Ir al contenido

Marsiella

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Marsiella
Marselha
Marseille
Comuna de Francia
Bandera Escudo d'armas
Estau
  País
  Rechión
  Departam.
  Districto
  Cantón
 Francia
Occitania
PACA (prefectura)
Bocas d'o Roine (prefect.)
Marsiella (capital)
Capital de 12 cantons:
Marsiella-1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 y 12
Mancomunidat Metropoli Ais Marsiella Provenza
Superficie 240,62 km²
Población
  Total
  Densidat

886 040 hab. (2023)
3.588 hab/km²
Altaria
  Meyana
  Maxima
  Minima

12 m
640 m
0 m
Alcalde Benoît Payan
Codigo postal 13000, 13001, 13002, 13004, 13003, 13005, 13006, 13007, 13008, 13009, 13010, 13011, 13012, 13013, 13014, 13015, 13016
Codigo INSEE 13055
Chentilicio Marsellés/a[1]
Coordenadas
Marsiella ubicada en Francia
Marsiella
Marsiella
Marsiella en Francia

Marsiella[2] (en occitán: Marselha [maɾˈseʎɔ, maʀˈsejɔ, maʀˈsijɔ]; en francés y oficialment: Marseille) ye a segunda ciudat mas gran de Francia. Situata en l'antigua provincia de Provenza, dencima la mar Mediterrania, ye o puerto comercial mas gran de Francia.

A ciudat conta con una población de 807.071 (censo de 1999), y 1.516.340 habitants en l'aria urbana de Marsella-Ais de Provença. A suya superficie ye de 240,62 km² y a suya densidat de población de 3.318 hab/km².

Marsella ye a préfecture (capital) d'o departamento Bocas d'o Roine.

Fue fundata por os griegos focenses enta l'anyo 600 aC, sieglos dimpués se convertió en una polis y a ciudat griega mes important d'a Mediterrania occidental. Os griegos de Marsiella feban liga con a Republica Romana, pero esta ciudat fue anexionata a Roma por Chulio César porque refirmaba a lo partiu de Pompeu. En 473 os visigodos conquieren as ciudaz d'Arlet y Marsiella.

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Datos de población
179318001806182118311836184118461851
108.374 96.413 991.69 109.483 145.115 146.239 154.035 183.186 195.258
185618611866187218761881188618911896
233.817 260.910 300.131 312.864 318.868 360.099 376.143 403.749 442.239
190119061911192119261931193619461954
491.161 517.498 550.619 586.341 - 800.881 914.232 636.264 661.407
196219681975198219901999200620072011
778.071 889.029 908.600 874.436 800.550 798.430 839 043 - -
201220132014201520162017201820192020
- 855 393 - - - - - - -
Ta os censos dende 1962 dica 1999, a población legal corresponde a la población sin duplicidaz seguntes define l'INSEE.

Actualment a población d'orichen alcherín forma un alto porcentache debant d'a población nativa occitana. Entre a población aloctona tamién bi ha presencia de piez negros pieds noirs, franceses de diferents oríchens forachitatos dimpués d'a guerra d'Alcheria.

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
  2. Toponimo en aragonés seguntes ista referencia.