Seu d'Urchel
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Seu d'Urchel | ||
Municipio de Catalunya | ||
| ||
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya Catalunya Leida Alto Urchel | |
Superficie | 15,44 km² | |
Población • Total |
12 568 hab. (2013) | |
Altaria • Meyana |
691 m. | |
Distancia • 107 km |
enta Leida | |
Alcalde | Francesc Viaplana i Manresa | |
Codigo postal | 25700 | |
Chentilicio | urgellenc / urgellenca (en catalán) | |
Ríos | Segre y Valira | |
Coordenadas | ||
Web oficial |
Seu d'Urchel y popularment en as redoladas conoixita como La Seu (en catalán La Seu d'Urgell, en castellano Seo de Urgel) ye un municipio catalán situato en a provincia de Leida, capital d'a comarca de l'Alto Urchel, d'o partiu chudicial de Seu d'Urchel y d'a diocesi d'Urchel.
A suya población ye de 12.533 habitants (2006), en una superficie de 15,44 km² con una densidat de población de 811,72 hab/km².
Cheografía
[editar | modificar o codigo]A localidat de Seu d'Urchel ye situata a 691 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 107 km d'a ciudat de Leida, capital d'a suya provincia.
Mugas
[editar | modificar o codigo]O termin municipal de Seu d'Urchel muga a o norte con Les Valls de Valira; a o nord-este con Estamariu; a o sudeste con Alàs i Cerc; a o sud con Ribera d'Urgellet; y a l'ueste con Montferrer i Castellbò.
Les Valls de Valira | Estamariu | |
Montferrer i Castellbò | ||
Ribera d'Urgellet | Alàs i Cerc |
Demografía
[editar | modificar o codigo]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito |
Administración
[editar | modificar o codigo]Reparto de concellers
[editar | modificar o codigo]Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 |
Partit dels Socialistes de Catalunya | 6 | |||||||
Convergència i Unió | 5 | |||||||
ERC | 4 | |||||||
Iniciativa per Catalunya | 1 | |||||||
Partido Popular | 1 | |||||||
Total | 17 |
Alcaldes
[editar | modificar o codigo]Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1979–1983 | Amadeu Gallart i Sort | Progrés del Pirineu |
1983–1987 | Joan Ganyet i Solé | Inicitiva per Catalunya |
1987–1991 | Joan Ganyet i Solé | Inicitiva per Catalunya |
1991–1995 | Joan Ganyet i Solé | Inicitiva per Catalunya |
1995–1999 | Joan Ganyet i Solé | Inicitiva per Catalunya |
1999–2003 | Joan Ganyet i Solé | Inicitiva per Catalunya |
2003–2007 | Jordi Ausàs i Coll | Esquerra Republicana de Catalunya |
2007–2008 | Jordi Ausàs i Coll | Esquerra Republicana de Catalunya |
2008–2011 | Albert Batalla i Siscart | Convergència i Unió |
Molimentos
[editar | modificar o codigo]- Seu de Santa María d'Urchel, una seu bispal d'o sieglo XII en estilo romanico.[1]
- Ilesia de Sant Miguel de Seu d'Urchel, una ilesia d'o sieglo XI en estilo romanico adedicada hue a Sant Miguel arcánchel, encara que orichinalment estió consagrada a Sant Per apóstol.[2]
Esporte
[editar | modificar o codigo]La Seu ye un puesto muito ligado a l'augua per lo paso d'o río Segre per lo meyo d'a población y la unión con o Valira un poquet mas abaixo, y tamién con os esportes d'hibierno per a suya cercanía con o Pireneu. Cal destacar as instalacions, entidaz esportivas y interpresas que ofreixen actividaz relacionadas con o meyo acuatico como rafting, hidrotrineo, canoas y kayaks.
Entre os suyos clubs esportivos no relacionaus con l'augua u con os esportes d'hibiernos cal destacar l'equipo de baloncesto femenín Agrupacio Esportiva Sedis Basquet que chuga en a Primera División Femenina de Baloncesto.
Instalaciones esportivas
[editar | modificar o codigo]Entre as instalacions esportivas destaca o Parque Olimpico d'o Segre, feito como una canal paralela a o río Segre, acondicionau pa piraguismo, y construyiu orichinalment pa la celebración de competicions esportivas. En l'actualidat tamién tiene un uso recreativo y ye un reclamo turistico pa qui quiera realizar actividaz acuaticas y de BTT.
Competicions esportivas
[editar | modificar o codigo]La Seu estió subsiede olimpica en os Chuegos Olimpicos de Barcelona 1992 albergando as competicions de piragüismo en a modalidat de slalom, en as nuevas instalacions creyadas pa ixo y que en a actualidat son d'as millors d'o país, albergando competicions nacionals, estatals y internacionals.
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.100.
- ↑ (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.102.
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]- Se veigan as imáchens de Commons sobre Seu d'Urchel.
- Pachina web municipal.
- Pachina web d'o Departamento de Turismo d'a Seu d'Urchel.
Municipios d'a comarca de l'Alto Urchel | |
---|---|
Alàs i Cerc | Arsèguel | Bassella | Cabó | Cava | Coll de Nargó | Estamariu | Fígols i Alinyà | Josa i Tuixén | Montferrer i Castellbò | Oliana | Organyà | Peramola | el Pont de Bar | Ribera d'Urgellet | Seu d'Urchel | les Valls d'Aguilar | les Valls de Valira | la Vansa i Fórnols |