Fiemo

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Fiemo.

O fiemo (pron. /fjémo/ ~ [fjæmo]) ye lo conchunto d'es excrementos animals emplegatos en a fertilización d'es cautivos agricolas. A sobén, a més d'es excrementos, tamién se bi incluye restas de palla, alfalz, cazcarrias y altros materials d'es leitos d'as bestias que han estau replegatos en escobar o local. O puesto a on se disposa lo fiemo ta que madure ye clamato femero u femera.

Os excrementos més emplegatos son os de uella, craba, u gallina, y as bonyas as de vaca u caballo. As d'es tocins gosan dechenerar-se ta formas liquidas que son clamadas purins y que han d'estar tractadas antis no sían usadas per a suya acideza quimica.

Existiba l'oficio tradicional de fematero, qui replegaba fiemo, en os lugars que viviban sobretot de l'agricultura, en especial d'os reganos. Caro Baroja en da notorio en a suya obra etnografica. En Alcanyiz i heba un fematero dica os anyos 50.

Con es fertilizants quimicos, o fiemo yera desplazato de l'agricultura regular, pero actualment l'agricultura ecolochica ye recuperando-lo no només per que aporta nutrients ta lo suelo sique antimás incrementa o numbro de microorganismos en a tierra.

A parola fiemo ye una d'as que més significativament han quedato afixadas también en o castellán d'Aragón, amostrando o significativo sustrato aragonés que iste tien.