Diocesi de Segorb
| Diocesi de Segorb Dioecesis Segorbicensis | |
|---|---|
| Diocesi d'o País Valencián | |
 Diocesi de Segorb | |
| Capital | Segorb |
| Entidat • Provincia |
Diocesi Valencia |
| Seu bispal | Seu Basilica de Segorb |
| Fundación | 1577 |
| Desaparición | 1960 |
A Diocesi de Segorb estió una diocesi d'as comarcas churras (Reino de Valencia) que existió dende l'anyo 1577 dica l'anyo 1960.
Historia[editar | modificar o codigo]
Gregorio XIII, a instancias de Felipe I d'Aragón, prenió a decisión de partir en dos a Diocesi de Segorb-Albarrazín y en a Bula publicata en 1577 alegaba as razons:
- Segorb perteneixeba a lo Reino de Valencia y Albarrazín a lo Reino d'Aragón.
- Totz os calonches residiban en Segorb.
- O culto en Albarrazín yera abandonato por aber-ie muita población morisca.
Tamién aproveitaba a vacant de l'arcebispe de Zaragoza y a d'o bispe de Segorb-Albarrazín.
A orden fue bien acollita en Albarrazín, pero no en Segorb, que retrasó a deseparación 20 anyatas. O nuevo bispe d'Albarrazín fue proclamato sufraganio de Zaragoza y o bispe de Segorb fue proclamato sufraganio de Valencia.
En a decada de 1950 bi heba intencions d'adecuar as mugas eclesiasticas a las mugas provincials. O Decreto d'a Sagrata Congregación Consistorial De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis, de 31 de mayo de 1960, sacaba d'o territorio d'a Diocesi de Segorb as parroquias y iglesias filials perteneixients a la provincia de Valencia, que fueron adhibitas a l'Archidiocesi de Valencia. D'a mesma traza a Diocesi de Tortosa perdeba as parroquias y ilesias filials d'os Arciprestatos de Nules, Villa-reyal, Castellón de la Plana, Lucena y Albocázar. O mesmo se desvinió con a parroquia de Bechín, que yera un enclau d'a Diocesi de Teruel dica 1956.
Dimpués que Castellón de la Plana y atras localidatz fuesen adhibitas a la Diocesi de Segorb a Bula d'o 24 de chunio de 1960, de Chuan XXIII, decretaba anyador a la diocesi de Segorb o títol de Castellón, y tanto o Bispe como a Diocesi tendrían a doble denominación de Segorb-Castellón. Segorb conservaba a dignidat de Seu Bispal y puyaban de categoría a Colechiata de Santa María de Castellón, que esdevinió concatedral.