Lavedan

De Biquipedia
Lavedan
Comarca d'Occitania
Lavedan entrance.JPG
Dentrada a Lavedan
Capital Lorda
Entidat
 •País
 •Departamento
Comarca
Flag of Occitania.svg Occitania
Altos Pireneus
Archidiaconés de Bigorre.PNG
Lavedan (azul claro) en Bigorra

Lavedan ye una comarca de Bigorra, en Gascunya. Administrativament pertaneixe a o departamento francés d'os Altos Pireneus (Occitania) y a suya localidat prencipal ye Lorda,[1] important centro de pelegrinache pa o Catolicismo.

Estió un vizcontato, o vizcontanto de Lavedan, que en estió o primer vizconte Maurión (muerto alto u baixo en 940), fillo d'o conte Lope I de Bigorra. A primitiva capital estió Castèllobon.[2]

Lavedan, que tamién se conoixe como vals d'as Gaves, ye una rechión montanyosa incluyindo siet vals ubicadas augas entalto d'a ciudat de Lorda. As vals que forman a rechión son: a val Surguèra, que incluye as comunas de Segús, Aspin, Aussen, Aumets y Biger; l'Estremo de Castèllobon, que incluye as comunas de Juncalàs, Geu, Gèr, Luganhan, Sent Criac, Ostèr, Berberust e Liàs, Ordins e Còth d'Ossan, Gèrms, Sheust, Gasòst y Ordon; l'Estremo de Salas, que incluye Argelèrs de Gasòst, Aisac e Òst, Agòs e Vidalòs, Ausons, Salas, Cèra y Gès; a val d'Azun, que lo fa con Arrens e Marçós, Aucun, Galhagòs, Arcisans Dessús, Arràs, Shirèish, Bun, Estanh, Arbiost y Herrèra; o Davant-Aiga, que tién as comunas de Preishac, Bòr e Silhen, Sent Pastors, Airòs e Arboish, Bièr e Bòrdas, Artalens e Soïn, Beucens y Vilalonca; a Plana aluvial de Sent Savin, con as comunas de Sent Savin, Laurs e Balanhans, Adast, Pèirahita e Nestalàs, Solon, Us, Cauterets y Arcisans Avant; y a val de Varètja, que incluye as de Lus e Sent Sauvaire, Sassís, Sasòs, Grust, Saligòs, Shèsa, Biscòs, Esquiesa e Cèra, Estèrra, Vielar, Bèthpuei, Varètja, Sers, Biei, Gavarnia y Gèdra.

Cheograficament, a comarca corresponde a la cuenca d'a gave de Pau auguas entalto de Lorda, incluyidas as vals d'os suyos afluyents, a gave de Gavarnia, a gave de Cauterets y a gave d'Azun. Muga a o norte con o País de Nai y o País de Tarba, a o sud con Aragón, a l'este con l'Alto Ador y a val d'Aura, y a l'ueste con a val d'Osal.

Etimolochía[editar | modificar o codigo]

O nombre de Lavedan se troba documentau baixo as formas antigas:[3] in pago Lavetanense (v. 860),[4] Levitanensis vicecomes (v. 980),[4] vicecomites Levitanicæ vallis (v. 1060),[5] Ramundus de Levitania (1095),[6] homines Baredgie et Levitani (v. 1110),[7] A. de Laueda (1114),[8] Aramon Garsie de Lavedan (1283),[9] terram de Lavedaa (1285).[10] Ye constituyiu por o sufixo latín -etan, -itanus/-itan, tipico especialment d'os nombres de pueblos ibers. A radiz ye Lau-/Leu-.

Significa "abet" en occitán (parlar de Lorda).

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (fr) Frederic Zégierman Le guide des Pays de France (tome 1 : nord et tome 2 : sud), Éditions Fayard, 1999, 638 pach. ISBN 2-213-59960-2
  2. (ca) Vescomtat de Lavedan. Enciclopèdia.cat
  3. (fr) Michel Grosclaude, Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées, 2000, ISBN 2-9514810-1-2
  4. 4,0 4,1 (fr) Livre vert de Bénac.
  5. (fr) Cartulaire de Saint-Savin.
  6. (fr) Cartulaire de Saint-Pé.
  7. (fr) Fors de Bigorre.
  8. (fr) Cartulaire de Bigorre ; pour Arnaldo de Laueda (n. de p.).
  9. (fr) Procès Bigorre ; Raymond Garcie de Lavedan (n. de p.).
  10. (fr) Montre Bigorre.