Baixo Campo

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Baixo Campo
Baix Camp
Comarca de Catalunya
Escut del Baix Camp.svg
Anvista d'o Baixo Campo dende as montanyas de Prades
Anvista d'o Baixo Campo dende as montanyas de Prades.
Capital
 •Municipios
Reus
14
Entidat
 •País
 •Provincia
Comarca
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Tarragona
Superficie
 •Total

697,07 km²
Población
 •Total
 •Densidat
 (2005)
167.889 hab.
240,85 hab./km²
Baixo Campo en Catalunya
Mapa de situación en Catalunya
www.baixcamp.altanet.org

O Baixo Campo (Baix Camp en catalán) ye una comarca de Catalunya, una d'as tres que formaban l'antigo Campo de Tarragona. Muga a l'este con a mar Mediterrania, a l'ueste con o Priorato y Ribera d'Ebro, a lo norte con a Cuenca de Barberán y a lo nordeste con l'Alto Campo y o Tarragonés

Cheografía y medio fisico[editar | editar código]

O Baixo Campo tien una superficie de 697,07 km² en a que viven más de 150.000 habitants entre os suyos 14 municipios, estando Reus a suya capital y prencipal centro d'actividat comercial. A comarca s'estendilla dende a mar Mediterrania, a on se troba atro d'os prencipals centros comercials y toristicos, Cambrils, dica las sierras de Prades, Pratdip, la Llabería y l'Argentera en a parti interior d'a comarca.

O clima ye suau mediterranio, encara que tien influencias d'a plana, más que más en hibierno, habendo-ie bel nevazo de quan en vez. Con tot y con ixo a temperatura meyana ye de 15,5 °C en Cambrils, de 16,5 °C en Reus y una mica más baixa en as montanyas interiors de Prades, 12 °C.

Son tipicos en hibierno y agüerro lo "Seré" (aire de ponient, xuto y cerenyo) u o "Mestral" (cierzo que baixa por a val de l'Ebro) y en verano a "Marinada" (aire que bufa d'a mar ta la tierra). A estación de l'anyo con más plevias ye l'agüerro, con un 40% d'as precipitacions anyals y dimpués a primavera con un 30%.

Economía[editar | editar código]

Os prencipals cautivos agricolas d'a comarca son as avellaneras (D.O. Avillana de Reus), a vinya (D.O. Vin de Tarragona) y as oliveras (D.O. aceite d'oliva de Siurana). Os cautivos de regano no son tradicionals anque s'han feito más populars en as zagueras decadas con a creyación d'o entibo de Riudecanyes.

D'atra man tamién son importants l'avicultura con belas dos mil explotacions y a pesca más que más en os puertos de Cambrils y l'Hospitalet de l'Infant. Amás istos lugars, en estar costers, son os prencipals centros toristicos d'a comarca.

Demografía[editar | editar código]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
1.655 2.028 2.520 12.677 39.234 58.763 58.487 61.637 58.061
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
55.985 60.410 61.342 60.657 63.213 68.963 92.874 119.564 131.568
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
133.091 137.433 140.540 140.217 143.462 150.762 161.090 173.539 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
- - - - - - - - -
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito



Municipios d'a comarca d'o Baixo Campo
L'Albiol | L'Aleixar | Alforja | Almoster | Arbolí | L'Argentera | Les Borges del Camp | Botarell | Cambrils | Capafonts | Castellvell del Camp | Colldejou | Duesaigües | La Febró | Maspujols | Montbrió del Camp | Mont-roig del Camp | Prades | Pratdip | Reus | Riudecanyes | Riudecols | Riudoms | La Selva del Camp | Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant | Vilanova d'Escornalbou | Vilaplana | Vinyols i els Arcs


 
Comarcas de Catalunya
Bandera de Catalunya
Alto Campo | Alto Empordán | Alto Penedés | Alto Urchel | Alta Ribagorza | Anoya | Baches | Baixo Campo | Baixo Ebro | Baixo Empordán | Baixo Llobregat | Baixo Penedés | Baixa Cerdanya | Barcelonés | Berguedá | Cuenca de Barberán | Chironés | Garraf | Garrigas | Garrocha | Maresme | Montsiá | Noguera | Osona | Pallars Chusán | Pallars Sobirán | Plan d'o Estanyo | Plan d'Urchel | Priorato | Ribera d'Ebro | Ripollés | Segarra | Segrián | Selva | Solsonés | Tarragonés | Tierra Alta | Urchel | Val d'Arán | Vallés Occidental | Vallés Oriental