana de Marsiella Provenza | |
| Alcalde | Jean-Claude Gaudin (2001-2008) | |
| Superficie | 240,62 km² | |
| Población • Total • Densidat |
(1999) 798.430 hab. 3.318 hab./km² |
|
| Altaria • Meyana • Maxima • Minima |
12 m 640 m 0 m |
|
| Codigo INSEE Codigo postal |
13055 13001 à 13016 |
|
| Coordenatas | 43°17’51’’N 5°22’38’’E | |
Marsiella[1] (en occitán: Marselha [maɾˈseʎɔ, maʀˈsejɔ, maʀˈsijɔ]; en francés y oficialment: Marseille) ye a segunda ciudat más gran de Francia. Situata en l'antigua provincia de Provenza, dencima la mar Mediterrania, ye o puerto comercial más gran de Francia.
A ciudat cuenta con una población de 807.071 (censo de 1999), y 1.516.340 habitants en l'aria urbana de Marsella-Ais de Provença. A suya superficie ye de 240,62 km² y a suya densidat de población de 3.318 hab/km².
Marsella ye a préfecture (capital) d'o département Bocas d'o Roine.
Contenius |
Historia [editar]
Fue fundata por os griegos focenses enta l'anyo 600 aC, sieglos dimpués esdevinió una polis y a ciudat griega més important d'a Mediterrania occidental. Os griegos de Marsiella feban liga con a Republica Romana, pero esta ciudat fue anexionata a Roma por Chulio César porque refirmaba a lo partito de Pompeu. En 473 os visigodos conquieren as ciudatz d'Arlet y Marsiella.
Demografía [editar]
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Actualment a población d'orichen alcherín forma un alto porcentache debant d'a población nativa occitana. Entre a población aloctona tamién bi ha presencia de pietz negros pieds noirs, franceses de diferents orichens forachitatos dimpués d'a guerra d'Alcheria.
Vinclos externos [editar]
Referencias [editar]
- ↑ Toponimo en aragonés seguntes ista referencia.