Seu

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca

Seu (u antigament tamién sied) puet estar:

  • Seu: cadiera d'un bispe u rei, (cadiera reyal).
  • Seu: categoría que teneban en a Edat Meya as villas on o rei teneba un clavero.
  • Seu: templo cristián on ye ixa cadiera, estando a ilesia principal d'una diocesi.
  • Seu apostolical: en o cristianismo catolico Santa Seu de Roma, en o cristianismo primitivo cadaguna d'as seus bispals d'as ilesias fundatas por os diferents apóstols.
  • Seu bispal: capital d'una diocesi, en sentito restrinchito ye una ilesia gran de dita seu, on ye a seu on s'asienta o bispe, pero en sentito amplo ye a ciudat on ye ixa ilesia.
  • Seu metropolitana: templo catolico que ye a ilesia principal d'una archiocesi y on ye a cadiera on s'asienta un arcebispe metropolitán. Por extensión tamién a ciudat on se troba este templo.
  • Seu patriarcal: capital d'un patriarcato, en sentito restrinchito ye una ilesia gran de dita seu, on ye a seu on s'asienta o patriarca d'una comunidat relichiosa, pero en sentito amplo ye a ciudat on ye ixa ilesia.
  • Seu titular: títol de seu que tien una diocesi que ya no existe.
  • Seu: Puesto on tien o suyo domicilio una endidat de qualsiquier naturaleza, economica, politica, deportiva, ect...
  • Seu d'o concello: en zonas como o Sobrarbe ye o lugar u aldeya on se reune o concello vecinal formato por os habitadors de bells lugars u aldeyas d'una val u parzana.

Se veiga tamién[editar | editar código]

  • Santa Seu: o vaticano y tamién a churisdicción y potestat papal.
  • Capítol d'a seu: colechio de clerigos estuitos pa aduyar a lo bispe.
  • Seu: termin ribagorzán pa nombrar os lipidos d'orichen animal u o pan de seu salato que sirve pa condimentar as trunfas.


Icono de desambigación
Ista ye una pachina de desambigación
Ixo ye, una pachina que enumera articlos diferents con o mesmo títol y aduya a endrezar-se enta lo más adequato.
Si i yes plegato traviés de bell vinclo interno erronio, por favor torna ta correchir-lo y fer que o vinclo s'endrece ta la pachina que calga.