Sagàs

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sagàs
Municipio de Catalunya
Escudo d'armas
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Barcelona
Berguedá
Superficie 44,94 km²
Población
 • Total

151 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

738 m.
Alcalde Silvia Triola Costa
Codigo postal 08517
Chentilicio Saganès, saganesa (en catalán)
Coordenadas
Sagàs ubicada en Catalunya
Sagàs
Sagàs
Sagàs en Catalunya
Web oficial

Sagàs ye un municipio catalán situato en a comarca d'o Berguedá, partiu chudicial de Berga y provincia de Barcelona.

A suya población ye de 138 habitants (2008), en una superficie de 44,94 km² con una densidat de población de 3,07 hab/km².

O municipio ye compuesto por dos parroquias, a de Sant Andreu de Sagàs y a de La Guàrdia. Adintro d'o municipio se troban tamién os lugars de Biure y Valldoriola

A ilesia de Sant Andreu ye d'o sieglo XI. Sant Andreu ye o patrón d'o lugar, y por ixo cada anyo se fan as fiestas de Sagàs o 30 de noviembre. O escudo municipal ye una cruz de Sant Andreu (cruz en forma de 'X') con un palmo de martirio.

Cheografía[editar | modificar o codigo]

A localidat de Sagàs ye situata a 738 metros d'altaria sobre o ran d'a mar. Consiste, mas que mas, en masías dispersas, con una nuclio chico arredol de la ilesia de Sant Andreu de Sagàs. Ye situato a meyo camín entre os lugars de Gironella i Prats de Lluçanès.

D'o suyo termin municipal fa parte o lugar de La Guàrdia de Sagàs.

Historia[editar | modificar o codigo]

Antis que plegasen os romanos, Sagàs estió poblato por a tribu iber d'os Bergistans.[1] En o suyo libro Ab Urbe Condita, l'historiador romano Tito Livio fabla d'una ciudat "important y opulenta" ("grauem atque opulentam ciuitatem") clamada Segestica, la cual corresponde, seguramén, con Sagàs.[2] Seguntes Livio, cuan Cato o Viello ordenó la destrucción d'as murallas de toz as ciudaz ibers entre l'Ebro y os Perineus pa evitar mas insurreccións, Segastica estió o solo que resistió; calió conquistar-la con maquinaria de guerra.[3]

En l'edat meyana, Sagàs está documentato dende l'anyo 903, cuan o Bispe d'Urgell consagró la ilesia de Sant Andreu.[4] Sagás estió parti de la Baronía de la Portella, dica que os Barons de Pinós mercoron toz os territorios d'os Barons de la Portella en 1369.[5]

Demografía[editar | modificar o codigo]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
12 15 30 270 280 730 544 350 343

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
343 430 478 517 499 389 294 272 243

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
190 184 162 159 155 155 140 143 138
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 157 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración[editar | modificar o codigo]

Alcaldes[editar | modificar o codigo]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 Joan Pont i Costa

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]


  1. https://web.archive.org/web/20120205142708/http://www.ajsagas.org/historia.htm
  2. Montenegro Duque, Ángel. España Romana. Madrid: Editorial Gredos, 1986. P. 47
  3. Livius, T. "Ab Urbe condita Libri" (en Llatí). The Latin Library. Retrieved 17 February 2011. http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.34.shtml#17
  4. Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1985
  5. http://www.enciclopedia.cat, "Baronia de la Portella" /fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0052249