Diferencia entre revisiones de «Barcelona»
m r2.7.2+) (Robot Adhibito: chy:Barcelona |
m r2.7.3) (Robot Adhibito: diq:Barselona |
||
| Linia 244: | Linia 244: | ||
[[da:Barcelona]] |
[[da:Barcelona]] |
||
[[de:Barcelona]] |
[[de:Barcelona]] |
||
[[diq:Barselona]] |
|||
[[dsb:Barcelona]] |
[[dsb:Barcelona]] |
||
[[el:Βαρκελώνη]] |
[[el:Βαρκελώνη]] |
||
Versión d'o 18:05 20 oct 2012
- Iste articlo ye sobre a ciudat catalana de Barcelona. Ta la ciudat venezolana se veiga Barcelona (Venezuela).
Barcelona (en catalán y castellán Barcelona) ye una ciudat espanyola, capital de Catalunya, d'a provincia de Barcelona y d'a comarca d'o Barcelonés. Ye situada chunto a la mar Mediterrania, a unos 160 km de distancia a lo sud d'os Pireneus y d'a muga con Francia, en una planeta mugant a l'este por a mar, a l'ueste por a ralla litoral (Sarra de Collserola), a lo sud por o río Llobregat y a lo norte por o río Besòs.
Tien una población de 1.505.000 habitants en o suyo termin municipal y de 5.117.000 en toda a provincia. Barcelona y a suya aria metropolitana forman o segundo nuclio economico y de población mas important d'Espanya, en l'actualidat licherament por dezaga de Madrit; buena parti d'a historia d'o país en as zagueras doscientas anyadas ye sinyalato por a rivalidat entre as dos ciudatz y a suya batalla por a supremacía en a industria, o comercio, a cultura y a politica.
Demografía
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
O censo de 1787 encorpora Vallbona; en 1860, a Barceloneta; en 1897, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants y Vallvidrera; en 1904, Horta; y en 1930, Sarrià que d'antis mas (en 1920) ya heba encorporato parte de Santa Creu d'Olorda. Os datos anterios son a suma d'os antigos municipios.
Cheografia
Vicos
Administración
Reparto de concellers
| Partito | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
| Convergència i Unió | 17 | 16 | 13 | 10 | 9 | 12 | 14[2] | ||
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 21 | 20 | 16 | 20 | 15 | 14 | 11 | ||
| Partido Popular | 3 | 4 | 7 | 6 | 7 | 7 | 9 | ||
| Iniciativa per Catalunya | 2 | 3 | 3 | 2 | 5[3] | 4 | 5 | ||
| Esquerra Republicana de Catalunya | 0 | 0 | 2 | 3 | 5[4] | 4 | 2[5] | ||
| Total | 43 | 43 | 41 | 41 | 41 | 41 | 41 | ||
Alcaldes
Localidatz achirmanatas
Dublín (Irlanda).
Buenos Aires (Archentina).- 1983:
Montpeller (Occitania). - 1985:
São Paulo (Brasil).
Esporte
A oferta esportiva ye muit variata pero destacan clubs poliesportivos como o FC Barcelona, o RCD Espanyol de Barcelona o Club Natació Barcelona, o Club Natació Montjuic, y o Club Esportiu Laietà con muitos milers de socios, amás d'atros que nomás partecipan en un esporte como AA Catalunya en atletismo.
Atletismo
L'atletismo ye representato en Barcelona por 14 clubs federatos en a Federación Catalana d'Atletismo (FC Barcelona, Club Atlètic Blanc i Blau, Agrupació Atletica Catalunya, Asociació Esportiva d'Atletes Veterans, Club Atletismo Bikila Barcelona, Club Atletismo Running, Club d'Atletisme Canaletes, Club Atletisme Nou Barris, Barcelona Atletisme, Club Esportiu Mediterrani, Club Esportiu Universitari, Club Natació Barcelona, Club Natació Montjuic, Domingo Catalán Fondistas Club). Antimás tien muitas cursas populars entre las que destacan a Media Maratón de Barcelona, a Maratón de Barcelona, a Jean Bouin y a Cursa d'El Corte Inglés.
Instalacions esportivas
As instalacions esportives mes destacatas son o Estadio Olimpico de Montjuïc, o Palacio Sant Jordi, as piscinas Picornell, o Camp Nou d'o FC Barcelona, o Palacio d'a Chelo de Barcelona, y o complexo esporitvo de Can Dragò.
En Barcelona se celebroron en 1992 os XXV Chuegos Olimpicos d'a era moderna.
Se veiga tamién
Vinclos externos
Se veigan as imáchens de Commons sobre Barcelona.- (ca) Pachina web oficial de l'Achuntamiento de Barcelona.
Referencias
- ↑ Datos Eleccions MIR
- ↑ (ca) El TC pren a CiU l'últim regidor de Barcelona i l'assigna al PP, en o diario Ara.
- ↑ En coalición como ICV-Esquerra Alternativa-EPM.
- ↑ Como Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal.
- ↑ Como Unitat per Barcelona en coalición con atros grupos sobiranistas.
| Municipios d'a comarca d'o Barcelonés | |
|---|---|
| Badalona | Barcelona | L'Hospitalet de Llobregat | Sant Adrià de Besòs | Santa Coloma de Gramenet |