Prunus dulcis

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Almendrera
Urueña almendro1 lou.jpg
Prunus dulcis
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Plantae
División: Magnoliophyta
Clase: Magnoliopsida
Orden: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Prunoideae
Chenero: Prunus
Subchenero: Amygdalus
Especie: P. dulcis
Nomenclatura binominal
Prunus dulcis
Mill. et D.A.Webb

L'almendrera (Prunus dulcis (Mill. et D.A.Webb)) ye un árbol caducifolio que puet fer enta 10 metros d'altaria, con o tronco liso, verde u marronoso quan ye choven, que se torna griso u mes fusco y sulcato quan se fa viello. As fuellas son simples, con es cantos u ripas dentatos, con flors individuals u fendo grupetz de 2 a 4, con estructura pentamera, de color blanca u rosadeta seguntes qué variedat, y 3–5 cm de diametro. A fruita que fa no ye si que l'almendra, clasicament una drupa de 3–5 cm de lonchitut, con l'exocarpo y o mesocarpo bastos y fibrosos, y l'endocarpo bien duro. A forma regular de l'almendra a l'árbol ye oblonga u elipsoidal, de color verda y tomentosa, que se torna mes fusca en ixucar-se (per l'agüerro, 9 meses dimpués de fer as flors).

L'almendrera ye un árbol cautivato tipicament en climas calidos, como en a cuenca mediterrania, per a conoixida tendencia a floreixer bien temprano que tien, a qual cosa a sobent li causa la chelata (y conseqüent perduga) d'as flors. En l'Alto Aragón se'n diz que només que uno de cada quatro anyos fan bueno istes frutals. Manimenos, per a grandiza cantidat d'almendras que produz os anyos que fa bueno, diz que compensa per totz os que no ne fa garra, pos efectivament as anyadas de buena cullita en naixen a ran d'os 10 u 15 kg d'istas simients per árbol adulto, simients que cal remarcar-ne o poder calorico que tienen, y d'ixa razón que, d'antigos, fuesen tan importants en a dieta.

Almendras, con pela y pelatas.

As venas d'istes árbols se fan fundas y n'ixan augua d'es terrenos més xucos sines de guaire problema, razón per a qual se gosaba a plantar-los en terrenos de secán y marguins a on que altras especies heban de tener complicacions ta subsistir. A plantada de l'almendrera ye complicada, pos encara que naixen a escape d'as almendras sembratas, as variedatz bien productivas son tamién, de regular, as més sensibles y deficultosas de fer escapar en terrenos duros. Ta solventar-lo, se gosan a plantar en a tierra os pietz d'una variedat mes borde, ta que s'envenen en a tierra, y quan son medratas, se-les mete corte, y se-bi empeltran as partis aerias d'a variedat quiesta. L'empeltre de l'almendrera ye de tot emplegato con altras especies de frutiers, especialment con especies d'o mesmo chenero Prunus, pos asinas se fa proveito d'a capacidat d'os pietz d'esta ta fer vivir as partis superior d'altros arbols en suelos difícils.

Vinclos externos[editar | editar código]