Longaria

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Imachen d'a barra de platino-iridio emplegata como patrón d'o metro entre 1889 y 1960.

A longaria ye a dimensión que corresponde a la largaria d'un obchecto u cosa.[1] A longaria d'un obchecto ye a distancia entre os suyos estremos, a suya extensión linial mesurata de prencipio a fin. En o luengache común gosa esferenciar-se entre altaria quan nos referimos a una longaria vertical y amplaria quan se parla d'una longaria horizontal; en iste sentito tamién s'emplega o termin largaria.[2] En fisica y en incheniería, a parola longaria ye sinonimo de "distancia", y gosa emplegar-se o simbolo l u L ta representar-la.

A longaria ye considerata asobén como una d'as magnitutz fisicas fundamentals, encara que no puet ser definida en termins d'atras magnitutz mesurables. Manimenos a longaria no ye una propiedat intrinseca de dengún obchecto ya que, seguntes a teoría especial d'a relatividat (Albert Einstein, 1905) dos observadors poderban mesurar o mesmo obchecto y obtener resultatos diferents.

A longaria ye una mesura d'una dimensión, mientres l'aria ye una mesura de dos dimensions (longaria quadrata) y o volumen ye una mesura de tres dimensions (longaria cubica). En muitos sistemas de mesura la longaria ye una unidat fundamental, d'a que en derivan atras.[3]

Referencias[editar | editar código]

  1. (ca) Longitud Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalansor
  2. (ca) Longitud A. M. Alcover i F. de B. Moll Diccionari català-valencià-balear (DCVB), Editorial Moll
  3. Por eixemplo, lo volumen se mesura con una unidat derivata d'a longaria: o litro, correspondient a un cubo de 10x10x10 cm (1 dm cubico). Se veiga Sistema Internacional d'Unitats (SI), Física Bàsica