Diocesi de Segorb-Albarrazín
| Diocesi de Segorb-Albarrazín Dioecesis Segorbicensis-Albarracinensis | |
|---|---|
| Diocesi d'Aragón y o País Valencián | |
| Capital | Segorb y Albarrazín |
| Entidat • Provincia |
Diocesi Zaragoza |
| Seu bispal | Seu Basilica de Segorb Seu d'o Salvador |
| Fundación | 18 de marzo de 1259 |
| Desaparición | 1577 |
La Diocesi de Segorb-Albarrazín u lo Bispato de Segorb-Albarrazín estió una antiga diocesi que i habió en territorios de lo sudueste y interior de las provincias de Castellón y Valencia (Comarcas churras). En la suya existencia y historia han influito muito problemas d'influyencia entre Toledo y Zaragoza, y entre Castiella y Aragón.
Quan los cristians aragoneses conquieren Segorb y atros lugars de las Comarcas churras, Inocencio IV dio bula (12 d'abril de 1247) acomandando la churisdición eclesiastica d'ixos territorios a lo bispe d'Albarrazín, y o 18 de marzo de 1259 lo Papa Aleixandre IV decretó la unión de las ilesias de Segorb y Albarrazín, mantenindo-se esta unión dica que Gregorio XIII en 1577 las torna a deseparar, esdevenindo diocesis independients de tot la Diocesi de Segorb y la Diocesi d'Albarrazín.
Curiosidatz[editar | modificar o codigo]
Las mugas d'a diocesi de Segorb-Albarrazín con la diocesi de Tortosa y en menor mesura con l'archidiocesi de Valencia estioron un d'os factors que determinoron la muga de l'aragonés y lo catalán en lo Reino de Valencia y, con la perduga de l'aragonés, la muga de lo castellán y lo catalán. Esto se vei muito vien en a Sierra d'Espadán.
En l'Alto Palancia en a Edat Meya, os bispes de Segorb, enemigos d'o bispe de Valencia, estimulaban a los aragoneses pa que repoblasen a zona. Os churatos de Segorb feban servir l'aragonés y o catalán en lurs escritos.
Bibliografía[editar | modificar o codigo]
- Emili Casanova: La fontera lingüística castellano-catalana en el País Valenciano. Revista de Filología Románica Vol 18, (2001) 213-260.