La Pobla de Claramunt
| Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
| La Pobla de Claramunt | |||
| Municipio de Catalunya | |||
|
| |||
| Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Barcelona Anoya | ||
| Superficie | 18,53 km² | ||
| Población • Total |
2353 hab. (2024) | ||
| Altaria • Meyana |
246 m. | ||
| Alcalde | Antoni Mabras Marimon | ||
| Codigo postal | 08787 | ||
| Chentilicio | pobletà / pobletana (en catalán) | ||
| Coordenadas | |||
| Web oficial | |||
La Pobla de Claramunt ye un municipio catalán situato en a provincia de Barcelona, comarca de l'Anoya y partiu chudicial d'Igualada.
A suya población yera de 2.193 habitants en l'anyo 2007, en una superficie de 18,53 km² y con una densidat de población de 118,35 hab/km².
La Pobla de Claramunt ye situato a 246 metros d'altaria sobre o livel d'a mar. D'o suyo termin municipal fan parti os lugars de El Barri de l'Estació, Els Vivencs, Les Garrigues, Els Masets, La Rata y El Xaró.
Historia
[editar | modificar o codigo]A primera cita d'o castiello de Claramunt ye en l'año 979, ta pasar en 1306 a mans de Remón Folc VI, vizconte de Cardona.
O lugar fue destruyito por una inundación en 1344, y fue repoblato dimpués.
En 1463 o suyo castiello fue espaldato por orden d'a Cheneralidat de Catalunya por l'alianza d'os vizcontes de Cardona con Chuan II, rei d'Aragón, en a suya guerra. Fue reconstruyito en 1484 por Chuan Remón Folc, conte de Cardona. Dimpués, por erencio, pasó a mans d'os duques de Medinaceli.
En 1714, mientres a Guerra de Succesión espanyola, as tropas de Felipe V d'Espanya ocuporon o castiello.
La Pobla de Claramunt fue espullata mientres a Guerra d'Independencia espanyola.
Demografía
[editar | modificar o codigo]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Administración
[editar | modificar o codigo]Alcaldes
[editar | modificar o codigo]| Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
|---|---|---|
| 1979–1983 | ||
| 1983–1987 | ||
| 1987–1991 | ||
| 1991–1995 | ||
| 1995–1999 | ||
| 1999–2003 | ||
| 2003–2007 | ||
| 2007–2011 | Santi Broch i Miquel | CiU |
Molimentos
[editar | modificar o codigo]- Castiello de Claramunt.
- Ilesia de Santa María d'o castiello de Claramunt, antiga capiella u ilesia romanica d'o castiello. Construyida en o sieglo XI[1] y adedicada a Santa María, actualment se troba en runas.
- Ilesia de Santa Margalida, de 1303.
- Ilesia parroquial de Santa María, d'estilo barroco, de 1793, construyida ta substituyir o templo gotico d'a Santisma Trinidat.
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.135.
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]
| Municipios d'a comarca de l'Anoya | |
|---|---|
| Argençola | Bellprat | El Bruc | Cabrera d'Anoia | Calaf | Calonge de Segarra | Capellades | Carme | Castellfollit de Riubregós | Castellolí | Copons | Els Hostalets de Pierola | Igualada | Jorba | La Llacuna | Masquefa | Montmaneu | Òdena | Orpí | Piera | La Pobla de Claramunt | Els Prats de Rei | Pujalt | Rubió | Sant Martí Sesgueioles | Sant Martí de Tous | Sant Pere Sallavinera | Santa Margarida de Montbui | Santa Maria de Miralles | La Torre de Claramunt | Vallbona d'Anoia | Veciana | Vilanova del Camí |