O Cascabillo

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Esta pachina tracta sobre o Cascabillo que ye una danza popular d'o Sobrarbe. Ta l'instrumento sonoro de metal se veiga Cascavillo (desambigación).
Logo SLA.png Iste articlo tien una versión escrita con a grafía d'a SLA. Puet veyer-se aquí.

Variedatz dialectals de l'Aragonés Esta fuella ye escrita en l'aragonés d'a valle de Vio.

O Cascabillo ye una danza tradicional d'o Sobrarbe recopilata per Ánchel Conte talo suyo grupo folclorico Biello Sobrarbe en es anyos 1970 en a valle de Vio como lo zaguer puesto a on encara se bi bailaba. A baile d'O Cascabillo la feban en a localidat de Buerba arredol dero freixe centenario que b'ha en a plaza, pero se'n ha puesto tener constancia que en altras localidatz dera redolada tamién s'heba bailato sostituyendo-be l'árbol per un danzant més que se posaba en o centro ta que's altros bailasen arredol d'ell.

Seguntes a musicologa belsetana Isabel Riazuelo esta ye una danza demanata d'una intencionalidat cevica y social de fer entaltar a fegura d'un líder (esto ye un rasgo ancestral, probablement evolucionato dende tiempos d'antes de la cristianización d'es lugars de la valle), pero que ha ganato modificacions cultas con es sieglos, e s'ha quiesto emparentar con danzas comuns dera Edat Meya europea como son es carols d'es sieglos XII e XIII. Probablement saputos d'ixa antiguedat se puega afirmare que en chunto con O Trespuntiato ye la danza més antiga que mai b'haiga puesto arribar dica es tiempos mudernos en a valle de Vio e tot lo Sobrarbe.

Modanzas en o baile[editar | editar código]

A danza d'O Cascabillo s'escomienza con es danzants totz mesos en fila es uns a l'arrer d'es altros, y alavez gosan prencipiar a caminar con l'alcalde u alcaldesa dero lugar debant de tot dera fila. Esto ye la valor més simbolica de tota la baile, pos ixa posición de l'alcalde be representaba lo líder ancestral, e anque hue diz que ya no se fa perque es alcaldes no danzan, b'ha en totas as representacions un d'es danzants que ba tan per debant como si lo estase, "fendo l'alcalde" que ye como en dicen.

O primer paso d'esta baile se fa ixecando con o piet cucho un brinco, que'l siguen apuyando o chenullo dreito una miqueta només, e a la vegada tamién es brazos tara cucha con o cucho quasi horizontal e lo dreito per debant dera cara e baixo d'es uellos. Es brincos siguients se fan con o piet dreito, se chiran es brazos tara dreita e s'alza lo chenullo cucho, de maniera simetrica con l'anterior. Ixa seqüencia de pasos se fan seguido a "l'alcalde" fendo una fila, y dimpués se tornan ta dezaga quan remata lo primer tema d'a musica, alavez, en o tema final d'a musica la fila que heban feta en a resta d'a pieza se torna un corrol con es bailadors arredol de l'alcalde, e ye en este tema que l'apuyan a colicas d'entre dos u tres danzants masculins que se deseparan d'o corrol ta ir-se-ne ta on ye l'alcalde.

O segundo tema principal d'a musica se fa bailando en fila, movendo-se ta debant con pasetz de polca siempre con o piet dreito lo primer. Es brazos se be mantienen per alto d'a capeza e quietos, fendo un arco a cada costato d'a capeza, e bamboliando con as ancas se fan es movimentos que sigan precisos ta que lo cuerpo chire 180º cada vegada, succesivament una vegada tara dreita e l'altra tara cucha.

Una d'as modanzas ye romper o corrol un d'es danzants, que alavez se sale ta fora e fa lo chuego de tornar a dentrar-be ta on ye l'alcalde que ye en o centro, pero le'n impiden es altros. Esto puet tener qualques significatos ancestrals tamién, pero la interpretación suya ye complexa.

En a melodía tradicional b'heba un interludio de musica alternata, on es qui danzaban rompeban o corrol ta bailar trucando palmas e dimpués tornar-se a posar ta seguir bailando en ixa desposición. En as interpretacions mudernas d'esta musica, se ye perduta la fase esta e anque lo chuego de palmas se fa tamién, se sigue con o tema principal. A musica d'este baile se sole fer con un toque bien carateristico de gaita, trompa e castañetas. A melodía suya ye una d'as més alegres e festivas que s'han conservatas en o Pireneu aragonés.

Se veiga tamién[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Bibliografía[editar | editar código]

  1. RIAZUELO FANTOVA, Isabel; "O Cascabillo", pags. 175 enta 182, adintro de Danzas de Sobrarbe. Sender Edicions + Ayuntamiento de Bielsa, Zaragoza, 2001.