Sagàs

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Sagàs
Municipio de Catalunya
Escudo d'armas
Entidat
 • Estato
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Spain.svg Espanya
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Barcelona
Berguedá
Superficie 44,94 km²
Población
 • Total

138 hab. (2008)
Altaria 738 m.
Codigo postal 08619
Chentilicio Saganès, saganesa (en catalán)
situación de Sagàs en a comarca d'o Berguedá
situación de Sagàs en a comarca d'o Berguedá.
www.AjSagas.org

Sagàs ye un municipio catalán situato en a comarca d'o Berguedá, partito chudicial de Berga y provincia de Barcelona.

A suya población ye de 138 habitants (2008), en una superficie de 44,94 km² con una densidat de población de 3,07 hab/km².

O municipio ye compuesto por dos parroquias, a de Sant Andreu de Sagàs y a de La Guàrdia. Adintro d'o municipio se troban tamién os lugars de Biure y Valldoriola

A ilesia de Sant Andreu ye d'o sieglo XI. Sant Andreu ye o patrón d'o lugar, y por ixo cada anyo se fan as fiestas de Sagàs o 30 de noviembre. O escudo municipal ye una cruz de Sant Andreu (cruz en forma de 'X') con un palmo de martirio.

Cheografía[editar | editar código]

A localidat de Sagàs ye situata a 738 metros d'altaria sobre o ran d'a mar. Consiste, más que más, en masías dispersas, con una nuclio chico arredol de la ilesia de Sant Andreu de Sagàs. Ye situato a meyo camín entre os lugars de Gironella i Prats de Lluçanès.

D'o suyo termin municipal fa parte o lugar de La Guàrdia de Sagàs.

Historia[editar | editar código]

Antis que plegasen os romans, Sagàs estió poblato por a tribu iber d'os Bergistans.[1] En o suyo libro Ab Urbe Condita, l'historiador román Tito Livio fabla d'una ciudat "important y opulenta" ("grauem atque opulentam ciuitatem") clamada Segestica, la qual corresponde, seguramén, con Sagàs.[2] Seguntes Livio, quan Cato o Viello ordenó la destrucción d'as murallas de totz as ciudatz ibers entre l'Ebro y os Perineus pa evitar más insurreccións, Segastica estió o solo que resistió; calió conquistar-la con maquinaria de guerra.[3]

En l'edat meyana, Sagàs está documentato dende l'anyo 903, quan o Bispe d'Urgell consagró la ilesia de Sant Andreu.[4] Sagás estió parti de la Baronía de la Portella, dica que os Barons de Pinós mercoron totz os territorios d'os Barons de la Portella en 1369.[5]

Demografía[editar | editar código]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
12 15 30 270 280 730 544 350 343

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
343 430 478 517 499 389 294 272 243

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
190 184 162 159 155 155 140 143 138
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
- - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito


Administración[editar | editar código]

Alcaldes[editar | editar código]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 Joan Pont i Costa

Vinclos externos[editar | editar código]


Municipios d'a comarca de Berguedá
Avià | Bagà | Berga | Borredà | Capolat | Casserres | Castell de l'Areny | Castellar de n'Hug | Castellar del Riu | Cercs | L'Espunyola | Fígols | Gironella | Gisclareny | Gósol | Guardiola de Berguedà | Montclar | Montmajor | La Nou de Berguedà | Olvan | La Pobla de Lillet | Puig-reig | La Quar | Sagàs | Saldes | Sant Jaume de Frontanyà | Sant Julià de Cerdanyola | Santa Maria de Merlès | Vallcebre | Vilada | Viver i Serrateix
  1. http://www.ajsagas.org/historia.htm
  2. Montenegro Duque, Ángel. España Romana. Madrid: Editorial Gredos, 1986. P. 47
  3. Livius, T. "Ab Urbe condita Libri" (en Llatí). The Latin Library. Retrieved 17 February 2011. http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.34.shtml#17
  4. Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1985
  5. http://www.enciclopedia.cat, "Baronia de la Portella" /fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0052249