Diferencia entre revisiones de «Pinus sylvestris»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
EmausBot (descutir | contrebucions)
m r2.6.4) (Robot Adhibito: udm:Pinus sylvestris
Sin resumen de edición
Linia 1: Linia 1:
{{Grafía_87}}
{{Taxobox_begin | color = lightgreen| name = ''Pinus sylvestris''}}
{{Taxobox_begin | color = lightgreen| name = ''Pinus sylvestris''}}
{{Taxobox image | image = [[Imachen:Pinus sylvestris Glenmuick.jpg|250px]]|caption = Pin royo (''Pinus sylvestris'')}}
{{Taxobox image | image = [[Imachen:Pinus sylvestris Glenmuick.jpg|250px]]|caption = Pin royo (''Pinus sylvestris'')}}
Linia 13: Linia 12:
{{Taxobox_end_placement}}
{{Taxobox_end_placement}}
{{Taxobox_section_binomial_simple | color = lightgreen| binomial_name = Pinus sylvestris| binomial_authority = [[Linnaeus|L.]], [[1758]]}}
{{Taxobox_section_binomial_simple | color = lightgreen| binomial_name = Pinus sylvestris| binomial_authority = [[Linnaeus|L.]], [[1758]]}}
{{Taxobox image | image = [[Imachen:Pinus sylvestris range-01.png|249px]]|caption = Mapa d'a destribuzión d'o pin royo en [[Eurasia]].}}
{{Taxobox image | image = [[Imachen:Pinus sylvestris range-01.png|249px]]|caption = Mapa d'a distribución d'o pin royo en [[Eurasia]].}}
{{Taxobox_end}}
{{Taxobox_end}}


O '''pin royo''' u '''pin roi''' (''Pinus sylvestris'' <small>([[Linnaeus|L.]], [[1758]])</small>), ye un [[árbol]] de fuella perén d'o chenero ''[[Pinus]]'', en a familia ''[[Pinaceae]]'', amplament destribuito per [[Europa]] y [[Asia]]. En a [[Peninsula Iberica]] se troba en os pisos oromediterranio y montano d'as montañas, per tener preferencia per os puestos de clima frido. En [[Aragón]], ye la [[espezie]] de pin dominadera en os [[Perineu]]s, pero tansament s'en i troba en a resta d'o territorio. O nombre popular, cheneral per tot [[Aragón]], demana d'a color royisca d'a suya [[crosta (plantas leñosas)|crosta]].
O '''pin royo''' u '''pin roi''' (''Pinus sylvestris'' <small>([[Linnaeus|L.]], [[1758]])</small>), ye un [[árbol]] de fuella [[fuella perén|perén]] d'o chenero ''[[Pinus]]'', en a familia ''[[Pinaceae]]'', amplament distribuito per [[Europa]] y [[Asia]]. En a [[Peninsula Iberica]] se troba en os pisos oromediterranio y montano d'as montanyas, per tener preferencia per os puestos de clima frido. En [[Aragón]], ye la [[especie]] de pin dominadera en os [[Perineu]]s. O nombre popular, cheneral per tot [[Aragón]], demana d'a color royisca d'a suya [[crosta (plantas leñosas)|crosta]].


Pueden creixer dica fer 30 metros d'altaria, gosando creixer dica 6 metros en os primers 10 años de vida. A suya forma ye piramidal quan son chobens, pero se torna irregular en os eixemplars biellos. As [[fuella]]s (agullas) son simples, naixendo.-ie de dos en dos, més curtas que no en altras espezies de ''[[Pinus]]'', d'entre 3 y 7&nbsp;cm de lonchitut. Creixen bien anisolatos, pero en as selbas siempre puyan escando la luz, per lo que gosan deformar-se manifestando piroleras chiquetas en alto de tot d'un tranco finet que s'enfila bien alto; ixo fa que muitos eixemplars d'estes mas chobens se tronzen quan quedan anisolatos p. ex. quan en tirando la madera y se tallan os altros árbols d'arredol. En a silbicultura tradizional de l'Alto Aragón esto se miraba de pribar quitando-los-ie toz en corrols, ta que no i quedesen eixemplars anisolatos.
Pueden creixer dica fer 30 metros d'altaria, gosando creixer dica 6 metros en os primers 10 anyos de vida. A suya forma ye piramidal quan son chovens, pero se torna irregular en os eixemplars viellos. As [[fuella]]s (agullas) son simples, naixendo.-ie de dos en dos, més curtas que no en altras especies de ''[[Pinus]]'', d'entre 3 y 7&nbsp;cm de lonchitut. Creixen bien anisolatos, pero en as selvas siempre puyan escando la luz, per lo que gosan deformar-se manifestando piroleras chiquetas en alto de tot d'un tranco finet que s'enfila bien alto; ixo fa que muitos eixemplars d'estes mas chovens se troncen quan quedan anisolatos p. ex. quan en tirando la madera y se tallan os altros árbols d'arredol. En a silvicultura tradicional de l'Alto Aragón esto se miraba de privar quitando-los-ie totz en corrols, ta que no i quedesen eixemplars anisolatos.


=== Imachens ===
=== Imachens ===
Linia 25: Linia 24:
Imachen:Pinus sylvestris Nethybridge.jpg
Imachen:Pinus sylvestris Nethybridge.jpg
Imachen:Pinus flos.jpg|Flors.
Imachen:Pinus flos.jpg|Flors.
Imachen:Pinus sylvestris branch.jpg|[[Branca]] con [[estrobilo|piñas]].
Imachen:Pinus sylvestris branch.jpg|[[Branca]] con [[estrobilo|pinyas]].
Imachen:PinusSylvestrisBole.jpg|Crosta
Imachen:PinusSylvestrisBole.jpg|Crosta
Imachen:Pinus sylvestris Molveno.jpg|Pin anisolato.
Imachen:Pinus sylvestris Molveno.jpg|Pin anisolato.
Imachen:Seed pinus sylvestris 1 beentree.jpg|Simients.
Imachen:Seed pinus sylvestris 1 beentree.jpg|Simients.
Imachen:Witch's broom on a pine.jpg|[[Niedo de bruixas]] (estrutura patolochica) d'una [[rama]].
Imachen:Witch's broom on a pine.jpg|[[Niedo de bruixas]] (estructura patolochica) d'una [[rama]].
</gallery>
</gallery>



Versión d'o 10:56 14 chul 2011

Pinus sylvestris

Pin royo (Pinus sylvestris)
Dominio: Eukaryota
Reino: Plantae
División: Pinophyta
Clase: Pinopsida
Orden: Pinales
Familia: Pinaceae
Chenero: Pinus
Especie: P.sylvestris
Pinus sylvestris
L., 1758

Mapa d'a distribución d'o pin royo en Eurasia.

O pin royo u pin roi (Pinus sylvestris (L., 1758)), ye un árbol de fuella perén d'o chenero Pinus, en a familia Pinaceae, amplament distribuito per Europa y Asia. En a Peninsula Iberica se troba en os pisos oromediterranio y montano d'as montanyas, per tener preferencia per os puestos de clima frido. En Aragón, ye la especie de pin dominadera en os Perineus. O nombre popular, cheneral per tot Aragón, demana d'a color royisca d'a suya crosta.

Pueden creixer dica fer 30 metros d'altaria, gosando creixer dica 6 metros en os primers 10 anyos de vida. A suya forma ye piramidal quan son chovens, pero se torna irregular en os eixemplars viellos. As fuellas (agullas) son simples, naixendo.-ie de dos en dos, més curtas que no en altras especies de Pinus, d'entre 3 y 7 cm de lonchitut. Creixen bien anisolatos, pero en as selvas siempre puyan escando la luz, per lo que gosan deformar-se manifestando piroleras chiquetas en alto de tot d'un tranco finet que s'enfila bien alto; ixo fa que muitos eixemplars d'estes mas chovens se troncen quan quedan anisolatos p. ex. quan en tirando la madera y se tallan os altros árbols d'arredol. En a silvicultura tradicional de l'Alto Aragón esto se miraba de privar quitando-los-ie totz en corrols, ta que no i quedesen eixemplars anisolatos.

Imachens

Enrastres externos