Prunus dulcis

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Almendrera

Prunus dulcis

Clasificación scientifica

Dominio:	Eukaryota
Reino:	Plantae
División:	Magnoliophyta
Clase:	Magnoliopsida
Orden:	Rosales
Familia:	Rosaceae
Subfamilia:	Prunoideae
Chenero:	Prunus
Subchenero:	Amygdalus
Especie:	P. dulcis

Nomenclatura binominal

Prunus dulcis

Mill. et D.A.Webb

L'almendrera^[1] (Prunus dulcis (Mill. et D.A.Webb)) ye un árbol caducifolio que puet fer enta 10 metros d'altaria, con o tronco liso, verde u marronoso cuan ye choven, que se torna griso u mes fusco y sulcato cuan se fa viello. As fuellas son simples, con es cantos u ripas dentatos, con flors individuals u fendo grupez de 2 a 4, con estructura pentamera, de color blanca u rosadeta seguntes qué variedat, y 3–5 cm de diametro. A fruita que fa no ye si que l'almendra, clasicament una drupa de 3–5 cm de lonchitut, con l'exocarpo y o mesocarpo bastos y fibrosos, y l'endocarpo bien duro. A forma regular de l'almendra a l'árbol ye oblonga u elipsoidal, de color verda y tomentosa, que se torna mes fusca en ixucar-se (per l'agüerro, 9 meses dimpués de fer as flors).

L'almendrera ye un árbol cautivato tipicament en climas calidos, como en a cuenca mediterrania, per a conoixida tendencia a floreixer bien temprano que tien, a cual cosa a sobén li causa la chelata (y consecuent perduga) d'as flors. En l'Alto Aragón se'n diz que només que uno de cada cuatro anyos fan bueno istes frutals. Manimenos, per a grandiza cantidat d'almendras que produz os anyos que fa bueno, diz que compensa per toz os que no ne fa garra, pos efectivament as anyadas de buena cullita en naixen a ran d'os 10 u 15 kg d'istas simients per árbol adulto, simients que cal remarcar-ne o poder calorico que tienen, y d'ixa razón que, d'antigos, fuesen tan importants en a dieta.

As venas d'istes árbols se fan fundas y n'ixan augua d'es terrenos mes xucos sines de guaire problema, razón per a cual se gosaba a plantar-los en terrenos de secano y marguins a on que altras especies heban de tener complicacions ta subsistir. A plantada de l'almendrera ye complicada, pos encara que naixen a escape d'as almendras sembratas, as variedaz bien productivas son tamién, de regular, as mes sensibles y deficultosas de fer escapar en terrenos duros. Ta solventar-lo, se gosan a plantar en a tierra os piez d'una variedat mes borde, ta que s'envenen en a tierra, y cuan son medratas, se-les mete corte, y se-bi empeltran as partis aerias d'a variedat quiesta. L'empeltre de l'almendrera ye de tot emplegato con altras especies de frutiers, especialment con especies d'o mesmo chenero Prunus, pos asinas se fa proveito d'a capacidat d'os piez d'esta ta fer vivir as partis superior d'altros arbols en suelos difícils.