Varecha
(Reendrezato dende Varètja)
Ir a la navegación
Ir a la búsqueda
Varecha Varètja Barèges | |
---|---|
Localidat de Francia | |
Anvista de Varecha. | |
Estato • País |
![]() ![]() |
• Rechión | Meyodía-Pireneus |
• Departam. | Altos Pireneus |
• Districto | Districto d'Argelèrs de Gasòst |
• Cantón | Cantón de Lus e Sent Sauvaire |
Mancomunidat | Denguna |
Alcalde | Emmanuel Corret (2008-2014) |
Superficie | 45,84 km² |
Población • Total • Densidat |
(1999) 258 hab. 5,63 hab./km² |
Altaria • Meyana • Maxima • Minima |
1.250 m 3.087 m 1.070 m |
Codigo INSEE Codigo postal |
65481 65120 |
Coordenatas | 42°53’52’’N 0° 3’56’’E |
Varecha (Varètja en occitán, Barèges en francés y oficialment) ye una comuna occitana en o departamento francés d'Altos Pireneus, districto d'Argelèrs de Gasòst, cantón de Lus e Sent Sauvaire y rechión de Meyodía-Pireneus. A comuna yera parte de l'antiga provincia de Bigorra.
A suya población ye de 258 habitants (1999) en una superficie de 45,84 km², con una densidat de población de 5,63 hab/km².
Toponimia[editar | editar código]
En aragonés belsetán se diz "Varecha". Asinas en "Endizes de bocables de l'aragonés" de Josep M. Casacuberta y Joan Coromines[1] apareixe rechistrau en Bielsa o termin "barachín" como o viento provenient d'o puerto de "Barecha":
"barachín" s. m. vent provinent del port de Barecha
Demografía[editar | editar código]
| ||||||||||||||||||
Ta os censos dende 1962 dica 1999, a población legal corresponde a la población sin duplicidatz seguntes define l'INSEE. |
Administración[editar | editar código]
Alcaldes[editar | editar código]
Lechislatura | Nombre | Partito politico |
---|---|---|
2001–2008 | Jean-Claude Crampe | |
2008–2014 | Emmanuel Corret |
Referencias[editar | editar código]
- ↑ (ca) "Endizes de bocables de l'aragonés". CASACUBERTA, Josep M., y COROMINES, Joan, "Materials per a l'estudi dels parlars aragonesos. Vocabulari”, Butlletí de Dialectologia Catalana, XXIV (1936), pp. 158-183. Un total de 898 bocables replegatos en encuestas feitas en diferens lugars de l'A1to Aragón (Ansó, Echo, Bielsa, Plan y Chistén), de o Baxo Aragón (Caspe, La Puebla de Híjar) y Navarra nororiental (Liédena).