Ursus spelaeus

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Ursus spelaeus
Ursus spelaeus Sergiodlarosa.jpg
Reconstrucción d'un Ursus spelaeus
Estato de conservación
Status iucn2.3 EX.svg
Extinguito de tiempos preistoricos.
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Mammalia
Orden: Carnivora
Familia: Ursidae
Chenero: Ursus
Especie: U. spelaeus
Nomenclatura binominal
Ursus spelaeus
Rosenmüller, 1794

Ursus spelaeus (Rosenmüller, 1794), que en as luengas latinas á sobén se refiere como «onso d'as espelungas» u «d'as esplucas/esplugas», ye una especie d'ursido extincta que habitaba en Europa y en o norueste d'Asia en o pleistocén, dica que desapareixió en o curso d'o Würm IV (zaguer estadial d'a zaguera glaciación), y o principio de lholocén. O suyo nombre popular dimana de lo gran numer de restas fósils y subfósils que se'n ha gosato trobar en o interior d'esplugas y cavidatz naturals, substancialment més alto que no es de garra altra especie d'ursido, dato que ha feito pensar á bells investigadors que ixo pueda deber-se á que istes animals i pasasen més tiempos d'el que ye normal en os demés onsos.

Ista especie d'onso teneba una mida más gran que no la que tienen os onsos pardos actuals, arribando dica á pesar 440 Kg, que ixo ye dica un tercio més de como pesan os masclos d'as poblacions europeas d'onso pardo. Tamién, mesa en comparanza con a forma corporal d'os onsos que se conoixen popularment en l'actualidat, teneba las patas de debant prou millor desarrolladas que no as zagueras, posiblement adotando á os exemplars d'U. spelaeus d'una forma de caminar caracteristica en vida. Á demés, as dients caninas se gosan trobar bien desarrolladas como en totz os onsos, pero cal destacar l'aspecto aplanato y reblato d'os molars y premolars que fan d'ir que ista especie podese alimentar-se de més cantidat de produeitos vechetals y menos carne que as altras especies d'onsos.

Desciende d'Ursuns deningeri producindo-se o transito entre as dos especies enta a fin d'o pleistocén meyo. As formas tipicas son propias d'o principio y metat d'o Pleistocén superior (Wrüm antigo), producindo-se o suyo apocheu en Europa en o interestadial Würm I-Würm II. Estió muito abuntant en os Pireneus. S'extinguió en a mayor part d'a suya aria de distribución en o Würm IV, fa unas 12.000 anyatas BP, y se creye que pervivió més tiempo en os Urals, Caucas, Hongría y Pireneus; un cubito y un premolar calendatos con una edat de 9.460 anyatas BP en o chacimiento aziliense de Ekain (Guipuzcua) ye a suya zaguera representación conoixita en a Peninsula Iberica[1]

S'ha citato de muitos chacimientos d'os Pireneus. En l'Alto Aragón en concreto s'ha trobato en a cueva de Toro-Tracito de Tella y en la Cova dels Moros en Gabasa[1]

Imáchens[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]

  1. 1,0 1,1 Oscar Arribas. Fauna y paisaje en los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Edicions.

Vinclos externos[editar | editar código]