Diocesi de Segorb-Albarrazín

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Diocesi de Segorb-Albarrazín
Dioecesis Segorbicensis-Albarracinensis
Diocesi d'Aragón y o País Valencián
Capital Segorb y Albarrazín
Entidat
 • Provincia
Diocesi
Zaragoza
Seu bispal Seu Basilica de Segorb
Seu d'o Salvador
Fundación 18 de marzo de 1259
Desaparición 1577

La Diocesi de Segorb-Albarrazín u lo Bispato de Segorb-Albarrazín estió una antiga diocesi que i habió en territorios de lo sudueste y interior de las provincias de Castellón y Valencia (Comarcas churras). En la suya existencia y historia han influito muito problemas d'influyencia entre Toledo y Zaragoza, y entre Castiella y Aragón.

Quan los cristians aragoneses conquieren Segorb y atros lugars de las Comarcas churras, Inocencio IV dio bula (12 d'abril de 1247) acomandando la churisdición eclesiastica d'ixos territorios a lo bispe d'Albarrazín, y o 18 de marzo de 1259 lo Papa Aleixandre IV decretó la unión de las ilesias de Segorb y Albarrazín, mantenindo-se esta unión dica que Gregorio XIII en 1577 las torna a deseparar, esdevenindo diocesis independients de tot la Diocesi de Segorb y la Diocesi d'Albarrazín.

Curiosidatz[editar | editar código]

Las mugas d'a diocesi de Segorb-Albarrazín con la diocesi de Tortosa y en menor mesura con l'archidiocesi de Valencia estioron un d'os factors que determinoron la muga de l'aragonés y lo catalán en lo Reino de Valencia y, con la perduga de l'aragonés, la muga de lo castellán y lo catalán. Esto se vei muito vien en a Sierra d'Espadán.

En l'Alto Palancia en a Edat Meya, os bispes de Segorb, enemigos d'o bispe de Valencia, estimulaban a los aragoneses pa que repoblasen a zona. Os churatos de Segorb feban servir l'aragonés y o catalán en lurs escritos.

Bibliografía[editar | editar código]