Els Aüts

De Biquipedia
(Reendrezau dende Sierra d'els Aüts)
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Els Aüts
Los Aüts
Auts21.JPG
Els Aüts
Cheografía
Cordelera Depresión d'Ebro
Sector Sierra de Mequinenza
'
Maxima altaria 447 m
Cimas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico 44349
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País Flag of Aragon.svg Aragón
Municipio Mequinenza (Zaragoza)
Edat
Materials
Tipo {{{tipo}}}
Mapa
Depresión d'Ebro.png
Montanya.svg

Els Aüts[1] (en parla d'o Matarranya Los Aüts) u els Aguts[1] ye un sarrato situau en a depresión d'Ebro, en o municipios de Mequinenza, en a provincia de Zaragoza.

En o suyo cobalto, a 447 metros d'altaria, bi ha un vértiz cheodesico.

Toponimia[editar | modificar o codigo]

L'orichen d'iste toponimo habría d'estar aguts, observando-se l'asimilación d'a -g- por a -u-, rasgo que ye prou corrient en a parla de Mequinenza [2]. Fa referencia a las montanyas rematadas en punta que se troban en ista zona. Iste toponimo apareixe en o siguient texto de Ramon Llull fendo referencia a os tozals:

«Los cavaliers veem que fant castells i forces en los auts munts, per tal que si son vensuts ni sobrats en los píans, que fugen en los munts».[3]

Existe tamién en Mequinenza o toponimo Aüdet, derivau d'Agudet, como una partida as vals de Migueló y a Creveta.

Historia[editar | modificar o codigo]

Mientres a Guerra Civil espanyola iste estió o scenario de luitas violentas d'a fase inicial d'a batalla de l'Ebro, a on a 42ª División de l'Exercito Republicano prencipió o paso de l'Ebro a traviés d'ista zona en a maitinada d'o 25 de chulio, encara que yera rodiada por as fuerzas franquistas.

A operación Mequinenza-Fayón, segundaria en a batalla de l'Ebro respecto a l'obchectivo prencipal - l'avance enta Gandesa-, prencipió o 25 de chulio con o cruce d'o río y a conquiesta d'un puent entre as localidatz de Fayón y Mequinenza. O balance d'a batalla de l'Ebro estió un d'os más sangrientos d'a guerra, con 817 muertos y 1.328 prisoners pa os republicans sin contar ferius y desapareixius (arredol de 3.000 baixas), y de 135 muertos y 1.284 ferius pa os franquistas. A tamas d'ixo, os supervivients d'a 42ª División Republicana habioron de trescruzar l'Ebro enta l'atra marguin.

L'obchectivo d'a ofensiva Republicana yera tallar a carretera que iba dende Mequinenza dica Maella chusto en o cruce de Gilabert y con ella as reservas enemigas. Iste nyudo manimenos nunca no fue conqueriu. O esfuerzo inicial d'a brigada 226 y parti d'a brigada 227 d'a 42ª División, que conquirió ascape a punta dels Aüts, fue respondiu con a progresiva arribada de refuerces franquistas. A ofensiva continó día par d'atro sin garra progreso a tamas d'a fuerte luita. L'1 d'agosto, un doble bombardeyo aerio y d'artillería precedió a o primer contraataque d'as fuerzas de Franco. Os republicans quereban atacar atra vegada dos días dimpués en una zaguera intentona de conquerir o paso de Gilabert mientres que o 6 d'agosto se produció o definitivo contraataque d'os esfensors, que se retiroron de manera ordenada dica a meyanueit d'o mesmo día, evitando o colapso d'a división entera.

Os partes de guerra franquistas recentaban:

"O castigo inflichiu a o enemigo ha estau durismo, pues se levan recullius mas de 900 calabres d'os royos, entre ells o d'o chefe d'una Brigada y muitos oficials. Amás s'han reculliu 1.600 fusils de repetición, 56 ametralladoras, 180 fusils-amaetralladors y muito material, que en a suya redota no han puesto retirar."

Entre os franquistas, as unidatz con mayor numero de baixas estioron a 3ª, 17ª y 18ª Banderas d'a Lechión, o 9º Tabor d'Alhucemas y o 9º de Tetuán.

Molimento[editar | modificar o codigo]

Molimento a los cayius en a batalla de l'Ebro en Mequinenza.

Seis decadas dimpués d'os feitos, o 8 d'agosto de 1998, l'agrupación de supervivients d'a Quinta d'o Biberón inauguró o molimento debantau en a ladera d'a punta dels Aüts, una posición clau, a más alta y durament efendida por os republicans. O molimento, disenyau por Javier Torres, ye presidiu por dos placas, en catalán y castellán, y dos cascos de cada bando. A placa diz: 'A todos aquellos que perdieron, que fueron todos' / 'A tots aquells que van perdre, que van ser tots'. En l'acto participoron dica 250 "biberons" acompanyaus por as suyas familias. Dimpués de fer una ofrenda floral a os pietz d'o molimento, os veterans remeroron a sete, a calor y as malautías que sofrioron en aquellas cotas.

O molimento se troba chunto a la carretera de Mequinenza en rematar a puyada a o puerto de Fayón, a on superada a cerenya puyada d'a carretera un cartel indica l'acceso a o monolito.

Coincidiendo con a celebración d'o 80 cabo d'anyo d'o prencipio d'a batalla de l'Ebro el miércoles 25 de chulio de 2018 Mequinenza acullió un acto de conmemoración en o Molimento dels Aüts, en remeranza d'os 80 anyos d'o inicio d'ista batalla en Mequinenza. En l'acto se leyioron cartas d'os soldaus ninviadas dende as trincheras y se fació un homenache a os combatients d'os dos bandos con una corona de laurel en o Molimento. En o transcurso de l'acto avions F-18 d'a Base Aeria de Zaragoza sobrevoloron l'alto dels Aüts como homenache a totz os muertos en combate.

Referencias[editar | modificar o codigo]

Bibliografía[editar | modificar o codigo]

  • (ca) Jaume Aguadé i Sordé, El diari de guerra de Lluís Randé i Inglés; Batalles del Segre i de l’Ebre i camps de concentració (abril 1938 - juliol 1939), El Tinter ISBN 84-9791-082-6

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]


Muelas, sierras, lomas, sasos y planas d'a depresión d'Ebro
Muelas y plataformas estructurals Borcha | Cabeza de las Lebatas | Castellar (Monts de Castellón · Monts de Zuera) | Fuell | Insa | Les Moletes | La Molilla | Las Muelas | Plana de María | Plana Negra | Planas de Casterló | Santa María Magdalena | Tosca | Zaragoza | La Radigüela | La Romana | Talayas de Sant Per | Val Corba
Sierras Alta | Alta de Moncalvo | Aubera | Alcubierre | Els Aüts | Barués | Belchit | Biel | Biscuerno | Boqueretes | Botja | Buitresa | Campells | Carbonera | Casp | Castell | Cierzo | Coscollar | Deveses | Entredito | Erla | Exaulín | Farlet | Fatarella | Fites | Forcas | Galocha | Gerinda | Gorda | Huerta | Grais | Lanacha | Luesia | Luna | Mangraners | Maranyà | Marcuera | Masos de Flix | Marcuera | Mayor | Mequinenza | Negra | Orés | Pallaruelo | Pedrosas | Penya | Pesells | Picarda | Pinar | Presinyena | Puebla | Racons | Ribers | Rubió | Sant Pedro | Santa Quiteria | Sierra de Sant Salvador | Sena | Serretiella | Serún | Sixena | Uncastiello | Uxué | Valcuerna | Val Hondo | Valdurrios | Val Madriz | Vall de Batea | Vallcoma | Vinyes
Lomas Andoli | Cabrera | Castejona | Collada | Cornero | Corneros | Coscojar | Els Domenges | Los Forcallos | Los Hornos | Lobera | Loco | La Lomaza | La Lomaza | Montija | Mont-reyal | Pedregal | Pedregosa | Pedrenyal | Pedrós | Puyalón | Royo | Sabeta | Sentis Salado | Tranca | Utevo | Valdecarretas | Valderribera | Valseca
Sasos Saso | Sasico | Saso de Biota | Coronas | Fitas | Jarea | Saso de Sant Mateu de Galligo | Saso d'Osera
Canteras, frontons, cinglos y ripas Caidero | Cantera | Cornialto | Ebro | Cierzo | Eguaras | Estroza | Frontón | Miranda | Montnegre | Alcoleya | Tejar | Vallobar
Plans y cantimplans Artigazo | Bardena Blanca | Cardiel | Chumilla | Exaulín | Fuents | Mudévar | Los Pedrenyals | Placiencia | El Plano | Vessecrí