Fuent
Apariencia

Una fuent[1][nota 1] u font[1] (d'o latín < fons) ye a on que sale l'augua d'a tierra u entre as rocas; puet estar perén u temporal. S'orichina en a filtración d'augua de pluya u nieu que penetra en un aria y sale en atra de menor altaria, a on l'augua no ye confinada por materials impermiables. Estas surchencias son abundants en os terrens karsticos.
Cuan baixa lo livel freatico una fuent puede secar-se (en chistabín ixecar-se),[2] d'astí los toponimos recurrents Fuent Seca.
Toponimos con fuents
[editar | modificar o codigo]- Fuent Buena.
- Fuents d'Ayódar.
- Fuent d'el Berro.
- Fuent d'el Buei.
- Fuent d'el Cepo.
- Fuent de Campo.
- Fuent de la Peniella.
- Fuent de Xalón.
- Fuent Frida.
- Fuent la Reina.
- Fuent Pudia.
- Fuent Santa.
- Fuent Seca.
- Fuents Calients.
- Fuents Claras.
- Fuents d'Ebro.
- Fuents de Rubielos.
- Fuents de Xiloca.
En toponimia la palabra chenerica fuent puede achuntar-se con lo sintagma vinient u l'adchectivo y monoftongar en -o-, u mesmo convertir-se en a: Fontfría,[3] Fontcalent,[3] Fantova, Fontseca.
Notas
[editar | modificar o codigo]- ↑ Con as variants fuande y fuante
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ 1,0 1,1 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
- ↑ (es) BLAS GABARDA, Fernando y ROMANOS HERNANDO, Fernando, Diccionario Aragonés: Chistabín-Castellano; Gara d'Edizions. Zaragoza, 2008. ISBN978-84-8094-061-0 p 334.
- ↑ 3,0 3,1 (es) Chabier Tomás Arias: El aragonés del Biello Sobrarbe. Instituto de Estudios Altoaragoneses. (1999), p 78.